Els Mossos sondegen l'entorn de Puigdemont pel seu retorn a Catalunya
L'expresident rebutja compartir informació per facilitar una detenció
BarcelonaSi hi ha alguna cosa que plana en la política catalana des de l’octubre del 2017 és el retorn de l’expresident Carles Puigdemont de l’exili. Ara, però, aquest escenari agafa més força des que el líder de Junts va prometre que tornaria per al debat d'investidura –sigui el seu o el de Salvador Illa– després de les eleccions del 12 de maig; i tant és així que, segons ha pogut saber l’ARA, els Mossos d’Esquadra, a través de la Comissaria General d’Informació, ja s’han posat en contacte amb l’entorn de Puigdemont per conèixer els seus plans, un intent, per part de la policia catalana, de preveure els "escenaris" que es poden generar davant d'un retorn hipotètic a curt termini. Ara bé, segons les fonts consultades, l'expresident no té intenció de col·laborar en la seva pròpia detenció. Aquest diari té constància d’almenys un contacte entre el cap d’Informació, Carles Hernández, i l’advocat Gonzalo Boye, el mes de juny.
Tornar de l’exili pel debat d’investidura –sigui del candidat que sigui– és una promesa que Puigdemont va fer durant la campanya electoral del 12-M, encara que fos amb el risc de ser detingut –va dir– i que Junts ha reafirmat després de les eleccions a través del seu secretari general, Jordi Turull. Ara, amb el Suprem rebutjant aplicar l’amnistia a l'expresident i quan falta un mes perquè s'acabi el termini per elegir un president de la Generalitat, Puigdemont vol reafirmar aquest compromís.
Ho va fer aquest dissabte en una intervenció a porta tancada amb representants territorials del Consell de la República i, segons diverses fonts, també té previst fer-ho en la trobada que farà Junts dissabte que ve a la Catalunya del Nord; una convocatòria que oficialment es fa per celebrar els quatre anys de la fundació del partit –va ser el 25 de juliol del 2020–, per reivindicar-se com un partit unit davant la crisi interna d'Esquerra –admeten les fonts consultades–, però també per "donar suport" a Puigdemont abans d’un hipotètic retorn i detenció. Així es va dir a l'última executiva del partit, i també és el missatge que Turull està traslladant als quadres territorials aquests dies: que és necessari ser present en aquest acte, malgrat que molts han arrufat el nas per la data. Es farà al Teatre de la Verdor als Banys i Palaldà, i el partit ha preparat autocars perquè surtin des de cada agrupació comarcal.
De fet, Turull també ha demanat al partit que facin "vacances de quilòmetre zero", és a dir, que es puguin activar els diputats en cas de ple d’investidura i també els militants en cas de mobilització, ja que tant l’ANC com el Consell de la República preparen protestes per evitar la detenció de Puigdemont si posa els peus a l’Estat. En tot cas, hi ha tres escenaris pel que fa al calendari: que Puigdemont s’avanci a un eventual pacte entre ERC i el PSC i demani sotmetre’s a un debat d’investidura –encara que sigui fallit– perquè així podria controlar els tempos del seu retorn; esperar-se a un acord entre socialistes i republicans i que es convoqui el ple d’investidura de Salvador Illa per tornar; o que no hi hagi cap entesa aquest estiu, tampoc cap debat d’investidura i que, per tant, Puigdemont ajorni el retorn fins a la repetició de les eleccions. Totes les fonts consultades asseguren que només ell sap què farà, sobretot perquè és una decisió "personal" pel risc d'empresonament.
Evitar la detenció?
Amb el Tribunal Suprem rebutjant l’amnistia per a Puigdemont, si l’expresident torna, la policia tindrà sobre la taula una ordre de detenció perquè comparegui davant del jutge instructor, Pablo Llarena, que hauria de decidir si el posa en presó preventiva a l’espera del judici; una decisió que iniciaria una nova batalla judicial, ja sigui per reclamar l’alliberament immediat a través de l’habeas corpus o amb un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional.
La detenció la podrien dur a terme els Mossos d’Esquadra, tal com va passar quan va tornar a Catalunya l’exconsellera Clara Ponsatí, però també un altre cos de seguretat de l'Estat, sigui la Guàrdia Civil o la Policia Nacional, perquè ho ha de fer el primer que el detecti en territori espanyol. En el cas de Ponsatí el Suprem es va posar en contacte directament amb el cap d'Informació dels Mossos, Carles Hernández, i la policia catalana va portar l'exconsellera a la Ciutat de la Justícia (Barcelona) perquè comparegués per videoconferència davant el jutge instructor de l'1-O. Ara bé, van demostrar que no tenien pressa: ho van fer després que fes una roda de premsa i es passegés per Barcelona des de la plaça de Catalunya fins a la plaça de la Catedral. En el cas de Puigdemont caldrà veure com es dissenya l'operatiu, també en funció de si el Suprem reclama que se'l traslladi a Madrid. Oficialment, la policia catalana només ha comunicat que el comissari en cap, Eduard Sallent, ha ordenat informar sobre qualsevol indici de la presència de Puigdemont al Principat a la Prefectura del cos, amb l’objectiu de centralitzar tota la informació.
Ara bé, també hi ha sectors de l’independentisme que advoquen per evitar aquesta detenció a través de la mobilització i també aprofitant que Josep Rull ha garantit que no es podrà fer al Parlament, agafant-se al reglament, que diu que als diputats només se’ls pot detenir en cas de delicte flagrant. "No entraran a detenir o a retenir ningú. I si ho han de fer, primer m'hauran de detenir a mi mateix", va dir Rull a la SER. En aquest context ja hi ha veus entre el sobiranisme que especulen que l’expresident hauria d’aparèixer ja dins la cambra –ell ha dit diverses vegades que tenia preparades vies per la investidura fallida del 30 de gener del 2018– i poder-s’hi quedar per evitar la detenció. Ara bé, segons fonts jurídiques consultades –i també dels Mossos– no hi ha cap impediment legal perquè la policia entri a la cambra catalana i el detingui. Només es tracta d'una decisió operativa: si és proporcional o no entrar al Parlament per fer-ho.