Els Mossos també volen el programa espia Pegasus
Ara mateix no està sobre la taula l'adquisició d'aquest software i haurien de demanar permís a l'Estat
BarcelonaSi depengués d'ells i s'ho poguessin pagar, segurament els Mossos d'Esquadra ja estarien fent servir un programari espia semblant a Pegasus. És a dir, un software que permetés a la policia espiar: entrar als telèfons dels delinqüents i no només escoltar les seves converses telefòniques (ara això ja ho poden fer) sinó també saber amb qui xategen o quins correus electrònics reben. Seria obtenir el triple d'informació d'una manera molt més senzilla. Ara, per exemple, per punxar un telèfon necessiten l'autorització d'un jutge (amb Pegasus també caldria), però ha de ser la companyia (Movistar, Vodafone, Orange...) qui acabi desviant les trucades. Sovint, hi ha problemes i tot tarda més del compte. Fonts policials precisen que un programari com Pegasus seria especialment útil per lluitar contra el crim organitzat i el terrorisme. Ara bé, a ningú se li escapa la polèmica entorn d'aquest programari: és precisament amb Pegasus que l'Estat va espiar fins a 65 independentistes, segons la plataforma canadenca CitizenLab, i per això els Mossos d'Esquadra han comparegut aquest divendres a la comissió del Parlament que investiga l'espionatge.
La pregunta inicial als quatre comandaments dels Mossos ha estat si tenen constància oficial de l'ús de Pegasus contra l'independentisme. La resposta dels Mossos ha sigut que no. "Nosaltres no fem espionatge, fem investigacions i intervencions amb control judicial", ha insistit el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent. "Hi ha barreres que no es poden travessar", ha reiterat l'excap del cos, el comissari Josep Maria Estela. Sí que la policia catalana ha rebut cinc denúncies de persones que "afirmen que el seu telèfon mòbil ha estat infectat" i ho estan investigant.
Malgrat la polèmica entorn d'aquest programari espia, doncs, per què la policia catalana també vol tenir Pegasus? "És una tecnologia que estudiem i valorem", ha dit Sallent. Però ha afegit: "Ja veurem en quines circumstàncies i com s'acabaria incorporant a la nostra organització". Des dels Mossos insisteixen que només la podrien incorporar amb clares garanties "d'auditoria i traçabilitat", sempre amb l'aval d'un jutge i només per investigar certs delictes de caràcter greu. "Si mai el cos hagués d'incorporar una eina d'aquesta naturalesa, només es faria sota aquests principis", ha assegurat Sallent. Els Mossos mai han tingut un programari així i, segons fonts consultades per l'ARA, no està a sobre la taula voler-lo adquirir a curt termini.
A més, per als Mossos seria molt difícil. Tal com concreten fonts del cos, aquests programaris només els poden comprar els estats (per això, per exemple, el CNI el té). La Generalitat, doncs, no pot comprar-lo i caldria que els Mossos demanessin una autorització a l'estat espanyol, cosa que fins ara no s'ha fet. A més, el preu també seria un problema: el més barat d'aquests softwares ja val entre tres i quatre milions d'euros. "Què és car i què no és car? Nosaltres creiem que val la pena", ha sentenciat el cap de la Comissaria General d'Investigació Criminal, el comissari Ramon Chacón.
"Els Mossos voldríem disposar d'eines, les màximes possibles que permet la legislació, per poder portar davant del jutge el màxim de proves possibles d'aquells que pensem que tenen responsabilitat en accions criminals, esclar que sí, i això és així i és una cosa que desitjaria per a totes les policies del món", ha insistit el comissari Josep Maria Estela, excap del cos. Com més accés tinguessin els investigadors en la vida dels delinqüents, més es podria "anticipar, detectar i prevenir millor" les amenaces. "Com més eines tinguem, més bé ho farem", ha reiterat, en aquest sentit, l'intendent Carles Hernández, cap de la Comissaria General d'Informació, i ha afegit que el problema "no és l'eina" sinó "l'ús que se'n fa", i ha garantit que els Mossos en farien un ús responsable i legal.
Alternatives
Ara mateix, els investigadors dels Mossos poden demanar autorització judicial per tenir dos aspectes concrets dels telèfons dels delinqüents: les últimes antenes a les quals s'han connectat (amb això poden aproximar la seva ubicació) i les gravacions de les converses telefòniques. Només tenen accés total a un mòbil quan el requisen en una entrada en un domicili i després en practiquen el buidatge en un ordinador (també amb ordre judicial). Després, poden veure, per exemple, totes les converses, les fotografies, els arxius i el correu.