Els Mossos activen els antidisturbis en "alerta màxima" per la sentència de Torra

BarcelonaSi es compleix el pronòstic i dilluns el Tribunal Suprem notifica la sentència contra el president de la Generalitat, Quim Torra, els Mossos d'Esquadra ja s'han preparat per reaccionar a les possibles convocatòries que se'n derivin. Des d'aquest dijous la policia catalana ha activat el nivell de "màxima alerta" del dispositiu d'ordre públic Minerva, com va fer un any enrere amb les protestes de la sentència pels líders independentistes. Això afecta la disponibilitat dels agents antidisturbis –de la Brigada Mòbil (Brimo) i l'àrea regional de recursos operatius (ARRO)–, que han rebut l'avís que els seus horaris poden canviar. És una mesura preventiva per assegurar que els antiavalots estiguin a punt a partir d'ara, però els Mossos estan a l'expectativa de veure quin és el nivell de mobilització.

El cap del cos, el comissari en cap Eduard Sallent, ha enviat uns comunicats interns en què anuncia als efectius d'ordre públic els canvis de planificació. En els documents, avançats per El Periódico i als quals ha accedit l'ARA, Sallent argumenta que s'ha de "garantir la capacitat de resposta" i que els agents de la Brimo que no estiguin treballant "hauran de mantenir-se localitzables". També diu que "si s'arriben a configurar escenaris de màxima complexitat", això farà modificar l'horari de l'ARRO. Les instruccions es mantenen vigents fins a nova ordre o fins que es desactivi l'alerta màxima del pla Minerva, encara que el sindicat SAP-Fepol ha mostrat la seva "oposició frontal i contundent" a aplicar-les a l'ARRO. "Sembla que s'ha oblidat que la imposició d'aquest horari fa un any va provocar una gran crispació col·lectiva", a més d'una denúncia contra el dispositiu, ha recordat.

El fet és que la setmana que ve poden coincidir la sentència de Torra i el tercer aniversari de l'1-O. Tampoc es descarta que es pugui conèixer la sentència que afecta l'excúpula dels Mossos –Trapero, Laplana i els ex alts càrrecs del departament d'Interior–. Fonts de la policia catalana expliquen que es preveuen "tots els escenaris" de mobilització de cara als pròxims dies, tot i que admeten que existeix una "incertesa" en quina resposta hi haurà. Fa un any els Mossos no esperaven el nivell d'aldarulls que es van viure durant les protestes postsentència i ara estan a l'espera de les reaccions que es produeixin. Però el context polític ha canviat i també el social amb la pandèmia.

Una de les marxes que ha transcendit per la sentència de Torra és la dels CDR, que han anunciat una concentració per aquell dia a les 19.30 h als Jardinets de Gràcia de Barcelona. El CDR del Barcelonès ha fet una crida a portar bosses de brossa en una acció que, segons ha pogut saber l'ARA, podria acabar davant la seu de la Delegació del govern espanyol, que està situada a poca distància del lloc de convocatòria, encara que també es podria anar al TSJC, informa Xavi Tedó.

Dret a la seguretat i de manifestació

El conseller d'Interior, Miquel Sàmper, ha defensat aquest matí que s'ha de poder mantenir "el dret a la seguretat i el de manifestació". En una entrevista a TV3, Sàmper ho ha exemplificat amb la marxa de l'Onze de Setembre dels CDR, en què es van concentrar unes 600 persones. "Es van fer algunes identificacions preventives en les quals es va trobar material perillós, com armes blanques i material incendiari. Això es va treure de la manifestació i no hi va haver més violència que un contenidor", ha dit el conseller.

A part d'activar els agents antidisturbis, els Mossos també tenen a punt el Centre de Coordinació Operativa (Cecor) –ubicat a la comissaria de Sant Martí a Barcelona– per dirigir el dispositiu policial que s'hagi de fer quan hi hagi qualsevol mobilització els pròxims dies. El Cecor ja s'havia preparat per aquest divendres per la presència prevista del rei Felip VI a Catalunya, que al final no ha assistit a l'acte d'entrega dels despatxos a l'Escola Judicial.