LA CRISI DELS SOCIALISTES
Política31/05/2014

Navarro s’enroca: “No plegaré”

Limita els canvis al PSC a uns “retocs” de projecte i tanca la porta al congrés extraordinari

Sara González
i Sara González

BarcelonaPere Navarro està enrocat. Ni assumeix les peticions perquè transformi el partit completament ni està disposat a convocar un congrés extraordinari. Mentre hi ha dirigents territorials que donen ja per amortitzat el seu lideratge, ell encara es reivindica com el líder que ha de fer remuntar el PSC. “No plegaré. Estem iniciant un projecte polític a Catalunya que encara no ha acabat”, va dir ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio. Per ara, els indicis de canvis profunds en un partit que no ha deixat d’encaixar derrotes electorals són tan pocs que fins i tot les federacions de Barcelona i del Baix Llobregat -que, pel seu pes, tenen la clau- rumien si han de donar o no un cop de puny sobre la taula.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Per molt que Alfredo Pérez Rubalcaba i Patxi López hagin assumit la responsabilitat personal de plegar després dels mals resultats de les europees, Navarro considera que no està en la mateixa situació. “Ells estan al final d’un cicle”, argumenta. En canvi, creu que el seu projecte és molt recent i que simplement s’hi han de fer “uns retocs” que es poden resoldre en un consell nacional aquest mes de juny. És just el contrari del que pensen un bon grapat de dirigents que fins ara li havien estat afins però que ara consideren que cal que el primer secretari assumeixi canvis profunds o bé sigui rellevat, ja sigui amb un congrés extraordinari o amb una gestora que piloti el partit fins al congrés que toca fer l’any que ve. Garantir les primàries obertes per triar el candidat a les pròximes eleccions catalanes hauria de ser, segons ells, un compromís inamovible sigui quina sigui la fórmula triada.

Cargando
No hay anuncios

“Les posicions numantines no porten enlloc positiu”, avisa un dirigent de pes del PSC davant l’enrocament que ahir va exhibir Navarro. El líder dels socialistes catalans va rebutjar la idea de convocar un congrés extraordinari perquè “no solucionaria res” i suposaria parlar més de portes endins al partit que dialogar “amb la societat” com ara necessita el PSC. Navarro va dinar ahir en privat amb Rubalcaba després de les jornades del Cercle d’Economia a Sitges per parlar, entre altres qüestions, de la situació dels dos partits. Abans, però, l’encara líder del PSOE no es va mullar públicament dient què hauria de fer Navarro i es va limitar a diagnosticar que el PSC ha pagat “en primera persona” la crisi territorial. Va ser significatiu que parlés dels socialistes catalans en passat: “El PSC era el partit en què les dues formes convivien. Tenia com a atractiu les dues ànimes. Era la millor representació de la Catalunya plural, era un partit clau”.

Mà estesa als crítics

Cargando
No hay anuncios

Justament restablir un pacte de convivència amb l’ànima més catalanista és el que segueix buscant Navarro, que ha proposat als diputats crítics Marina Geli, Joan Ignasi Elena i Núria Ventura reincorporar-se a les tasques parlamentàries de les quals van ser apartats per haver defensat la consulta. Això sí, com a condició els demana que no tornin a trencar la disciplina de vot, un requisit difícil per als crítics si la renovació del projecte del PSC passa, tan sols, per “retocs” i “matisos” i per una unitat a l’executiva més aparent que real.

La reunió desmentida amb Montserrat Tura

Cargando
No hay anuncios

El líder del PSC, Pere Navarro, en un intent de demostrar que té voluntat real d’acostar-se als dirigents crítics, va anunciar ahir que es reuniria amb Montserrat Tura per intentar refer relacions i evitar així l’escissió. Però l’exconsellera no va trigar a desmentir que es tractés d’una reunió privada entre ells dos. A través de Twitter va voler deixar clar que es tractava d’un “sopar ampli d’amics” organitzat per un familiar en el qual coincidirien per primer cop ahir a la nit. Navarro vol refer el diàleg amb els crítics després de mesos en què no hi havia comunicació amb ells.