Multa del Tribunal de Comptes a Manuel Valls per finançar irregularment la seva campanya

Madrid“Els partits polítics no podran acceptar que, directament o indirectament, terceres persones assumeixin de manera efectiva el cost de les seves adquisicions de béns, obres o serveis o de qualsevol altra despesa que generi la seva activitat”. Només hi ha un partit que en les eleccions municipals de l’any 2019 incomplís aquest article, el 4.3 de la llei orgànica de finançament de partits polítics: Barcelona pel Canvi, la plataforma de Manuel Valls. Per això lidera el rànquing de sancions imposades a les formacions que van concórrer als comicis del 26 de maig de fa tres anys, amb un total de 277.000 euros. El segon és Independents per Huelva, amb 119.000 euros.

El Tribunal de Comptes ha fet públic aquesta setmana l’historial de sancions als partits per la seva comptabilitat ordinària i per la comptabilitat electoral de les eleccions locals del 2015 i del 2019. Entre finals del 2021 i principis del 2022 es van emetre totes les resolucions vinculades als comicis en què Valls va voler donar la sorpresa a la capital catalana, sense l’èxit que esperava. Tampoc a l’altura de l’esforç que van fer tot un seguit d’elits empresarials i de la burgesia tant a Madrid com a Barcelona per dotar de recursos la seva aposta “constitucionalista”. Tal com va revelar l’ARA, Valls va aconseguir finançament per a la campanya gràcies a les gestions del president de Naturhouse, Félix Revuelta; l’expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch; el president de l’asseguradora DKV, Javier Vega de Seoane, i l’assessor a Espanya de Blackstone, Claudio Boada, entre d’altres.

Segons el document de l’òrgan fiscalitzador, Barcelona pel Canvi va incomplir el límit màxim de despesa en publicitat a l’exterior i per aquest fet va sancionar-lo amb 25.000 euros. Aquesta multa és menor i habitual, tal com es desprèn de la llarga llista de sancions que s’imposen als partits amb motiu del finançament electoral. La més important i que la llei de partits considera com una infracció “molt greu” és la que ha comportat una multa de 251.698 euros. Es tracta d’una xifra superior a la que el Tribunal de Comptes ja va advertir que havia localitzat com a “despesa electoral no declarada” en un informe del març de l’any passat. Llavors va detectar que 188.867 euros van ser facturats per l’associació Barcelona Capital Europa, la plataforma que va precedir la coalició electoral entre Barcelona pel Canvi i Ciutadans. 

Tal com es pot comprovar al document del Tribunal de Comptes, la gran majoria de partits sancionats amb 50.000 euros o més han presentat un recurs davant la sala tercera del Tribunal Suprem, però Barcelona pel Canvi no ho ha fet.

L’instrument electoral de Manuel Valls té en comú amb el Partit Municipalista Nou Horitzó, de Sitges, que cap de les dues formacions existeix i no ha recorregut la multa. Aquest partit local de la capital del Garraf té una sanció de 105.000 euros per haver superat el límit de despesa electoral i el límit de publicitat a l’exterior i per irregularitats en la inserció de propaganda a la premsa. Hi ha dues candidatures catalanes més multades: Tot per Terrassa, amb 50.000 euros, i el PSC a Barcelona, amb 49.000. Aquestes dues sí que han impugnat la resolució al Tribunal Suprem. Pel que fa a la comptabilitat ordinària, s’han acabat de resoldre procediments sobre els exercicis a partir del 2016 i fins al 2020, i hi ha dos partits sancionats: Esquerra Unida amb 52.000 euros i Nova Canàries amb 50.000. 

Desproporció en les multes

El 28 de gener d’aquest any, el Tribunal de Comptes va sol·licitar al Congrés i al Senat que modifiqués la llei orgànica de finançament de partits polítics per la desproporció de les sancions que preveu, segons considera l’òrgan fiscalitzador. Per a infraccions molt greus, greus i lleus, la normativa preveu un mínim de sancions de 50.000, 25.000 i 5.000 euros, respectivament. Un any abans el Tribunal de Comptes ja havia advertit a les Corts Generals que aquestes quantitats se situen molt per sobre de la infracció realment comesa. “Resulta especialment greu en el cas de les formacions de l’àmbit local perquè el límit màxim de despesa electoral establert en la normativa és molt reduït i impedeix fer una campanya electoral amb garanties”, justificava l’organisme. També van faltar diners a l’operació Valls, que ha acabat amb multa, dimissions, un partit que ja no existeix i un retorn frustrat a França.