Nazis i racistes contra un nen: així construeix la dreta el cas Canet

MadridQuè tenen en comú l'Alemanya nazi, el règim racista de l'apartheid, la segregació racial als Estats Units dels anys 60 o els assassinats d'ETA, a part de ser exemple de greus violacions dels drets humans? Doncs haver estat posats com a exemple del que passa a la Catalunya del segle XXI arran del cas de l'escola de Canet, on una família que ha guanyat un cas a la justícia per obligar el centre a introduir més classes de castellà va rebre comentaris crítics i certament desafortunats a les xarxes socials per part de persones que no eren ni del poble.

Tot i que el salt que hi ha entre uns tuits i l'ambient d'opressió contra els jueus a l'Alemanya nazi o el racisme estructural a la Sud-àfrica de l'apartheid no suporta el més mínim rigor històric, la dreta política i mediàtica ha construït un cas, aprofitant que el protagonista involuntari és un nen de cinc anys, que els està funcionant per desgastar el govern espanyol i intentar atiar un conflicte a les escoles catalanes. Vegem-ho.

Vox i l'Alemanya nazi

El diputat de Vox Julio Utrilla Cano comença el seu discurs d'aquest dimecres des de la tribuna del Congrés per defensar una moció a favor del castellà. L'inici ja és impagable. "Per tots és sabut que l'esquerra radical catalana detesta el món cinegètic; tanmateix, gaudeix i es delecta amb la cacera humana d'un nen de cinc anys". És a dir, els independentistes catalans són éssers infrahumans que, com es deia dels comunistes als anys 30, es mengen els nens. Utrilla continua: "Elegeixin bàndol: amb el nen i la seva família o amb els nazis que els assetgen". I la cirereta final: "Ens diran que ataquem la convivència. Això mateix deien als guetos jueus els col·laboracionistes amb els nazis". En tota la campanya contra el català mai han faltat les comparacions amb l'Alemanya nazi i els jueus, encara que sigui per part d'un partit d'ultradreta i xenòfob.

Casado: abusos sexuals i apartheid

El líder de l'oposició, Pablo Casado, ha copat els titulars d'aquest dimecres amb l'ús de la interjecció cony ("Què cony ha de passar a Espanya perquè vostè [Sánchez] assumeixi alguna responsabilitat?", però el més greu del seu discurs no ha sigut això, sinó que ha barrejat el nen de Canet amb casos d'abusos sexuals. En concret, el cas de la prostitució de menors tutelades a les illes Balears i la condemna per abusos contra l'exmarit de la vicepresidenta valenciana, Mónica Oltra. Quin era l'objectiu? Concloure que aquest és un govern que "deixa desprotegits els menors". Hi ha coses pitjors que un govern que no protegeix els nens? Quina classe de pares són els diputats que s'alineen amb Sánchez en aquest cas?

Casado ja va parlar dimarts des de Catalunya d'"aparheid lingüístic" i va explicar quin era, a parer seu, l'objectiu de la immersió lingüística: "Estan utilitzant la llengua com un instrument d'enginyeria social per etiquetar i separar en ciutadans de primera i de segona". És a dir, un sistema que justament busca esborrar diferències és acusat del contrari. També va comminar Sánchez a comportar-se com "Kennedy", és a dir, comparant la situació de Catalunya a la dels estats del sud on el govern federal dels Estats Units va haver d'intervenir als anys 60 perquè es respectessin els drets dels negres. El discurs, gens subtil, intenta equiparar catalanisme amb racisme. Els blancs, en aquest cas, serien els catalans d'origen, i els negres, els immigrants castellanoparlants d'altres parts d'Espanya.

En la seva resposta, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha retret a Casado aquestes comparacions. "¿Però vostès saben què va significar l'apartheid a Sud-àfrica? ¿Com és possible que tinguem el cap de l'oposició parlant d'un problema com si això fos el Mississipí del 1960 als Estats Units?"

Carrizosa i ETA

Mentrestant, al Parlament, el líder de Cs, Carlos Carrizosa, ha arribat a afirmar això aquest dimecres: "Canet és una espècie d'Ermua, salvant les distàncies". Ermua és el poble d'Euskadi on va néixer Miguel Ángel Blanco, el regidor del PP assassinat per ETA el 1997 d'un tret al cap. L'al·lusió al conflicte basc ha indignat el president, Pere Aragonès, que ha recriminat que s'intenti relacionar el terrorisme d'ETA amb el "debat" que hi ha sobre la immersió. "Avui s'ha equivocat. Té l'oportunitat de demanar de disculpes", li ha dit el president a Carrizosa. No hi ha hagut, però, cap rectificació. Les comparacions de l'independentisme català amb el terrorisme etarra han sovintejat durant el Procés, sobretot en l'intent de dibuixar una mena de coacció ambiental similar, però mai s'havia arribat a comparar un assassinat concret i el seu impacte amb el que passa a Catalunya. "Deixin en pau l'escola catalana", ha demanat Aragonès amb to seriós.

Construcció d'imaginaris

La pregunta és: aquest discurs en què es presenta una meitat de la societat catalana com a nazi i l'altra meitat com a víctima, funciona? Per al politòleg Ignacio Sánchez-Cuenca la resposta és que sí, sobretot fora de Catalunya. "El PP ja feia analogies amb l'Alemanya nazi quan ETA estava en actiu, però quan el terrorisme desapareix es troba amb un buit, perquè abans estava políticament més còmode i no havia de parlar de qüestions socioeconòmiques. Ara reprodueixen el motlle amb Catalunya, que és un conflicte que està viu". Per a l'autor de La desfachatez intelectual (Catarata, 2016), la idea expressada per Carrizosa demostra que busquen "encendre la metxa que provoqui una onada de denúncies que faci col·lapsar la immersió". "Per això posen tota la carn a la graella quan hi ha un cas com el de Canet, i és una estratègia que des del seu punt de vista pot funcionar".

La també politòloga Cristina Monge opina que la dreta "busca construir un imaginari de govern il·legítim des del primer dia, i va aprofitant episodis concrets com el de Canet per llançar la idea que no es protegeix els nens". Monge creu que aquest cas és paradigmàtic de com es construeix un cas: "Si algú no sap amb detall el que passa, la idea que queda és que es vol apedregar un nen perquè vol aprendre espanyol". L'objectiu, a parer seu, és no haver de fer una oposició "baixant al detall de les lleis" i s'aposta per una "política purament emocional".

Entre les respostes que hi ha hagut al Congrés destaca la del diputat d'En Comú Podem Joan Mena, que ha reivindicat els seus orígens andalusos i ha defensat que són ells precisament els que més defensen la immersió. Mena ha acabat amb un prec a la dreta perquè aturin la seva escalada verbal perquè "la utilització política d'un nen de cinc anys és repugnant".