Munté accepta fer tàndem amb Mas a la nova Convergència i diu que ho pot compatibilitzar amb el Govern

BarcelonaLes últimes hores han sigut vertiginoses a Convergència. Reunions a la seu del carrer Còrsega, trucades, missatges de WhatsApp, dinars i sopars amb flaire congressual s’han anat succeint a mesura que s’acostava el conclave que ha de servir per rellançar les sigles nacionalistes a través de l’impuls d’una nova eina política. Teòricament, l’organització estructural d’aquesta futura formació era l’objectiu principal del debat intern, però subterràniament es parlava sense embuts dels perfils que cal situar al capdavant de les noves sigles. Artur Mas, fidel a la seva manera de funcionar -amb girs d’última hora i decisions consultades amb un nucli reduït de persones de la màxima confiança-, va llançar ahir una proposta inesperada per a bona part de la plana major de CDC: un “tàndem presidencial” per liderar el partit que surti del congrés fundacional. Segons el seu plantejament, hi haurà un president i una vicepresidenta que assumiran el lideratge de la formació. Qui serà la persona que l’acompanyarà en aquesta responsabilitat? Neus Munté, consellera de la Presidència, a qui ja va situar com a vicepresidenta i portaveu del Govern a finals de juny del 2015, i que finalment va acceptar l’oferta.

"M’agradaria, com he pogut fer fins ara, compatibilitzar una responsabilitat determinada de Govern amb una presència al que ha estat el meu partit durant tots aquests anys i crec que es pot compatibilitzar. Crec que he de continuar amb aquest posicionament dins el govern de Junts Pel Sí. Pel que fa a la possible compatibilització o no ha de ser la militància qui ho ha d’escollir", ha assegurat aquest dijous en una entrevista a UA1-Ràdio.

“Té la màxima confiança de molta gent del partit”, va considerar Mas, que va evitar confirmar públicament l’aposta per Munté. Es va limitar a dir que ja tenia el “sí” d’una dona -el model estipula que si el president és un home, una dona ha d’assumir la vicepresidència- i va indicar que trobava “compatible” que qui assumís el càrrec tingués també una responsabilitat al Govern. La consellera de la Presidència, a part de ser portaveu, també té acta de diputada al Parlament.

Segons diverses fonts consultades per l’ARA, Munté no té intenció de deixar les seves responsabilitats governamentals. És un dels pilars de Carles Puigdemont des que va arribar a la Generalitat i, en un inici, l’actual president era reticent a permetre que la cara pública de l’executiu assumís altes responsabilitats en la nova Convergència. “Ell no volia que manés al partit”, asseguren fonts consultades. La fórmula de la vicepresidència, que va començar a circular de manera discreta fa tot just una setmana, “resol aquest dilema”, segons interpreten a Palau. En un principi, el “tàndem presidencial” no té funcions executives, sinó de “coordinació”. Aquest equip se situa per sobre de la direcció, que comptarà amb una dotzena de membres. Un d’ells, segons fonts del partit, assumirà una responsabilitat més important que la resta, tot i el tarannà “col·legiat” de què es vol dotar la direcció.

Crítiques i afinitats

Segons diversos membres de la direcció, l’anunci de Mas havia generat “malestar” en quadres convergents. “Que surti a anunciar una proposta que no s’ha debatut enlloc no indica precisament renovació”, assegura una font consultada. “Sembla que l’aparell ha vençut”, analitzava ràpidament un dirigent mentre encara durava la roda de premsa de l’expresident de la Generalitat. Membres de la direcció interpreten, en aquest sentit, que el nom de Munté suposa un “triomf” per a aquells que “volien una renovació de menys abast” a la nova CDC.

Això sí, Mas va voler deixar clar en tot moment que la seva proposta no anava a missa, i que serien els associats a la nova formació els encarregats de decidir la viabilitat del pla. A què es refereix? Al règim d’incompatibilitats que regirà la futura estructura, que ha sigut objecte de polèmica durant els últims dies. La proposta de la direcció -molt pivotada a l’entorn de Lluís Corominas, vicesecretari de coordinació institucional, i Francesc Sànchez, coordinador de règim intern- relaxava les exigències per comandar la formació. “Era la pista d’aterratge per situar Munté al capdavant”, argumenten fonts nacionalistes.

