Els municipis, l’últim bastió del PSC per frenar l’embat de Cs

BarcelonaLes municipals de l’any vinent són una prova de foc per al PSC. Els resultats del 21-D van certificar que el partit no aixeca el vol i que, en un context de màxima polarització, Cs li guanya la partida per golejada. L’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa, però, millora les perspectives dels socialistes en la pugna amb el seu principal rival a les urnes, i el partit encara té una notable força al territori. En els comicis locals del 2015 els de Miquel Iceta van resistir als seus grans feus a l’àrea metropolitana, però els resultats van ser els pitjors de la història del partit: 837 regidors menys -fins als 1.278- i un 17% dels vots en tot el país, 8 punts menys que el 2011 i 15 menys que el 2007. I si bé actualment compten amb 119 alcaldies -i participen en 51 governs més-, fa quatre anys en tenien 197. El principal objectiu per al 2019 és no anar a menys, i evitar que l’embat de Cs també desplaci el socialisme català del seu últim bastió de poder: els municipis. “Ens juguem continuar vius”, resumeix un càrrec del partit.

Lluny del pessimisme, el coordinador de política municipal, Carles Prieto, es mostra convençut que la formació mantindrà “gairebé el total” d’alcaldies actuals, i afegeix tres ambiciosos objectius més de cara a les eleccions de l’any que ve: recuperar el poder en llocs “estratègics” com Badalona, Sabadell, Girona i Vilanova i la Geltrú; créixer al territori, i guanyar la batalla de Barcelona, on el PSC ja han descartat sumar-se a un front constitucionalistes com el que podria liderar l’exsocialista Manuel Valls. El candidat a la capital catalana, Jaume Collboni, creu que la clau de l’èxit del PSC a la ciutat -on només té 4 de 41 regidors- serà, com a la resta del territori, que el debat en campanya sigui en clau local. “És obvi que el teló de fons del debat nacional hi serà, però intentarem parlar de les ciutats, els pobles i les nostres propostes”, afirma. Una estratègia que el partit veu factible si l’actual clima de distensió entre Catalunya i l’Estat s’allarga en el temps. El paper dels ajuntaments del PSC l’1-O, així com l’aval del partit al 155, ha passat factura a la formació en molts punts de Catalunya amb el trencament de pactes locals -l’expulsió del de Barcelona n’és l’exemple més paradigmàtic-.Collboni, però, confia que l’experiència municipal del partit i “el factor personal” dels candidats compensi tant el vot de càstig com la desconfiança dels electors unionistes en un partit que s’esforça a distanciar-se de la bel·ligerància de Cs. La formació taronja, afegeix Collboni, no compta amb lideratges locals consolidats, i espera que això contraresti l’“efecte marca” dels d’Arrimadas. Un efecte que molts creuen que s’ha desdibuixat amb l’ascens del PSOE al poder.

Sigui com sigui, la gran majoria d’alcaldes del partit repetiran com a candidats el 2019 amb l’esperança d’aguantar les majories. És el cas de Núria Marín a l’Hospitalet de Llobregat, Núria Parlon a Santa Coloma de Gramenet o Antonio Balmón a Cornellà de Llobregat. Més complicat ho tindran Josep Fèlix Ballesteros a Tarragona i, si repeteix, Àngel Ros a Lleida, segons admeten fonts internes, que afegeixen que un dels dubtes serà què passa amb Granollers, on l’alcalde, Josep Mayoral, podria no tornar a ser candidat després de catorze anys governant.

Increment del nombre de llistes

La necessària renovació d’alguns lideratges -la majoria de candidats es concretaran entre el setembre i el novembre- es preveu que vagi acompanyada de la inclusió a les llistes d’independents o, tal com va avançar l’ARA, de coalicions puntuals amb Units per Avançar, el partit hereu d’Unió. “Recomanem l’obertura del partit”, admet Prieto, que confirma que el 2019 tornaran a formar-se les candidatures de progrés (marca blanca del PSC). El coordinador de política municipal també avança que el partit superarà les 528 llistes que va presentar el 2015. Llavors van ser 200 menys que el 2011, i en un centenar del total el candidat no residia al municipi. Diverses fonts del partit asseguren, sense complexos, que l’any que ve el PSC tornarà a presentar llistes fantasma. “Hi ha molt en joc”, argumenten.