El 24 de maig farà 110 anys que Barcelona va inaugurar el Saturno Park, un parc d’atraccions al Parc de la Ciutadella –a les portes del que ara és el Parlament– que va presumir durant un temps de tenir Los Urales, la muntanya russa més gran d’Europa. També el 24 de maig, Catalunya pot estar a les portes de la repetició electoral si l’independentisme no capgira les malfiances que ha fet evidents l’última setmana. El Saturno Park ja no hi és –va tancar el 1926, amb la ciutat preparant-se per a l’Exposició Universal–, però la muntanya russa de fa 110 anys ha acabat convertint-se en una imatge al·legòrica del que havia de ser la política catalana i del que, pel que sembla, continuarà sent.
Ningú vol repetir els comicis però tothom creu que l’altre amaga interessos ocults. Junts pensa que Esquerra no vol l’acord, els republicans opinen el mateix dels de Carles Puigdemont, i a la CUP fan pedagogia del pragmatisme mentre es miren sorpresos el duel. Malgrat que les reunions continuen, a 48 hores del segon debat d’investidura l’acord sembla improbable i si hi ha alguna certesa és que les relacions entre Esquerra i JxCat són molt lluny de millorar i que en els quarters generals dels uns i els altres ja es fan càlculs de qui sortiria més perjudicat d’una repetició electoral. Si ERC, que s’hi jugaria una presidència que ha trigat 80 anys a recuperar, o Junts, que podria pagar un alt cost si és percebut com un element de bloqueig.
La vehemència amb què Albert Batet va defensar divendres l’abstenció del seu grup –amb crítiques obertes a com havia plantejat la negociació ERC, una esmena àmplia al preacord pactat amb la CUP i una invitació a Pere Aragonès a retirar temporalment la seva candidatura per evitar un segon ple fallit– va generar tanta estupefacció entre les files de republicans i cupaires com aplaudiments en les de Junts, necessitades d’un cop sobre la taula després de veure com fa una setmana Esquerra i els anticapitalistes anunciaven un pacte sense esperarlos. Un missatge públic que l’acord final no serà fàcil i que, com ells des del 2015, ara ERC també haurà de gruar la investidura.
La negociació segueix encallada en el rol del Consell per la República (CxR), que Junts voldria al capdavant de l’estratègia independentista i que ERC veu amb recels perquè interpreta que el que vol JxCat és deixar-li el timó del Govern però no el del Procés. En els pròxims dies Puigdemont, que presideix el CxR i sent que els republicans l’intenten deixar de banda, hauria de prendre la paraula. De moment, la investidura haurà d’esperar, i els recels entre JxCat i ERC –que paradoxalment mentre negocien com formar executiu estan compartint Govern– continuaran creixent. La voluntat de no repetir els errors de la legislatura passada i evitar les picabaralles constants és difícil de complir. El Govern potser no serà “un Vietnam”, però apunta a ser una altra muntanya russa.
- Meritxell Budó afronta els últims dies en el càrrec a l’espera que arribi l’acord per a un nou Govern. Per acomiadar-se del Palau de la Generalitat –la seva segona casa els últims tres anys– i aprofitant que enguany l’entitat que habitualment recull les taronges del Pati dels Tarongers no hi ha anat, la consellera de la Presidència va recollir-ne algunes ella mateixa i va fer melmelada de taronja amarga per al seu equip.
- El debat d’investidura va evidenciar les desavinences entre ERC i JxCat. Entre bambolines, però, el clima era més distès i fins i tot va haver-hi temps perquè el diputat de Junts Jordi Munell oferís a Pere Aragonès una de les mascaretes grogues que lluïa el grup de Carles Puigdemont. L’oferta no va ser prou temptadora per al candidat d’ERC, que al que aspira és a rebre els vots dels 32 diputats de Junts.
