Mundó afirma que suspendre la denominació del càrrec d'Amadeu Altafaj "s'acosta al ridícul"

BarcelonaDesprés que ahir transcendís que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) suspenia cautelarment la denominació de "representat permanent" davant la Unió Europea d'Amadeu Altafaj, el conseller de Justícia, Carles Mundó, ha considerat en una entrevista al 3/24 que la situació "s'acosta al ridícul" perquè el diplomàtic "continuarà sent el representat de Catalunya a Brussel·les més enllà de si a l'Estat li agrada o no", ja que les seves funcions "no estan qüestionades ni han quedat alterades".

També l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega, en declaracions a Catalunya Ràdio, ha criticat que l'Estat torni a optar per la "judicialització de la política" en el cas d'Altafaj. Ortega, que està investigada en la causa del 9-N, ha afirmat que aquesta investigació no s'hauria d'haver obert mai perquè la querella no s'hauria d'haver admès a tràmit.

En la mateixa línia, Mundó ha afirmat que la declaració de Francesc Homs aquest dilluns davant el Tribunal Suprem per la seva relació amb la consulta del 9-N tornarà a posar de manifest "l'error d'estratègia" del govern espanyol a l'hora d'enfocar la qüestió catalana.

Serà, diu, un "diàleg de sords" d'un tribunal que ja té una "decisió presa". En aquesta mateixa entrevista al 3/24, Mundó ha assegurat que d'aquesta manera l'Estat torna a evidenciar la seva "impotència" per gestionar la qüestió, i afegeix que en l'àmbit internacional té un "problema de relat" sobre el procés català.

Critica que s'hagi volgut veure una "qüestió penal" en el que va ser un "procés participatiu sense efectes jurídics", i lamenta que el govern espanyol hagi renunciat a "agafar el toro per les banyes com es va fer a Escòcia", posant les urnes.

Mundó veu "evident que [el 9-N] no es va cometre cap il·legalitat" i considera que portar a la banqueta dels acusats els membres del govern de la Generalitat, entre els quals hi ha el llavors president Artur Mas, "perjudica la imatge de l'estat espanyol", que "té un problema greu de relat" internacionalment per explicar per què a Catalunya no es pot "preguntar als ciutadans pel seu futur polític".