Podem negocia amb el PSOE aturar el decret contra la “república digital”

Madrid / BarcelonaEl pas del PSOE de la mà dura contra l’independentisme a la flexibilitat per negociar la seva abstenció a la investidura pot comportar fer marxa enrere en algunes decisions polèmiques. O almenys aquesta és la voluntat de Podem. L’anomenat decret llei contra la “república digital” que la Moncloa va aprovar fa gairebé un mes per impedir que la Generalitat pugui tenir servidors digitals ubicats fora d’Europa i que, entre altres coses, permetia intervenir internet sense ordre judicial per qüestions d’ordre públic, entra en la seva fase decisiva amb la convalidació a la diputació permanent del Congrés. Ara bé, la pressió perquè no tiri endavant s’ha intensificat els últims dies. Segons diverses fonts consultades per l’ARA, els comuns i el Govern treballen discretament per trobar la manera d’aturar la tramitació del decret, que en el seu moment el conseller Jordi Puigneró va definir com un “cop d’estat digital a Catalunya”.

La llei estableix que els decrets llei aprovats pel consell de ministres s’han de convalidar a la cambra baixa durant els 30 dies posteriors a la seva promulgació -en cas contrari decauen i deixen d’aplicar-se-. Tenint en compte que aquesta mesura es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el 5 de novembre i es va dictar el 31 d’octubre, la intenció de la Moncloa és que es convalidi dimecres a la diputació permanent del Congrés, tot i que fonts consultades asseveren que encara estaria dins de termini si es votés en la sessió del 2 de desembre, que se celebra el dia abans de l’obertura de la nova legislatura. Fonts parlamentàries expliquen a l’ARA que la inclusió dels decrets de l’executiu no depenen d’acords de la mesa del Congrés, sinó que s’incorporen “d’ofici”.

Aquest dilluns s'ha oficialitzat la incorporació del decret a l'ordre del dia de la diputació permanent de dimecres. ¿Per tant, de quina manera es podria paralitzar el recorregut del decret? Fonts coneixedores de les negociacions asseguren que hi ha marge, però no revelen com. En principi, si no es retira de l’ordre del dia, una majoria de la cambra podria votar en contra de convalidar el decret. Això requeriria que els representants del PSOE es posicionessin contra la mesura del govern en funcions de Pedro Sánchez, fet que, d’entrada, sembla improbable. Una altra manera seria que la norma no es tramiti aquesta setmana perquè el mateix executiu comuniqui a última hora que ha d’introduir-hi modificacions i, per tant, demani posposar la llum verda a la diputació permanent. Per a l’executiu català, però, la manera més fiable que s’aparqui és que es retiri de l’ordre del dia.

Fins ahir la Moncloa mantenia que la previsió és que aquest decret se sotmeti a votació dimecres, malgrat les reticències dels de Pablo Iglesias. El missatge oficial dels comuns i de Podem a l’Estat és que no s’ha decidit el sentit de vot perquè l’ordre del dia no es comunicarà fins avui, però Iglesias ja va criticar la mesura en el seu moment assegurant que Sánchez volia “posar portes al camp” limitant l’univers digital. De fet, divendres l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també carregava contra el decret. Es reafirmava que es tracta d’un “greu atac” a les llibertats fonamentals i desitjava que no seguís la tramitació. “Nosaltres hem de treballar per això”, va dir, embolcallant, però, de confidencialitat i discreció totes les converses que tenen a veure amb el contingut del pacte PSOE-Podem. I és que en el cas que s’acabi votant aquesta setmana el decret digital, podria esdevenir la primera fricció entre els nous socis a l’Estat abans, fins i tot, de la investidura.

Demanda de l’executiu

Davant l’aliança progressista, el Govern ha mogut fitxa per intentar frenar també aquest decret, més enllà d’estudiar una impugnació al Tribunal Constitucional. Segons fonts del departament de Polítiques Digitals que encapçala Jordi Puigneró, l’executiu ha traslladat als comuns que “no entendria que convalidessin” la mesura de Pedro Sánchez, malgrat acabar de tancar un govern de coalició. “És un decret molt lesiu per a tots els drets de la ciutadania, no només per a la Generalitat”, afirmen les fonts de la conselleria consultades per l’ARA, que comparen la mesura amb la llei Corcuera, també del PSOE, que va facultar la policia per entrar en una propietat privada sense ordre judicial si sospitava que s’hi estava cometent un delicte.

Des del Govern consideren que la Moncloa va escudar-se en el projecte de la Identitat Digital Catalana -que servirà als ciutadans per fer tràmits amb la Generalitat i que neguen que sigui un DNI- per llançar una mesura amb altres pretensions: intentar aturar Tsunami Democràtic i totes les mobilitzacions que es puguin activar a través d’internet, com va passar arran de la sentència de l’1-O. Per a la conselleria de Puigneró, la retirada o no del decret també marcarà la influència que pot tenir Podem en la investidura.