Els municipis tenen la paraula per consolidar Cs

BarcelonaLa prova de foc perquè Ciutadans demostri que el seu èxit no és passatger són les eleccions municipals. Ni les enquestes que projecten Albert Rivera com a guanyador al Congrés ni la seva presència cada vegada més constant a la premsa internacional asseguren a Cs un lloc protagonista en el sistema de partits a llarg termini. Però uns bons resultats als ajuntaments serien la demostració que el partit ha aconseguit implantar-se al territori més enllà del debat sobre l’independentisme. Per fer-ho, la formació taronja compta amb dos avantatges: l’efecte del cavall guanyador, que pot atraure figures destacades del PP i el PSC a les seves llistes, i un important creixement d’afiliacions.

A menys d’un any i mig per a les municipals, Cs encara amb aquestes armes -i sota l’atenta mirada dels seus rivals- el repte de repetir el creixement de les catalanes. “Tenim la feina de recollir els fruits del 21-D”, explica el diputat i responsable d’Acció Institucional del partit, Joan Garcia. Són “optimistes”, assegura, perquè tenen “motius racionals” per ser-ho. L’increment de més del 50% de les afiliacions a Catalunya i del 29% a l’Estat n’és un. Però també arrosseguen mancances: organitzacions municipals dèbils fruit de les presses amb què el partit es va articular per presentar-se a les eleccions locals del 2015 -que entre altres conseqüències va provocar la pèrdua de més de 100 càrrecs electes després dels comicis-. A Catalunya, Cs no té alcaldies però sí presència a les capitals de província i comarcals, i a les ciutats de l’àrea metropolitana. “La nostra finalitat és créixer a la resta del territori”, diu Garcia.

També a Barcelona, on Cs és tercera força. La líder de la formació a la ciutat, Carina Mejías, ja ha anunciat que es presentarà com a candidata a les primàries. Segons fonts de Cs, ara per ara no hi ha cap candidatura alternativa a Mejías. Ciutadans, partit marcadament vertical i de líders estrella, és conscient que als municipis té els peus de fang. Els calen candidats sòlids i, tot i que des del partit asseguren que encara no han començat a preparar les llistes -la formació farà primàries a tot el territori cap al juny-, admeten que esperen un transvasament de militants tant del PP com del PSC i també, a mesura que s’acostin els comicis, d’aspirants a entrar a les llistes electorals. Fonts del PP expliquen que Cs ja ha fet trucades per reclutar efectius sobretot a regidors, en municipis de tot l’Estat. I a Catalunya, a les comarques del Maresme i el Baix Llobregat, informa Mireia Esteve. La formació taronja ho nega.

No obstant això, també es perceben moviments de membres del PSC cap a Cs. Un dels primers casos a saltar a la palestra va ser el de Roberto Martín, que a finals de gener va abandonar el càrrec de cap de gabinet d’alcaldia de Rubí amb el PSC per afiliar-se a Cs, juntament amb Yasmina Sánchez, presidenta d’una associació de veïns, que va anar a les llistes del PSC el 2015. Tot i que el president de Cs a Rubí, José Abadías, insisteix que encara no treballen en les llistes, no descarta comptar amb tots dos perquè poden “aportar” al partit.

Un altre cas que ha aixecat sospites és el de l’Hospitalet: l’exministre i exalcalde socialista, Celestino Corbacho, juntament amb Mariano Porras, Clemente Murillo i Fernanda Sánchez -dirigents de l’Hospitalet pròxims a Corbacho-, va abandonar el PSC el mes passat enmig d’elogis a Cs. Els dos partits neguen -almenys fins ara- que la incorporació de cap dels exsocialistes al partit taronja sigui damunt la taula. No obstant això, el cas és una mostra explícita de les simpaties que aixeca Cs -en part fundat per exsocialistes- en alguns sectors del PSC. De moment, assegura Garcia, el partit treballa per articular les conseqüències del seu creixement i evitar que alteri la “coherència en el missatge” de Cs de cara a uns comicis decisius.