La CUP aposta per la via unilateral davant del “pas enrere” d’ERC i JxCat
Els punts acordats proposen una negociació bilateral amb l’Estat i la UE
BarcelonaUna de les grans incògnites de la pròxima legislatura és quins passos seguiran els partits independentistes en cas que guanyin les eleccions. De moment no hi ha una posició unànime i les discrepàncies se centren, sobretot, en si cal apostar per la via unilateral, com s’ha fet aquesta legislatura per poder celebrar el referèndum de l’1-O i fer la declaració d’independència. Mentre que ERC i Junts per Catalunya negocien renunciar a la unilateralitat, la CUP avisa que és “l’única sortida” possible per aconseguir la independència. “No hi renunciem perquè estaríem evidenciant que a la mínima amenaça de l’Estat ens quedem immobilitzats i sense fer res”, va dir la portaveu del secretariat, Núria Gibert. De fet, els cupaires consideren que els plans dels partits d’Oriol Junqueras i Carles Puigdemont són “un pas enrere” per al sobiranisme.
“La via unilateral l’ha decidit un Estat que no vol ni parlar, tot i les múltiples propostes que hi ha sobre la taula”, va assegurar Gibert. Ho va dir després de saber els nou punts comuns que Junts per Catalunya i ERC compartiran als seus programes electorals. Segons va avançar Nació Digital, el document consensuat -es manté obert a l’espera de la CUP- preveu fer possible la plena independència i el desplegament de la República a través d’una “negociació bilateral amb l’estat espanyol i alhora amb la Unió Europea”. Tal com va avançar l’ARA dimarts, el referèndum queda exclòs dels punts en comú acordats.
Davant d’aquesta interpel·lació a l’Estat, els cupaires van criticar que JxCat i ERC “supeditin la voluntat popular catalana a la decisió de l’Estat”. “És un escenari passat”, va dir Gibert, i va titllar d’“entelèquia” les crides al diàleg. El que la CUP reclama és explicar de manera més “clara i nítida” com serà aquesta República i com es desplegarà el procés constituent.
L’altre punt que suposa un “pas enrere” per als cupaires és el que reclama “impulsar un gran acord de país” per eixamplar els suports a favor del dret a l’autodeterminació. “Sona massa al Pacte Nacional pel Referèndum”, va criticar la portaveu, que va reivindicar que “el gran pacte” es va produir l’1-O defensant “físicament” el referèndum. Així, encara que estan d’acord amb la majoria dels punts de l’acord (com aturar la judicialització del Procés o retirar el 155), la CUP creu que els dos punts que fixen el full de ruta de la pròxima legislatura són “un retrocés en termes polítics i socials”.
Els tres partits estan d’acord que la República, encara que està proclamada, no s’ha pogut fer efectiva. Les diferències apareixen quan es tracta de decidir com es desplega: mentre que JxCat i ERC reivindiquen una negociació de tu a tu amb l’Estat “sense cap renúncia prèvia”, la CUP opta per tirar pel dret sense aclarir com farien front a l’ofensiva judicial espanyola.
Quins punts en comú inclouen ERC i JxCat al programa?
Proposen una negociació “bilateral” amb l’Estat i la UE per assolir la “plena independència” i l’articulació “democràtica” de la República. També proposen un “gran acord de país” per eixamplar la majoria a favor del dret a l’autodeterminació.
JxCat i ERC exigeixen la llibertat dels presos polítics i la retirada de tots els processos penals oberts contra el referèndum de l’1-O i la consulta del 9-N. També demanen la retirada dels efectius policials de Catalunya.
Es comprometen a defensar les institucions catalanes, exigir la retirada de l’article 155 i recuperar el control de les finances, i a contrarestar “la campanya contra l’economia catalana orquestrada pel govern espanyol”.
Reclamen que l’Estat es comprometi a respectar els resultats del 21-D i a no tornar a actuar “abusant de la seva posició de força” contra les iniciatives del Govern. Demanen a la UE que vetlli pels drets dels catalans.