“L’aparell ha guanyat, i en certa manera ella s’hi ha prestat”, diagnosticava àcidament un membre de la direcció. Munté comptava amb el vistiplau de dirigents com ara Francesc Homs, cap de files a Madrid, i Jordi Turull, president del grup parlamentari de Junts pel Sí i antic aspirant a la secretaria general. Amb Turull hi va començar a bastir ponts fa uns mesos -l’aliança es va segellar en un dinar a Barcelona-, i a partir d’aquí es va generar una confluència de la qual també eren protagonistes Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar i president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), i David Bonvehí, diputat i home fort de CDC a les comarques centrals. Munté es va dedicar durant setmanes a construir ponts amb l’entorn situat al voltant de Josep Rull, excoordinador general del partit, per arribar a un punt de consens camí del congrés i de les votacions per omplir la direcció, que se celebraran el pròxim 23 de juliol.

Si el congrés fundacional aprova l’estructura de Mas, el ticket presidencial -amb funcions “intercanviables”, senyal de “renovació seriosa” i de “femininització”, segons l’expresident- es votarà per separat de la direcció formada per dotze membres. Un d’ells serà Marta Pascal, actual portaveu i en qui el líder de CDC pensava per comandar les sigles en cas que Munté triés centrar-se exclusivament en el Govern. La consellera de la Presidència, segons el seu entorn, va entomar amb prudència l’anunci de Mas i va fer saber que la militància tindrà l’última paraula. Tot i certes oposicions que es faran evidents a través d’esmenes, el pensament general és que la proposta tirarà endavant.

Moviments en cadena

Pascal va rebre de Mas, en primera persona, la voluntat de situar Munté com a vicepresidenta. La setmana passada, la portaveu del partit es va reunir amb l’expresident acompanyada de David Bonvehí. Si l’operació hagués fructificat, Pascal hauria fet un equip amb molta presència d’alcaldes del territori -Marc Castells (Igualada), Marc Solsona (Mollerussa), Albert Batalla (la Seu d’Urgell)-, independents -Miquel Àngel Escobar-, consellers com Santi Vila (Cultura) i dirigents del sector liberal com Marc Guerrero.

Són noms, però, que segueixen estant en primera fila per ser a la direcció executiva en cas que aquesta llista -promoguda per Mas i amb el vistiplau de Puigdemont- sigui la més votada per la militància. També tenen opcions de ser-hi Turull com a president del grup parlamentari de Junts pel Sí i Joan Vidal de Ciurana, secretari del Govern. Vidal va ser cap de gabinet de Mas i va ser peça clau de la campanya d’Homs en les primàries en les quals es va enfrontar a Sílvia Requena per liderar CDC als comicis del 26-J.

La nova proposta de Mas suposa el tret de sortida oficiós per a la presentació de candidatures, que no es podran formalitzar fins després que el congrés fundacional aprovi el reglament que fixarà les votacions del 23 de juliol. El líder convergent no preveu que algú es presenti per al seu càrrec presidencial, però per a la direcció col·legiada hi haurà alternatives. Una candidatura provindrà de Generació Llibertat, que ja explora enteses amb Reagrupament i sectors de Llibergència, la facció més liberal. I Nova Convergència, amb Germà Gordó al capdavant, també té llesta la seva llista. Moviments de cara a comandar un nou partit que encara no té nom: es decidirà demà al vespre.

La plataforma queda ajornada fins al setembre

Un cop fora de la Generalitat, Artur Mas va anunciar que posaria en marxa una plataforma que acompanyaria la refundació de Convergència i que, tècnicament, hi col·laboraria. Mesos després, però, la trajectòria pública d’aquesta iniciativa ha sigut pràcticament nul·la. “Té nom i logo”, va assegurar ahir Mas, que va ajornar fins al setembre la presentació pública. Això vol dir, a la pràctica, que la plataforma no tindrà cap tipus de presència en el congrés fundacional del nou partit. “No he tingut gaire temps”, va assenyalar el dirigent nacionalista, en referència a les eleccions del 26-J. Aquesta iniciativa lliga amb la voluntat del líder de CDC d’exercir com a expresident de la Generalitat. Ahir, de fet, ja va avisar que tenia intenció de ser els primers mesos al capdavant del nou partit, però no de manera “omnipresent”.