Negociació 'in extremis' del Poder Judicial per triar president (o presidenta)
L'òrgan de govern dels jutges vol solucionar-ho abans de dijous, però cap dels dos blocs cedeix
MadridQui serà el nou president o presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ)? Aquest dilluns a la tarda els 20 vocals de l'òrgan de govern dels jutges es reuneixen per reprendre formalment les negociacions, tot i que des del 5 d'agost, el dia que es va constatar per tercera vegada la impossibilitat d'assolir un acord, les línies de comunicació s'han mantingut obertes. S'ha avançat? Fonts implicades en les converses asseguren que poc. L'estratègia en el bloc conservador i el progressista està sent no cedir per arribar a l'últim minut i veure a qui pesa més el desgast d'arribar a l'acte d'obertura de l'any judicial amb els deures sense fer.
"No està sent fàcil", admeten des del CGPJ, que es prepara no només per al ple d'aquesta tarda a les 17 hores, sinó per continuar-lo demà dimarts, amb previsió que encara no s'assoleixi el pacte. Quina és la situació? El primer dia que es van reunir els vocals van posar sobre la taula set candidats: el bloc conservador quatre —Antonio del Moral, Pablo Lucas, Esperanza Córdoba i Carmen Lamela— i el progressista tres —Ángeles Huet, Pilar Teso i Ana Ferrer—. Lucas i Teso van quedar com a aspirants finalistes i en una nova votació el 31 de juliol van empatar a 10. Per triar la presidència en calen 12.
El bloc progressista vol una dona
El bloc conservador va mirar d'impulsar Lucas, magistrat de la sala tercera del Tribunal Suprem que no està especialment significat ideològicament. De fet, havia sonat com a candidat al Tribunal Constitucional per part del sector progressista. Des d'aquest bloc es queixen que el grup conservador, d'alguna manera, pretengui decidir qui és progressista i qui no. L'aposta dels vocals proposats pel PSOE és una dona i, particularment, Teso o Ferrer. Quan a l'agost es va donar un marge per negociar, semblava que hi havia consens en triar una dona, però fonts del sector progressista apunten que no està tan clar que els conservadors s'hi avinguin.
La percepció que tenen és que hi ha dues ànimes entre els 10 vocals proposats pel PP. Una que és més conscient que de l'acord polític entre els dos principals partits es desprèn que la presidència hauria de recaure en el grup progressista —per afavorir l'alternança, perquè hi va haver un compromís d'explorar una reforma legal en l'elecció futura dels vocals com volia el PP i perquè es va desbloquejar l'elecció del 12è magistrat del TC, José María Macías, molt contrari a Pedro Sánchez—, i una altra que actua més al dictat de l'Associació Professional de la Magistratura, més bel·ligerant i més partidària de la confrontació.
En aquestes setmanes de converses, els interlocutors de tots dos blocs han posat sobre la taula quines prioritats ha de tenir el nou CGPJ. Per exemple, crear una comissió interna sobre estudis i informes que elaboraria la proposta de reforma del sistema d'elecció dels vocals per a la pròxima renovació d'aquí a cinc anys, o recuperar una mena de distribució regional dels membres del CGPJ perquè tinguin contacte amb el territori i puguin conèixer millor les necessitats dels tribunals en funció de la zona de l'Estat. Això s'havia fet en el mandat 2001-2008. En canvi, sobre la urgent elecció de la presidència, no s'ha avançat.
