Moviments de fons al TC per taponar l'estratègia del PP contra l'amnistia

MadridAlberto Núñez Feijóo i el nou magistrat del Tribunal Constitucional, José María Macías, xerraven amistosament dijous durant el còctel posterior a l'acte d'obertura de l'any judicial, al Tribunal Suprem. Seria un detall sense importància si no fos perquè en aquell mateix moment es coneixia que el membre de l'òrgan de garanties al qual ha caigut per repartiment la ponència del recurs d'inconstitucionalitat plantejat pel PP contra la llei d'amnistia és... Macías. Podria ser una curiosa coincidència, però resulta que uns dies abans, dilluns, el líder del PP havia afirmat en una entrevista a Onda Cero que, juntament amb la presentació del recurs, el seu partit recusaria alguns dels membres del tribunal. "Veurem si són tres o quatre", deia. Quins havien de ser aquests tres o quatre? Es deduïa que el president, Cándido Conde-Pumpido; l'exministre de Justícia Juan Carlos Campo; l'ex alt càrrec de la Moncloa Laura Díez –tots tres del bloc progressista–, i el mateix Macías, perquè fins fa poques setmanes era vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i va liderar l'informe que la institució va dictar en contra de la llei quan encara ni tan sols s'havia aprovat al Congrés. Quants han sigut, finalment, els magistrats recusats? Tres (el PP ha deixat Macías al marge).

Feijóo va dir que acceptaria la resolució que el TC adoptés sobre l'amnistia, si bé va deixar clar que donaria "moltes garanties" que aquestes tres persones s'abstinguessin. Si fessin un pas al costat, la majoria del ple es capgiraria: de 7 a 5 a favor dels progressistes passaria a 5 a 4 a favor dels conservadors. És a dir, que per a Feijóo la legitimitat de la sentència que es dicti va lligada al fet que la majoria que es pugui imposar sigui conservadora i que, amb una alta probabilitat, declarés inconstitucional la llei d'amnistia. Plantejaments així indignen al PSOE, perquè a l'esfera mediàtica s'ha instal·lat un relat que criminalitza la suposada "colonització" de les institucions per part de Pedro Sánchez –José Luis Escrivá ha fet el salt de ministre a governador del Banc d'Espanya– i, en canvi, quan ho fa el PP ningú es posa les mans al cap. Sigui com sigui, aquestes peticions de recusació no prosperaran, tal com apunten fonts del TC, perquè el bloc progressista té en la seva mà rebutjar-les. Qui sí que ha anunciat que s'absté és Campo, que va firmar els indults del Procés amb uns informes que deien que una amnistia era "clarament inconstitucional".

El PP, doncs, no vol renunciar a un dels seus principals actius en l'ofensiva contra l'amnistia. De moment ningú ha plantejat que Macías s'hagi d'apartar de les deliberacions sobre aquesta qüestió –ho hauria de fer alguna de les parts, com ara la Fiscalia–, però de tota manera dins del grup progressista del TC tampoc predominen opinions partidàries de tensar encara més el clima amb el bloc conservador. Fonts de l'organisme expliquen que el clima s'ha enrarit des de la sentència dels ERO, en què el bloc majoritari es va imposar als magistrats afins al PP per tombar les condemnes del Tribunal Suprem als expresidents i exconsellers socialistes de la Junta d'Andalusia. Ja auguren que ara amb l'amnistia les relacions no milloraran.

Primer cas: un activista de Girona

El ple que comença aquest pròxim dimarts al TC servirà per mesurar la temperatura. Ja hi ha sobre la taula el primer cas: la qüestió d'inconstitucionalitat que el Suprem va plantejar per una causa sobre desordres públics a un activista de Girona durant les protestes postsentència. El que s'analitzarà serà simplement l'admissió a tràmit, i el fons trigarà entre sis mesos i un any, segons calculen al Constitucional. El seu president, Conde-Pumpido, ja va fer un advertiment divendres en l'acte de presa de possessió de Macías com a nou magistrat: va demanar "respecte polític i institucional a les decisions i la independència" de la institució, i també va avisar que "tots els poders públics estan obligats al compliment de les resolucions" que adopti el TC. Per tant, també el Suprem. Entre el públic l'escoltava el magistrat que no vol amnistiar Carles Puigdemont, Pablo Llarena, amic personal de Macías.

En actes com els que hi ha hagut aquesta setmana, ja fora de les càmeres, poden constatar-se les divisions, afiliacions i afinitats. Només cal veure que membres conservadors i progressistes de la judicatura no acostumen a barrejar-se a l'hora de fer la tertúlia posterior. Menys dissimulada va ser la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, en l'acte d'obertura de l'any judicial al Suprem. Sorprenentment hi va acudir –el més habitual és que només hi vagi el ministre de Justícia en representació del govern espanyol– i va marxar després de fotografiar-se amb els nous vocals del CGPJ que va impulsar Sumar.