La veu que havia de liderar la comissió del procés constituent

BarcelonaL’expresidenta d’Òmnium Cultural Muriel Casals, que va ser la número tres de la llista de Junts pel Sí a les eleccions del 27-S, havia estat designada presidenta de la comissió d’estudi del procés constituent, impugnada pel govern espanyol davant del Tribunal Constitucional. De fet, la seva darrera intervenció al Parlament va ser el 28 de gener durant la constitució de l’ens.

Mor Muriel Casals, símbol del sobiranisme civilEixamplar els partidaris del full de ruta sobiranista era una de les seves grans motivacions per acceptar ser diputada al Parlament i així ho va tornar a exhibir en el discurs de presentació de la comissió. Va assegurar que aquest espai havia de servir per "compartir i contrastar visions diferents" sobre la nova etapa que ha d’encarar Catalunya i on fos "estimulant la confrontació". Davant la negativa de Ciutadans i el PSC a participar-hi, Casals va fixar com un dels principals objectius aconseguir la màxima implicació dels grups parlamentaris.

Amb tot, aquell dia li va tocar gestionar un ambient crispat pel PP, que va titllar de "frau de llei" la comissió. Era el primer conflicte polític parlamentari del qual es feia càrrec. Des de la seva hospitalització, la diputada de la CUP Gabriela Serra, que inicialment va ser nomenada vicepresidenta de la comissió, n'ha assumit la presidència temporalment.

Després de la renúncia a l’acta de Julià de Jòdar, ella era la més veterana a la cambra, però l’edat en cap moment li va impedir assumir el repte, i fer-ho, a més, amb un paper destacat. De fet, Casals i Carme Forcadell, les dues cares més visibles de l’activisme social a favor del procés independentista, van decidir fer el salt a la política i van assumir encàrrecs de pes. L’expresidenta de l’ANC, el de comandar la presidència del Parlament, i Casals, posar-se al capdavant d’una de les comissions més destacades en aquesta legislatura i que a hores d’ara està pendent d’una resolució del Tribunal Constitucional. Els seus perfils com a independents, la seva trajectòria en l’activisme social en els darrers anys i el seu bagatge a l’hora de sumar suports al procés van ser determinants perquè fossin elles les escollides.

La número tres de Junts pel Sí sabia que el pas pel Parlament no seria precisament senzill en una legislatura més polaritzada que mai a l’hemicicle, però ho afrontava com un gran repte. En un reportatge a l’ARA sobre els diputats novells d’aquest mandat publicat just un mes després de les eleccions, va assegurar que estava "una mica enyorada" d’Òmnium Cultural però que sabia que era "al lloc" que li tocava estar. El seu anhel i el gran objectiu que es va fixar per al seu pas pel Parlament, explicava en aquella trobada informal amb els seus companys de grup Lluís Llach i Eduardo Reyes, era fer complir "l’encàrrec ciutadà" de proclamar la independència.