Mundó, Borràs i Vila deixen enrere la inhabilitació del Suprem

BarcelonaUn any i vuit mesos després, aquest dimecres Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila han complert la seva condemna i s'han convertit en els primers dirigents independentistes que deixen enrere la pena imposada pel Tribunal Suprem en el judici del Procés. La seva va ser una condemna per desobediència que els va comportar vint mesos d’inhabilitació. A la pràctica, aquests vint mesos els han canviat poc la vida perquè tots tres ja havien abandonat la política institucional abans del judici. I ara que se’ls ha aixecat la inhabilitació és probable que tampoc els suposi cap canvi substancial, perquè cap dels tres té intenció de tornar a fer el salt a les institucions, almenys a curt termini. Això sí, tal com diu l’exconseller de Justícia, haver-se deslliurat d'una condemna que veu del tot “injusta” no deixa de ser alliberador.

A diferència dels altres nou líders independentistes, el Suprem va condemnar Borràs, Mundó i Vila per un delicte de desobediència. Una pena que implicava que es deslliuraven de tornar a entrar a la presó, però que tenia un regust agredolç per la sentència d'entre 9 i 13 anys que va caure sobre els seus companys. “Va ser una condemna totalment desproporcionada que ha causat molt de dolor”, diu Santi Vila. “Mentre nosaltres hem tingut inhabilitació, els presos han tingut penes de presó quan haurien hagut de tenir la mateixa condemna que nosaltres”, afegeix Meritxell Borràs, que explica que continua visitant els presos. L’exconsellera de Governació, com també Carles Mundó, va passar 33 dies tancada entre reixes, mentre que Vila va passar-hi una nit i en va sortir en llibertat després de pagar la fiança imposada per la jutge Carmen Lamela.

Tots reiteren que la condemna no els ha fet canviar les seves conviccions polítiques, però això no vol dir que vulguin tornar a la primera línia. De fet, Mundó explica que, per exemple, ERC li va plantejar la possibilitat de tornar a la política institucional formant part del nou govern de Pere Aragonès i ell va declinar l’oferta. “El compromís polític el tinc, però per coherència no ho vaig acceptar”, detalla, recordant que després del 21 de desembre del 2017 ja va decidir abandonar la política institucional per dedicar-se a la seva professió d’advocat. “És una decisió que respon a factors professionals i personals”, argumenta, tot i que no s’atreveix a dir que “mai més” tornarà a la política institucional. Meritxell Borràs va abandonar-la abans del 21-D, quan va rebutjar l’oferta de formar part de les llistes de JxCat. Ara l’exconsellera treballa a la Universitat de Vic i no es planteja, de moment, tornar a la vida política. Tampoc Santi Vila, que treballa a Aigües de Banyoles i també a la Universitat Ramon Llull: “Cal que entrin cares noves i jo encara tinc altres causes obertes”. 

El Tribunal de Comptes

Vila es refereix al cas dels béns de Sixena, que li podria tornar a comportar una pena d’inhabilitació per un delicte de desobediència. Però també a la causa oberta al Tribunal de Comptes que tenen tots els exconsellers del Govern de Carles Puigdemont. L’organisme va obrir un procediment perquè els condemnats pel Tribunal Suprem restituïssin com a responsabilitat civil el cost de l’1-O a l’administració pública. 

Mundó subratlla que pot ser “especialment dolorós” si el cas acaba “malament”: “És una venjança pura i dura”. El Tribunal de Comptes va reclamar una fiança de 4,1 milions d’euros als condemnats pel Procés. Uns diners que es van pagar amb la fiança que en el seu moment ja van ingressar tots els condemnats al Tribunal Suprem i que es va completar amb els fons de la Caixa de Solidaritat. La causa està pendent de resolució. “Això no s'ha acabat aquí”, avisa Mundó. I és que la inhabilitació l’han completat, però la judicialització continua.