Navarro entra al club de l'ordre constitucional
"No podem deixar que la Constitució se l'apropiïn determinats partits", mirava de justificar-se el líder del PSC davant els periodistes, després de concedir la primera fotografia del front antisobiranista, al costat de Rivera i Camacho
BarcelonaPodria semblar una festa de disfresses si no fos perquè som a la delegació del govern espanyol, a Barcelona, i és la vigília de l'aniversari de la Constitució. Uniformes de Guàrdia Civil, de Policia Nacional, de l'Exèrcit de Terra, de l'Aire, conjunts d'elegància castissa i moltes insígnies. L'ambient és regi, democràticament autoritari. Per rebaixar la marcialitat, la delegada Llanos de Luna explica, amb la seva veu fina, que una escola de Màlaga li va demanar per carta -el detall de la carta fa que l'anècdota sigui més entranyable- si els podia enviar una senyera per celebrar la unió de les comunitats en el Dia de la Constitució. Pel to de veu és difícil desxifrar si la delegada s'emociona amb aquest exemple de pluralitat nacional. La resta dels convidats l'escolten com si sentissin ploure.
La festa de la carta magna dura una hora. Llanos de Luna parla deu minuts i de pressa, sense cap solemnitat. La sala d'actes és plena, però l'únic soroll que se sent durant la seva intervenció és el timbre del mòbil d'un oficial, una cançó de Jean Michel Jarre. Es dóna pas a la copa de cava i després els assistents desfilen cap al carrer, mai més ben dit. Alguns aprofiten per saludar coneguts amb abraçades de les que cal donar cops ben forts a l'esquena, com és el cas de José María Fuster Fabra, advocat de la Guàrdia Civil, reservista de l'exèrcit, amic del general Rodríguez Galindo i defensor dels mossos d'esquadra imputats per la mort de l'empresari Juan Andrés Benítez. Al seu voltant, a més dels oficials de les forces de seguretat, hi ha un ventall de personatges de mocador a la solapa i clenxa que és difícil de trobar a Barcelona. També hi ha cònsols i representants d'institucions econòmiques i judicials. No hi ha ningú de la Generalitat, ni de la mesa del Parlament. Ni tan sols l'alcalde Xavier Trias accepta la invitació de la Delegació del govern. Ells s'ho perden perquè és una ocasió ideal per visitar el palau Montaner, una joia modernista que sempre amaga detalls per descobrir.
El PP guanya en assistents
El partit polític més representat és el PP. Hi ha Sánchez-Camacho i García Albiol, que agafa lloc al costat d'Alberto Fernández Díaz. Pere Navarro és la novetat. Sembla un nou amic a qui fan la quintada per ser acceptat. El col·loquen al costat d'Albert Rivera. Després, el líder de C's celebrarà l'entrada de Navarro al club de l'ordre constitucional. "No podem deixar que la Constitució se l'apropiïn determinats partits", mirava de justificar-se el líder del PSC davant els periodistes, després de concedir la primera fotografia -les xarxes socials després n'anaven plenes- del front antisobiranista, al costat de Rivera i Camacho.
Abans de marxar descobreixo que l'emblema de la Guàrdia Civil de Trànsit és un casc amb l'estrella fugaç del pessebre. La veig a la pitrera d'un tinent. A 150 metres, l'entrada de la Fiscalia Superior de Catalunya també està envoltada de càmeres de televisió. Esperen Enric Millo, que denunciarà el suposat informe per crear uns serveis secrets catalans. Doble espectacle en només una illa de l'Eixample.