El motiu religiós per evitar comicis el dia 14
MadridPedro Sánchez no ha pogut convocar eleccions el dia que volia: el 14 d’abril, 88è aniversari de la proclamació de la República Espanyola. Si seran el 28 d’abril serà per la insistència de la vicepresidenta, la cordovesa Carmen Calvo, que va posar sobre la taula l’argument religiós: el 14 és Diumenge de Rams, quan les confraries i germandats es disposen a llançar-se a les processons. La campanya sí que coincidirà amb la Setmana Santa, i fins i tot Sánchez creu que Pablo Casado suspendrà els actes per Divendres Sant, una idea que ell no comparteix. Però la idea de fer enfadar els andalusos amb la coincidència l’ha fet canviar de parer. “No va haver-hi cap altra consideració que la religiosa”, expliquen fonts del PSOE a l’ARA. Els barons no han sigut ni consultats per Sánchez.
La fi del diàleg amb Catalunya ho ha precipitat tot. ERC es va afanyar el dimarts 5 de febrer a presentar l’esmena a la totalitat als pressupostos. La crisi del relator va fer que el PDECat ho aguantés fins a última hora, el divendres 8. Sánchez va esperar juntament amb els seus ministres, reunits a la Moncloa, la confirmació que el PDECat concretava el que havia anticipat el vespre anterior, la presentació de l’esmena. Quan en va tenir la certesa, la vicepresidenta Calvo, d’una banda, va enviar el whatsapp a Elsa Artadi desitjant-li sort i, al mateix temps, el gabinet va donar per liquidades les relacions amb la Generalitat. Però els ministres no van deduir en aquell moment que Sánchez s’encaminava a convocar eleccions. El president espanyol, segons fonts del seu entorn, lamentava que la seva proposta de diàleg a Catalunya hagués sigut finalment torpedinada per les exigències independentistes.
La punxada de la manifestació dels tres partits de dreta va ser posterior a la decisió de Sánchez de donar per esgotada la legislatura però, sens dubte, va reforçar la seva convicció prèviament adoptada. Sánchez va agafar amb el pas canviat la dreta i els independentistes. Dimarts passat a la nit, diputats del PDECat van intentar esmenar la seva decisió de presentar la impugnació dels pressupostos a través d’un rescat de la Declaració de Pedralbes -sobre el diàleg- que apostava per parlar de tot en la taula de partits “sense referència al dret a l’autodeterminació” i sense especificar que s’exploraria la possibilitat que es deixés sortir els presos per fer campanya en les eleccions municipals i europees del 26 de maig.
El PSOE estava tancat i barrat. Massa tard. Ni tan sols va escoltar les idees. El PDECat va fer contactes amb Andoni Ortuzar, president del PNB, i amb Pablo Iglesias, que va fer un esborrany d’una nova declaració d’intencions i va arribar a parlar amb Puigdemont. A tot això, l'expresident Artur Mas va fer diverses trucades telefòniques en què va demanar que es retiressin les esmenes. Amb tot, Elsa Artadi es va mostrar totalment escèptica respecte a aquests intents.
Sánchez se la juga però espera que el PSOE guanyi i pugui recuperar uns 30 escons, i arribar als 114/115 diputats. Amb tot, és conscient que el seu creixement tindrà lloc a costa, en gran part, de Podem. Per tant, sap que serà molt difícil arribar a la presidència del govern i que pot reeditar-se el pacte de les tres dretes. No obstant això, estaria més que satisfet si recuperés 30 o 40 escons i podria explorar vies d’entesa amb el partit d’Albert Rivera. La cara de Rivera ahir demostrava que Sánchez havia fet un dríbling inesperat.
