Els múltiples fronts de la batalla judicial del Procés
Junqueras seguirà els passos de Puigdemont cap al TJUE
MadridEl laberint judicial i constitucional es bifurca en innombrables camins. En l’immediat, la defensa d’Oriol Junqueras seguirà el camí de la defensa de Carles Puigdemont i Toni Comín, a través de demandes contra el Parlament Europeu davant del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), secció del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), per haver-li retirat la condició d’eurodiputat a sol·licitud del Tribunal Suprem i de la Junta Electoral Central (JEC). Però al mateix temps, la batalla ja s’ha traslladat a la situació del president Quim Torra, la condició de diputat del qual ha estat anul·lada per la JEC.
La JEC va deixar a càrrec de la Junta Electoral Provincial de Barcelona l’execució de l’esmentat acord. Aquest divendres, després de conèixer que la Sala Tercera del Suprem rebutjava la suspensió cautelaríssima de la sol·licitud –ipso facto, sense escoltar les parts–, la Junta Provincial va notificar al Parlament la resolució adoptada. Per tant, la mesa del Parlament haurà de convocar un ple per sotmetre la qüestió a votació. ¿S’aplicarà l’acord de la JEC? ¿La pèrdua de la seva condició de diputat suposarà, segons ha sostingut el lletrat major del Parlament, que Torra no podrà seguir sent president, tenint en compte que es tria entre els diputats?
Si la majoria del Parlament vota a favor de mantenir la seva acta, l’incident tampoc quedarà tancat. Perquè el Partit Popular, Ciutadans i Vox segurament presentaran un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional contra la decisió. I en el laberint hi ha el flamant govern de Pedro Sánchez i el ministeri de Política Territorial.
Illa, vetat a Política Territorial
En principi, Salvador Illa, secretari d’organització del PSC, estava predestinat a ser el ministre, però un debat intern en l’equip de Sánchez va fer descarrilar la seva candidatura, i va acabar amb la cartera de Sanitat. En aquest debat van guanyar els que veien que un ministre català –en rigor succeïa una ministra catalana, ja que l’havia precedit Meritxell Batet– no era el més adequat per a la fase de negociacions que s’obrirà amb el govern de Catalunya i amb ERC.
Tot això ve al cas perquè l’acord que adopti el Parlament sobre el president Torra podrà ser recorregut pel govern espanyol davant del Tribunal Constitucional, el qual hauria de suspendre la seva vigència en virtut de la prerrogativa de què gaudeix l’executiu (article 161.2 de la Constitució) fins a entrar en el debat de fons.
Però, a més, el PP i dos partits més podrien buscar la reedició del cas Juan María Atutxa –el president del Parlament basc condemnat per desacatament, amb sentència anul·lada pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)– mitjançant una querella criminal per desobediència contra el president del Parlament, Roger Torrent, i la mesa de la cambra catalana davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Per a això esperarien al desenllaç del recurs contenciós administratiu a la Sala Tercera del Tribunal Suprem, que després de descartar les mesures cautelaríssimes ha d’escoltar les parts per decidir sobre si és procedent una suspensió normal fins a resoldre sobre el fons.
Incident de nul·litat, pendent
Mentrestant, el tribunal del Procés té sobre la taula l’incident de nul·litat de sentència –per vulneració de drets fonamentals– de tots els líders independentistes condemnats per la sentència del 14 d’octubre del 2019. En vista de la interlocutòria de dijous sobre les conseqüències de la sentència del TJUE del 19 de desembre, és previsible que es desestimin tots els escrits.
Aquest és el pas previ –el passaport– per presentar en els trenta dies següents el recurs d’empara contra la sentència davant el Tribunal Constitucional. Mentrestant, el dia 20 de gener començarà a l’Audiència Nacional el judici oral contra l’excap dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i els excàrrecs d’Interior Cèsar Puig i Pere Soler. La Fiscalia de l’Audiència Nacional, que va denunciar Trapero per delicte de sedició, va canviar després la qualificació pel de rebel·lió per a Trapero, Puig i Soler i va mantenir el de sedició contra Laplana.
Pendents del cas
La defensa de Trapero ha sol·licitat, a la llum de la sentència de Tribunal Suprem, que la Fiscalia de l’Audiència Nacional aclareixi el seu escrit d’acusació. Perquè si assumeix el delicte de sedició, l’Audiència Nacional perdria la competència per jutjar els acusats, tenint en compte que l’Audiència Nacional s’havia declarat competent contra un delicte de sedició que amenaci l’ordre constitucional, premissa que el Suprem ha invalidat en la seva sentència del 14 d’octubre. L’Audiència Nacional pot anunciar el canvi de qualificació en la primera sessió del judici, que ja no es canviaria de tribunal.
I, fora d’Espanya, el 3 de febrer tindrà lloc a Brussel·les la vista per examinar la situació de l’euroordre contra els eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín. Una audiència que el magistrat Pablo Llarena ha sol·licitat ajornar fins que el Parlament Europeu es pronunciï sobre la sol·licitud de suplicatori o autorització per procedir contra tots dos.
