Navarro busca minimitzar la desobediència
Manté el no al 150.2 tot i que quasi mig grup parlamentari avalaria l'abstenció per evitar la fractura
Barcelona.El primer secretari del PSC, Pere Navarro, treballa a contrarellotge per intentar garantir que tots els seus diputats votin en el ple del Parlament del dia 16 en contra de demanar al Congrés el traspàs de la competència per poder convocar la consulta. No ho tindrà fàcil. Més enllà dels crítics, que consideren que el PSC està incomplint el seu programa electoral deixant de banda el dret a decidir, hi ha un grapat més de diputats -tal com ja va avançar l'ARA el 21 de desembre- que pressionen per arrossegar el partit cap a l'abstenció i evitar el trencament. El risc de ruptura és tan alt que quasi la meitat dels 20 diputats socialistes consideren que l'abstenció seria la solució salomònica que garantiria la unitat. Navarro no vol que la situació se li'n vagi de les mans i per això aquests dies s'està reunint amb cadascun dels diputats per encarar el curs polític i intentar que els disposats a desobeir siguin tan pocs com sigui possible.
La trobada que va mantenir ahir Navarro amb els ex primers secretaris del PSC -José Montilla, Narcís Serra i Raimon Obiols- és un símptoma que l'actual líder dels socialistes és conscient que la votació del dia 16 pot marcar un abans i un després al partit perquè pot tenir com a conseqüència l'expulsió d'algun diputat o l'escissió. Malgrat tot, fonts de la cúpula del PSC insisteixen que el no "ja està decidit", tal com va aprovar per aclaparadora majoria el consell nacional del partit, el màxim òrgan entre congressos. Així doncs, asseguren que no servirà de res que dirigents com el diputat per Tarragona Xavier Sabaté i el primer secretari de Girona, Juli Fernández, intentin convèncer la cúpula socialista que l'abstenció és el mal menor. Fonts coneixedores de la situació apunten que l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, també estaria en aquesta línia, tot i que fonts pròximes a Navarro ho neguen.
"El més important és conservar la unitat del partit", insisteix un dels diputats que defensa l'abstenció. Argumenta que "no val la pena" que el grup es trenqui per una votació que no és "sobre un tema substancial -com sí que ho era la declaració de sobirania, que considerava Catalunya un subjecte jurídic i polític- sinó instrumental", com és invocar l'article 150.2 de la Constitució que fa referència al traspàs de la competència per convocar referèndums.
Els diputats crítics -Àngel Ros, Marina Geli, Joan Ignasi Elena i Núria Ventura- han defensat fins ara que el PSC no pot quedar al marge de la centralitat política i alineat amb el PP i Ciutadans a l'hora de posicionar-se sobre la consulta. Consideren que com a mínim s'ha de visualitzar que els socialistes tenen un posicionament propi i que estarien disposats a acceptar l'abstenció com a solució de consens. "Vull que el PSC deixi clar que té un posicionament propi", va assegurar ahir Ros avalant aquesta tesi.
Però si el punt mitjà no arriba, és probable que es torni a produir un trencament de la disciplina de vot. Tampoc no es descarta que algun diputat deixi l'escó abans de la votació, tot i que diputats de CiU i ERC recorden que amb tan sols tres diputats socialistes que votessin a favor del 150.2 al Parlament s'aconseguiria arribar als dos terços de suport de la proposta. Sigui com sigui, els crítics argumenten que han de mantenir "la coherència" i recorden que el mateix Navarro va anunciar a principi de legislatura que el partit s'abstindria en les votacions sobre el dret a decidir. La llibertat de vot, asseguren, també podria ser una solució vàlida per evitar la ruptura.
No més de dos diputats
La incògnita és si més enllà dels dirigents crítics algun dels diputats que estan intentant que Navarro canviï d'opinió també desobeirà. La cúpula del PSC segueix mantenint que no tolerarà que cap diputat no respecti la decisió del consell nacional i ja fa setmanes que asseguren que si aquesta situació es repetís l'expulsió del grup és una de les respostes que hi ha sobre la taula. "A mi no se m'acut que ningú pugui canviar una decisió democràtica d'un òrgan de la direcció política del partit", va insistir ahir Navarro en declaracions a Catalunya Ràdio. Tot i això, el primer secretari compta que fins a dos diputats crítics podrien trencar la disciplina de vot, però no preveu que la xifra sigui gaire més gran o que s'hi apunti algun dirigent que fins ara li era afí. La reunió de l'executiva de dilluns que ve i la del grup parlamentari de dimarts seran claus per a la decisió final.
L'alcalde socialista de Tarragona, amb el PP
Dispersió de criteris, un cop més, al PSC. L'alcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, no cedirà el padró municipal per elaborar el cens de la consulta d'autodeterminació de Catalunya del 9 de novembre si l'Estat no dóna permís per fer-la. En declaracions a la SER, Ballesteros s'alineava així i donava la raó a la presidenta del Partit Popular a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que ja va anunciar que els ajuntaments catalans governats pel PP no cediran el padró municipal per a la consulta. "Camacho diu una obvietat, que no es poden cedir dades privades. Per tant, no les cediré", va afirmar l'alcalde tarragoní, que va matisar, això sí, que "només ho faria amb el permís explícit de l'Estat". "No hi ha una altra manera de fer-ho", reblava.
La posició de Ballesteros, però, contrasta amb l'expressada dimarts pel també alcalde socialista de Lleida, Àngel Ros, que es va desmarcar de la petició de Camacho i es mostrava disposat a cedir les dades del padró municipal si així ho preveu la nova llei de consultes populars no referendàries que el Parlament està debatent i aprovarà en els mesos vinents. De fet, la direcció del PSC encara no s'ha posicionat oficialment sobre la qüestió.
29 de març: data de les primàries a Barcelona
La primera volta de les primàries del PSC per escollir alcaldable a Barcelona serà el 29 de març i la segona el 5 d'abril. Així ho aprovarà avui, si no hi ha girs inesperats, el consell de federació del PSC de Barcelona. El tret de sortida oficial a la campanya es donaria el 10 de març, després que el 20 de gener s'hagi obert el període de recollida dels avals necessaris per optar als comicis, que es tancarà el 28 de febrer. Fins ara Jordi Martí, Laia Bonet i Carmen Andrés han anunciat candidatura. S'espera que també ho facin Jaume Collboni i Rocío Martínez-Sampere.