La negociació del nou Govern entra en la fase decisiva

BarcelonaJa fa més d’un mes del 14-F i els partits independentistes encara no han abordat el repartiment de les carteres del Govern. Aquesta setmana la CUP revelarà finalment si està disposada a entrar a l’executiu -ahir va anunciar un preacord amb Esquerra sobre la investidura-, mentre que Esquerra i JxCat començaran a negociar sota pressió la distribució de les conselleries. Fins ara els dos socis de govern han discutit sobre l’estratègia independentista i han començat a esbossar els eixos del programa de la legislatura, però sense tancar cap carpeta -com va explicar l’ARA divendres, les negociacions estan encallades en l’ens que ha de coordinar l’estratègia del Procés-. Si fins ara ha sigut difícil, no es preveu més fàcil el debat sobre el repartiment del poder a la Generalitat, ja que, sense haver començat la negociació, ja s’entreveuen els esculls amb què es trobaran els dirigents d’Esquerra i JxCat.

Malgrat que conjuntament no ho hagin abordat, internament les dues formacions tenen la seva pròpia estratègia de negociació i saben quines són les preferències a l’hora de fer govern. D’entrada, si els cupaires queden fora de l’executiu, es perfila un Govern repartit 50-50, que és la correlació de forces actual, amb Pere Aragonès al capdavant. El problema és la nova distribució de carteres, ja que els dos partits coincideixen en voler tenir diverses àrees de la gestió. El punt de partida de negociació de Junts és deixar-ho tot com ara però a l’inrevés. És a dir, assumir totes les conselleries que pilotava Esquerra, i els republicans les seves. Una petició amb la qual ja d’entrada discrepen els republicans. El 2017, durant la negociació per fer l’executiu, ERC va quedar-se els departaments socials, que representen gairebé el 80% del pressupost de la Generalitat, i ara no vol renunciar a tot el paquet. La discussió es traduirà en qui dirigeix les conselleries de Salut -JxCat va anunciar en campanya la seva aposta per Josep Maria Argimon-, Educació i Afers Socials -que ara forma part del departament de Treball.

Però aquest no serà l’únic nus de la negociació. També ho serà la vicepresidència d’Economia, que fins ara era d’Aragonès. Els republicans han dit en campanya que aspiren a gestionar els fons europeus per a la recuperació a través d’un comissionat manat per l’economista Miquel Puig, però a Junts no se senten lligats a les promeses de campanya d’Aragonès. Argumenten que fins ara els fons estaven sota el paraigua d’Economia, en mans del vicepresident, i que no hi ha raons perquè no segueixi sent així sota la batuta de JxCat -probablement d’Elsa Artadi, que es perfila com a número dos de l’executiu-. També ERC voldria retenir l’Agència Tributària de Catalunya, però des de Junts defensen que tenen el dret de gestionar les competències que fins ara tenia ERC.

Definició d’àrees

La idea per aplanar el terreny, segons expliquen fonts coneixedores de la negociació, no és tant parlar de departaments com d’àrees de l’executiu per concretar el repartiment de competències. Ara hi ha conselleries macro que podrien acabar trossejades si així es facilita el pacte. Es tracta de Treball, que engloba també Afers Socials i Famílies, així com Territori i Sostenibilitat, a més d’Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència. Junts vol retenir Territori, però les competències de sostenibilitat podrien anar a ERC, ja que va proposar un nou departament d’Acció Climàtica. Podria passar per una fórmula similar el cas de Treball, ja que en campanya Junts reclamava fusionar-la amb Empresa. El departament d’Exteriors també es podria separar, ja que té dins l’àrea de Transparència i de Relacions Institucionals -amb el lideratge de la Comissió Generalitat-Estat-. Però els dos partits aspiren a quedar-se el mateix tros: l’acció exterior del Govern, que Junts pretén que sigui un punt de vinculació amb l’exili. Polítiques Digitals, amb Administració Pública, també és una altra conselleria que es pot acabar reconfigurant. Les conselleries que semblen intercanviables, ara per ara, són Justícia, en mans d’ERC, i Interior, de JxCat. La direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que s’ha de renovar, serà un altre cavall de batalla.

La negociació, si arriba a aquí, serà cosa de dos, però no es descarta una fórmula perquè els anticapitalistes vegin pròxim el Govern malgrat no ser-hi: incorporar independents de l’òrbita de la CUP. Els cupaires ho veuen bé, però avisen que això no farà que se sentin seu l’executiu.