Municipals: els comicis que premien ser a peu de carrer

BarcelonaSegons el baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), el 78,7% dels espanyols enquestats qualifiquen de manera negativa la situació política. “Si els ciutadans s’allunyen de la política, és la política la que ha d’atansar-se als ciutadans”, defensa Antoni Gutiérrez-Rubí, consultor de comunicació. A menys de dos mesos de les eleccions municipals, els partits ja greixen les maquinàries per aprofitar els comicis amb més proximitat associada per tornar a acostar-se a la ciutadania. Quines eines fan servir per aconseguir-ho? Quin és el component personal d’aquestes eleccions? Com s’ho fan els candidats nous per treure el cap? ¿En quina mesura els partits obren les seves estructures per cocrear els programes electorals? L’ARA ha consultat quatre experts en comunicació política per establir les bases amb què els partits busquen tornar a acostar-se (o continuar presents) al carrer.

“Sense coherència no es pot construir ni confiança ni credibilitat. Les persones i els equips que fa quatre anys que escolten el batec del carrer tenen una proximitat que els arribistes no podran inventar-se en poques setmanes”, destaca Aleix Cuberes, consultor de comunicació pública. L’autenticitat és una eina fonamental en les municipals, perquè en la gran majoria de pobles els alcaldes tenen contacte diari -i cara a cara- amb els seus conciutadans. “Els partits tradicionals poden fer tres coses: introduir mecanismes que afavoreixin la participació en les llistes i en els programes, sortir al carrer per conèixer l’opinió de la ciutadania i fer servir les xarxes socials”, asenyala Pau Canaleta, consultor de comunicació. “Els partits poden segmentar millor”, intercedeix Xavier Peytibi, politòleg i consultor.

Un dels factors clau d’aquests comicis és la irrupció de formacions com Podem -que aspira a trencar el bipartidisme a les eleccions autonòmiques a la gran majoria de comunitats que el 24-M també passen per les urnes- i plataformes com Barcelona en Comú, en què s’integra ara ICV i que és molt activa als barris i mobilitzada a través de les xarxes. “Se’n pot aprendre moltes coses, bàsicament el fet de tornar a connectar amb una part de la societat i la capacitat de mobilització de la gent de base”, assevera Canaleta. Un dels missatges que fan servir aquestes noves formacions és la de “tornar el poder al poble”, i per això el volen implicar directament.

¿El cara a cara és un factor decisiu en aquestes eleccions? “Pot ser més important que mai”, preveu Gutiérrez-Rubí, que defensa que les campanyes encara “es decideixen als carrers” a pesar de la “pantallització”. “El contacte físic acostuma a ser subestimat”, afegeix aquest consultor. I en campanyes municipals, en què el feeling entre candidats i ciutadanies es pot mesurar amb la intensitat de les encaixades i les abraçades, agafa més relleu que en altres tipus de campanyes.

Carrers, places i entitats

“No es tracta de sortir al carrer, sinó d’anar a les places, entitats i barris on es poden aconseguir potencials votants”, sosté Xavier Peytibi. “Cal canviar l’ànima i la cultura de la campanya: el ciutadà ja no és un consumidor passiu, ara és un actor, un activista, que vol decidir en tot el que afecta la seva vida quotidiana”, s’hi suma Aleix Cuberes. Això passa, per exemple, per incorporar el WhatsApp en campanya -una eina que també té els seus detractors- o bé per campanyes originals que porten els candidats al menjador de casa.

Tots aquests factors seran claus en el moment en què els electors s’acostin a les urnes d’aquí dos mesos en unes eleccions municipals que els partits poden fer servir per tornar a connectar amb la ciutadania. Una oportunitat que no poden desaprofitar.

El WhatsApp entra en campanya

Esperanza Aguirre, candidata del PP a l’alcaldia de Madrid, va posar en marxa el seu WhatsApp de campanya un dijous, i dissabte ja acumulava més de 30.000 missatges. Utilitat o saturació? “Si els polítics entenen que és una eina de tu a tu, i el fan servir com un nou mitjà per dialogar i escoltar els ciutadans, no només serà útil, sinó que serà revolucionari”, assenyala Gutiérrez-Rubí, que destaca que el 98% dels smartphones espanyols tenen instal·lada aquesta aplicació. Aquest consultor de comunicació assenyala que el WhatsApp serveix no només per fer arribar missatges “personalitzats” a la ciutadania, sinó també per coordinar els equips de campanya.

Perills? “La privacitat dels usuaris”, assenyala Gutiérrez-Rubí, i també els “llimbs” a efectes legals que suposa fer-lo servir durant el dia de reflexió. “Només es tracta d’una eina per a convençuts”, contradiu Cuberes, que considera que només es fa servir per “emetre propaganda”. El punt fort d’aquesta eina, que cada cop fan servir més candidats, és que “costa molt poc de fer servir”, segons constata Canaleta. “Hi ha qüestions ètiques que s’hauran de tractar immediatament”, matisa Gutiérrez-Rubí. A part del WhatsApp, els experts recomanen un ús seriós i estructurat de les xarxes socials per fomentar la participació ciutadana. Hi ha aplicacions com Appgree -utilitzada per Podem i Equo- que permeten a qualsevol persona plantejar una proposta i sotmetre-la a la valoració dels usuaris. A Reddit el funcionament és similar i els usuaris poden iniciar debats i veure com la resta de la comunitat valora els arguments.

