L’hospitalet de LlobregatMiquel Iceta va assumir ahir el lideratge del PSC amb els tambors de la cançó Some nights tronant a La Farga de l’Hospitalet. El videoclip de la cançó evoca la història d’un jove soldat que lluita amb els unionistes a la guerra civil nord-americana. Some nights té pinzellades de banda sonora d’ El rei lleó i de Camins de glòria. És una amalgama de gèneres, amb molt d’espectacle, que és el que va oferir Iceta en el seu primer dia al capdavant del partit.
El primer que va demostrar Iceta és que discursivament la cosa millorarà respecte a Navarro. El seu antecessor segur que té moltes virtuts, però parlar en públic no n’és una. Iceta va fer vibrar els delegats amb la passió d’Àngel Llacer a Operación Triunfo, o la del firaire que canta els números de la quina. Va presentar els nous membres de l’executiva com si fos l’estrena dels fitxatges del Barça al Gamper. Per exemple, després de presentar David Lizoain, nou secretari d’estudis i programes, llicenciat en economia per Harvard, Iceta va rematar, orgullós: “No ens mocarem amb mitja màniga. Nosaltres anirem a totes!” Va animar tant l’ambient que fins i tot vaig sorprendre Eva Granados ballant la tonada amb harmònica que fa de música oficial del PSC. Té molt de mèrit ballar aquesta cançó.
Iceta també va transmetre idees difícils de desxifrar, com aquesta demanda que va fer durant la part social del discurs: “Volem més justícia federal. Bé, volem més justícia en general, però, si és federal, millor”; o aquest agraïment a Navarro: “Gràcies, Pere, perquè vas portar ben lluny els nostres anhels”. També va treure pit assegurant que el PSC “és el partit més democràtic de l’hemisferi occidental”. Al costat de la veu dominant d’Iceta, el nou secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va quedar relegat a un paper quasi d’actor de repartiment. En arribar al centre de congressos, Sánchez va rebre un discret aplaudiment i només vaig saber que es tractava d’ell perquè al meu costat una delegada va exclamar: “Mira, ha arribat el guapo!” Del discurs de 18 minuts de Sánchez, cal destacar que va repetir 23 vegades les paraules “companys i companyes”, possiblement un nou rècord personal. Que la cita era important ho demostra que també hi fossin la presidenta del PSOE andalús, Susana Díaz, i Carme Chacón, colze a colze a primera fila.
Els discursos van acabar amb un rampell de geni d’Iceta que serà recordat durant anys. Iceta va cridar “Endavant, socialistes!” fins a l’extenuació, potser deu vegades, gesticulant com si fos el general Meade carregant contra els confederals a la batalla de Gettysburg. El congrés es va cloure amb els himnes, Els segadors i La Internacional. Hi havia més delegats que se sabien la lletra de l’himne català que la de l’himne socialista. Fins i tot quan Els segadors van deixar de sonar pels altaveus, l’auditori el va continuar cantant a cappella. Coses del directe.