Jordi Pesarrodona: el nas d’un pallasso que s’ha convertit en una icona

El pallasso i exregidor de Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pesarrodona va passar dilluns pels jutjats per tercer cop en dos anys. Ho va fer acusat d’un delicte de desobediència greu per participar en l’organització del referèndum. El seu viacrucis judicial es va iniciar per la famosa fotografia que va fer-se amb un nas de pallasso al costat d’un agent de la Guàrdia Civil a l’entrada de la seu de Governació en els escorcolls del 20-S. El van acusar d’un delicte d’incitació a l’odi, però la Fiscalia va arxivar el cas l’abril del 2018. També va ser arxivada la causa per resistència greu a l’autoritat l’1-O al seu poble. El nas de pallasso l’ha convertit en una icona del moviment independentista. Al judici del Suprem va declarar amb el nas sobre la taula, sense que el president del Tribunal, Manuel Marchena, se n’adonés, tot i que li va fer ensenyar les mans perquè sospitava que n’estava fent alguna. Emma Chacón, a Qüestió de nassos, el llibre que acaba de publicar sobre ell, denuncia que “allà on ell volia expressar pau i diàleg, alguns van interpretar odi, desafiament i burla”. Aquella acció, que li ha canviat la vida per bé però també per mal per les amenaces que ha rebut, s’inspirava en les perfomances del grup Circa d’Anglaterra, que el 2003 va començar a dur a terme protestes pacífiques d’aquest tipus. La rellevància que ha adquirit després del 20-S l’ha fet erigir-se en un dels principals activistes independentistes, i ha sigut promotor de les mobilitzacions a Lledoners. Això explica que més de 300 persones es concentressin dilluns als jutjats de Manresa amb presència també de càrrecs d’ERC, d’on va marxar al maig després de 25 anys de militància per l’abstenció en la pròrroga de l’estat d’alarma. Al setembre havia deixat tots els càrrecs pel nou rumb del partit.