Els municipis sobiranistes insten el Govern a no rebaixar el concert
L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) reclama en un document al Govern que no sacrifiqui el concert a favor del consens polític. L'aprovarà en una assemblea dissabte.
BARCELONA.Concert econòmic, independència fiscal i que el consens a l'entorn del nou model de finançament no l'acabi rebaixant. Aquestes són les tres demandes principals que fa l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), que lidera l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal (CiU), al president de la Generalitat, Artur Mas. Així consta en un document de màxims que l'entitat aprovarà dissabte a l'assemblea que celebrarà a Girona, un dels municipis adherits, i al qual ha tingut accés l'ARA.
"Reclamem al Govern que negociï un concert econòmic que sigui just amb les aspiracions de Catalunya i que suposi una plena independència fiscal", assegura el text, que posa pressió enmig de les converses que manté l'executiu amb els partits per bastir un consens ampli a l'entorn del nou model. Però aquestes converses -i molt especialment la integració del PSC a la fotografia final- no poden anar en contra del concert: "El Govern no pot acceptar possibles rebaixes en els seus posicionaments amb l'objectiu d'aconseguir acords polítics".
L'executiu català, tal com afirma cada dimarts el seu portaveu, Francesc Homs, basa en la "discreció" tot contacte pel nou finançament. El PSC no té clar per on anar -es resisteix que Catalunya surti del règim comú- i ERC, que com ICV-EUiA va votar amb CiU les conclusions de la comissió parlamentària del concert, pressiona per mantenir una posició de màxims. El document de l'AMI, així com també determinats sectors de CDC, aposten per tirar pel dret i que qui vulgui sumar-se al carro ho faci adaptant-se al plantejament del Parlament.
El text de l'associació que lidera Vila d'Abadal presenta, com fa Mas, el concert com una eina indispensable per a la recuperació econòmica. "Enfortirà la competitivitat i la cohesió social", augura l'AMI, que es val de les últimes dades sobre dèficit fiscal -16.000 milions d'euros a l'any, segons el departament d'Economia- per justificar una demanda "plenament constitucional perquè no presenta cap impediment jurídic" i que també és avalada per l'Institut d'Estudis Autonòmics (IAE). "Que Catalunya tingui un model basat en el concert és només una qüestió de voluntat política", asseguren els municipis sobiranistes basant-se en un informe recent de l'IAE.
Tot i que el document té un marcat to econòmic i es basa principalment en dades, també hi ha lloc per al tremp nacional: "En 300 anys d'ocupació [en referència a la derrota del 1714], el concert ja es va reclamar a les Bases de Manresa del 1892, a l'Estatut de Núria del 1932 i a través dels treballs de Ramon Trias Fargas", rememora el text de l'AMI.
Més de la meitat de municipis
Els municipis sobiranistes ja sumen 484 adhesions -una xifra que suposa més de la meitat d'ajuntaments catalans-, dels consells comarcals i la Diputació de Lleida. El seu objectiu és aconseguir que se celebri, a través dels municipis, un referèndum vinculant d'autodeterminació l'any 2014.
Per assolir-lo, els seus responsables es plantegen seguir sumant adhesions i aconseguir-ne alguna de simbòlica, com la de Barcelona. Ja hi ha hagut converses amb tinents d'alcalde de la ciutat -com Joaquim Forn i Antoni Vives-, però de moment encara no han fructificat.
