Municipis governats per la CUP es declaren "insubmisos" al Tribunal Constitucional
Celrà, Viladamat i Verges aproven per unanimitat defensar "exclusivament" la voluntat dels ciutadans dels seus municipis i anuncien que seguiran desplegant les lleis suspeses pel TC, com la d'habitatge i la que prohibeix el 'fracking'
BarcelonaEl 30 de setembre del 2014, setmanes abans del 9-N, l'aleshores líder de la CUP al Parlament, David Fernàndez, va afirmar: "Ens declarem insubmisos al Tribunal Constitucional espanyol". L'alt tribunal acabava de suspendre la consulta popular sobre la independència que promovia el Govern amb el suport d'ERC, ICV, EUiA, la CUP i les entitats sobiranistes. Dos anys després el panorama polític ha canviat molt, però des de la formació anticapitalista encara insisteixen en obviar les sentències del TC. Per posar-ho de relleu, alguns municipis governats per la CUP ja han aprovat mocions als plens en què es declaren "insubmisos" a les decisions del Constitucional que "atemptin contra els drets bàsics" dels ciutadans.
Els primers en fer-ho van ser Celrà (Gironès) i Viladamat (Alt Empordà), i ahir al vespre s'hi va sumar Verges (Baix Empordà). Tots tres per unanimitat han aprovat mocions en què defensen que estan sotmesos "exclusivament a la voluntat emanada de la ciutadania" i, per tant, no acataran les ordres de "tribunals democràticament deslegitimats". De fet, recorden que la declaració de ruptura del 9-N, aprovada pel Parlament, ja anunciava que la cambra no se supeditaria al TC, a qui considerava "deslegitimat i sense competència".
Tots tres consistoris asseguren, a més, que mantenen la vigència de les lleis suspeses pel TC, de manera que seguiran desplegant als seus ajuntaments les parts que afectin a l'àmbit municipal de les lleis d'habitatge i pobresa energètica, d'igualtat entre homes i dones i d'igualtat entre homes i donesla que prohibeix el 'fracking'
Aquesta moció, consensuada entre diversos càrrecs electes de la formació anticapitalista, també es debatrà en ajuntaments on la CUP forma part de l'equip de govern, com la Bisbal d'Empordà. Es tracta d'una iniciativa emmarcada en la campanya "Sense por", que va néixer per defensar els ajuntaments davant la "judicialització" del procés independentista per part del govern espanyol i, en concret, per donar suport als càrrecs electes i els 280 ajuntaments que van donar suport a la declaració rupturista del 9-N i que ara han estat requerits per l'Audiència Nacional per haver-ho fet.