Negociació 'in extremis': ERC esgota els terminis amb els pressupostos per fer moure Sánchez

MadridCom un déjà-vu de l'any passat, Esquerra anunciarà pràcticament a l’últim minut si presenta esmena a la totalitat als pressupostos del govern espanyol. El termini acaba aquest divendres a les 14 hores. Pressionats per la CUP i especialment per Junts –ara fora del Govern–, que ja han registrat la seva, els republicans tenien aquest dijous a la tarda tots els escenaris oberts, pendents de prendre la decisió. Entre elles, una possibilitat real és sol·licitar la devolució dels comptes, tal com ja van fer el 2019 –aleshores Pedro Sánchez va convocar eleccions–, per bé que aquesta vegada el moviment aniria orientat a forçar la negociació amb el PSOE: hi hauria marge perquè l’esmena a la totalitat es pot retirar fins moments abans de la votació, que serà dijous vinent.

Hi ha molts fils que entren en joc, des de la possibilitat d’acceptar el suport del PSC als comptes de Pere Aragonès a manera de bescanvi, fins a qüestions socials com la llei d’habitatge, passant per revertir els pocs avenços en matèria d’agenda antirepressiva i les mancances en l’execució de les inversions. Ja no és només que el PSOE es tanqui en banda en l’autodeterminació i l’amnistia, que és la posició de màxims a la taula de diàleg, sinó que en la gestió de l’autonomia ERC tampoc està traient els rèdits esperats. I Junts ho està explotant al màxim.

“Ser útil avui dia és denunciar que els diners pressupostats no arriben a Catalunya”, subratllava des de la seu de Junts de Barcelona la portaveu al Congrés, Míriam Nogueras. La xifra és d’un 16% de les inversions previstes el primer semestre del 2022 i un 35% el 2021. Acompanyada del portaveu al Senat, Josep Lluís Cleries, argumentava així l’esperada esmena a la totalitat i va fer una crida als fins fa poc socis a la Generalitat a “plantar-se” per no ser “còmplices” dels incompliments de l’executiu de l’Estat. “Han donat els seus vots a canvi de res”, insistia Nogueras, informa Núria Orriols.

Per tercer any consecutiu, també reclama la devolució dels comptes la CUP. El diagnòstic en matèria nacional dels anticapitalistes és el mateix que el de Junts. És “un govern que no compleix, que avala l’espionatge contra l’independentisme i que no assumeix les principals demandes que el poble català planteja des de fa anys: fi de la repressió i autodeterminació”, anoten els anticapitalistes al seu document, avançat per l’ARA. Més enllà d’això, els cupaires també troben a faltar mesures “ambicioses” en l’àmbit de la progressivitat fiscal, en la regulació dels lloguers i plans estratègics contra la crisi que no siguin només “pegats a curt termini”. A més, veuen “injustificable” l’augment de la despesa militar. Precisament, aquest dijous compareixia la secretària d’estat de Defensa per exposar el pressupost del ministeri i cap formació sobiranista hi ha assistit.

Les dues estratègies a Madrid

El problema que fa més complex el dilema per a ERC és que coincideix pràcticament en totes les queixes que plantegen Junts i la CUP. Per tant, necessita una contrapartida que justifiqui continuar donant estabilitat a Sánchez a canvi del diàleg. La ministra de Justícia, Pilar Llop, deixava clar en un esmorzar informatiu aquest dijous al matí que la reforma de la sedició està desvinculada de la negociació pressupostària, tot i que comprenia la “temptació” que poden tenir alguns a fer-ho. 

Ho confirmaven fonts de la direcció del PSOE, que també subratllaven que el desbloqueig en la llei d’habitatge com a possible acord per acostar ERC no arribaria ara, sinó les pròximes setmanes quan es negociï la votació definitiva dels pressupostos. Les mateixes fonts apuntaven que els republicans insisteixen en demanar garanties en l’execució de les inversions, tot i que això ja es va pactar fa dos anys amb la creació d’una comissió de seguiment, i no ha donat fruits. Des del ministeri d’Hisenda donen per fet que la incertesa amb ERC s’allargarà fins al final, però confien que cap dels socis habituals acabarà presentant una esmena a la totalitat.

Qui ja ha anunciat que no ho farà és el PDECat, l’altre partit català que aposta per l’estratègia pactista a Madrid. Els quatre diputats liderats per Ferran Bel facilitaran la tramitació sense assegurar el vot definitiu, que estarà subjecte a la negociació, tal com ha explicat la formació a través d’un comunicat. El sí del PDECat s’afegeix al dels dos diputats de Coalició Canària, els primers a confirmar que avalarien els pressupostos al debat a la totalitat. A més, tampoc en presenten Més País, Terol Existeix, el Partit Regionalista de Cantàbria, el BNG i Compromís. Tanmateix, el senador de la formació valenciana, Carles Mulet, ha criticat que el projecte de pressupostos del 2023 no inclogui una partida d’un milió d’euros per a llengües minoritàries. Aquests diners, en canvi, sí que es van incorporar als del 2022 a través d’una esmena que Compromís va presentar al Senat, que es va acceptar amb el suport del PP i que va obligar a portar els comptes de nou al Congrés per a la validació final. A la cambra baixa, el PSOE no va tenir més remei que votar-hi a favor. 

PNB i EH Bildu, també al límit 

Com és habitual, PP, Vox i Cs presenten esmena a la totalitat i, com amb ERC, s’està a l’espera del PNB i EH Bildu. Els dos partits bascos també han optat per portar les converses al límit i decidir in extremis. Aquest divendres al matí se sortirà de dubtes, mentre María Jesús Montero confia en no haver d’agafar la calculadora. Amb tot, podria assolir la majoria absoluta sense ERC.