“Ja vinc a casa teva”: el porta a porta es reinventa per fer-se creïble

Javier Peña és el candidat del PP a Herrera del Duque, un poble de 3.700 habitants a Badajoz. Una nit es va dedicar a posar als poms de les portes un paper com els de “No molesteu” típics dels hotels amb el seu número de WhatsApp de campanya i el tema “T’escolto, t’entenc”. Tot ho va gravar en vídeo i, després, ho va penjar a YouTube. És un dels exemples d’innovació apuntats pels experts en matèria de porta a porta. Núria Parlon, l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, fa servir el hashtag #apeudecarrer per rebre inputs de la ciutadania, i hi ha candidats de ciutats grans -com Ferran Falcó (CiU), a Badalona- que trepitgen els barris per parlar directament amb la gent. De Xavier García Albiol, alcalde de Badalona pel PP i conegut pel seu discurs xenòfob, els adversaris asseguren que fa campanya als bars per mobilitzar l’electorat contrari a la immigració.

També hi ha candidats, com Jaume Dulsat, alcaldable de CiU a Lloret, que s’ofereixen per anar a casa dels votants per explicar-los el seu projecte i escoltar-los. O el cas de Toni Cantó, candidat d’UPyD al País Valencià, que s’ofereix per anar a “fer birres”, fer fúting i anar a casa dels electors. D’altres, com Alfred Bosch, d’ERC a Barcelona, recuperen les tradicionals bustiades i aquesta setmana envien 550.000 díptics a les cases.

Els programes electorals es fan capil·lars per implicar els ciutadans en l’elaboració

Barcelona en Comú, la plataforma política que lidera Ada Colau i que està integrada per Guanyem, Podem, ICV-EUiA, Procés Constituent i Equo, va obrir aquest dijous el procés d’elaboració del programa de barris amb la participació de la ciutadania. Xavier Trias, alcalde i candidat a la reelecció de CiU, ha rebut 750 participacions a la iniciativa Programa Obert, que es va encetar el 3 de març. L’equip de Trias va publicar a la pàgina web de la iniciativa les bases del programa i, a partir d’aquí, els ciutadans que ho volguessin podien fer les aportacions que trobessin pertinents.

En el cas de Barcelona en Comú, que aspira a arrabassar l’alcaldia als nacionalistes, els activistes tenen temps fins al 14 d’abril per fer arribar les propostes, online o bé a les assembles de barri. A partir d’aquí, segons la formació, les iniciatives “seran analitzades per l’equip de programa, els eixos temàtics i els grups de barri amb els criteris de transversalitat, no-duplicació i viabilitat jurídico-econòmica”. En pocs dies ja ha rebut centenars de propostes ciutadanes a través d’internet.

Podem, a escala estatal, també ha posat ja en marxa aquesta setmana el mecanisme per recollir propostes de la ciutadania. Com funciona? Les iniciatives que aconsegueixin el 10% del suport dels inscrits al partit o bé del 20% dels cercles validats seran sotmeses a referèndum. “Els partits tradicionals tenen molt a aprendre d’aquesta estructura en cercles i dels seus estils de lideratge”, assenyala Gutiérrez-Rubí. Per què les noves formacions busquen aquesta participació des de baix? “També es busquen possibles col·laboradors, aliats, votants... I dades personals”, argumenta Xavier Peytibi.

El fet que els partits integrin propostes de la ciutadania en els seus programes electorals estableix un vincle més fort entre les formacions i els seus votants. ¿Pot comportar més frustració en cas d’incompliment si s’arriba al govern? “El més lògic és complir el programa, però es poden utilitzar altres tècniques, com ara cridar cada persona que va proposar alguna idea i anar informant-lo de què estan fent per complir aquella iniciativa”, sosté Peytibi.

Aquesta manera de guanyar capil·laritat amb els programes forma part de la cultura digital d’avui en dia, sosté Cuberes. “Això implica que es trenquen jerarquies amb horitzontalitat i descentralització”, afegeix. El PSOE, per exemple, ha promogut assemblees ciutadanes de camí cap a les municipals. Altres partits també criden els veïns de determinats barris a actes oberts per debatre. Els mítings són ara menys prioritaris.

Candidat nou? Una oportunitat per sacsejar

Les dinàmiques dels partits fan que, a vegades, els candidats no siguin designats fins pocs mesos abans de les eleccions. Això fa que els equips de campanya hagin de córrer a preparar una estratègia per donar-los a conèixer amb el temps jugant en contra. “La millor manera és posicionar-se sobre temes que obliguin els altres candidats a prendre partit i fer propostes que sacsegin l’opinió pública”, sosté Pau Canaleta, que afegeix la possibilitat de fer una campanya “trencadora i un pèl escandalosa” per “garantir que se’n parli”. Antoni Postius, que és el candidat de CiU a Lleida per primera vegada, va dedicar unes quantes hores durant una setmana a viure com ho fan persones amb professions corrents: quiosquers, dependents d’una botiga, pagesos i taxistes. Àlex Sastre, candidat també de la federació a Granollers, va fer un espot electoral emulant el programa El convidat de TV3 per explicar com era el seu dia a dia, deixant que les càmeres entressin a casa seva i explicant els motius personals pels quals es presenta com a candidat. Alfred Bosch, cap de llista d’ERC a Barcelona per primera vegada, busca definir-se com “l’alcalde del sí” i ha posat en marxa una xarxa de voluntaris per fer conegudes les seves propostes. “El porta a porta sempre serà útil, en el cas d’un candidat nou”, defensa Canaleta. Peytibi recorda que en ciutats com París hi havia candidats que s’asseien a parlar amb gent de qualsevol assumpte al mig del carrer, sense cotilles. El contacte directe pot servir, apunten els experts, per mobilitzar l’electorat pròxim que potser es podria abstenir.