Els Mossos es preparen per protegir les infraestructures clau
Els agents espanyols només actuaran a petició de la policia catalana
BarcelonaEls col·lectius independentistes fa mesos que preparen accions per respondre de manera “sostinguda” a la sentència dels presos polítics catalans. I la policia també. L’obsessió amb què treballen els Mossos d’Esquadra i també la resta de cossos policials és mantenir l’ordre quan arribi la sentència. Però després de l’experiència de les càrregues de l’1 d’octubre del 2017 -que van deixar més d’un miler de ferits, almenys 110 policies investigats i una pèssima imatge de les forces de l’ordre- el repte policial és garantir la seguretat exercint el mínim ús de la força. Els encarregats de gestionar l’estratègia per aconseguir aquest difícil objectiu són els Mossos d’Esquadra. Ells són els responsables de la seguretat ciutadana a Catalunya i són els que es trobaran cara a cara amb els manifestants independentistes. Els prop de 1.600 agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil que vindran a donar-los suport “seran l’últim recurs”, segons fonts de la direcció dels Mossos, i només actuaran a petició seva.
Edificis i infraestructures
Bona part de la tasca policial serà la vigilància i protecció d’edificis o infraestructures susceptibles de ser ocupades pels manifestants independentistes. Segons l’estratègia prevista, els agents de les policies espanyoles “seran a dins” d’aquests edificis, mentre que a fora, a primera línia, hi haurà els Mossos. És precisament per intentar garantir la protecció d’aquests edificis que la policia catalana va comprar, recentment, tanques d’un metre i mig d’altura. Aquest blindatge hauria de permetre la protecció d’espais sense haver de carregar. En algunes zones l’estratègia policial serà custodiar les infraestuctures abans que arribin els manifestants, com ja va passar dimarts a Girona durant el segon aniversari de l’1-O, quan les persones que es mobilitzaven van dirigir-se cap a l’estació de l’AVE i se la van trobar plena d’agents.
També serà la policia catalana l’encarregada de desallotjar els manifestants si arriba el moment. I el cos també haurà d’entomar les crítiques si les seves actuacions no són correctes: tant si se sobrepassen amb l’ús de la força com si es queden curts en la protecció d’edificis. La direcció dels Mossos té assumit que durant aquesta tardor calenta hi ha en joc el prestigi del cos i té molt present les amenaces del govern espanyol de tornar a aplicar l’article 155. Cal tenir en compte que encara hi ha pendent el judici contra els responsables dels Mossos, que entre d’altres afecta el major del cos, Josep Lluís Trapero. En el judici, que començarà el 20 de gener, la fiscalia els acusa de rebel·lió i demana fins a 11 anys de presó.
Sigui com sigui, els responsables de les policies espanyoles volen evitar de totes totes que es repeteixin les imatges de l’1-O d’agents pegant a manifestants. Els responsables policials de l’Estat són plenament conscients que aquella forta repressió va allunyar molts catalans de les institucions espanyoles. De fet, tot i les diferents causes obertes i la comissió d’investigació que s’ha fet al Parlament, encara no hi ha hagut cap mandatari policial o del ministeri d’Interior que hagi assumit la responsabilitat d’haver ordenat les càrregues.
Una altra diferència de l’organització policial de l’1-O respecte a aquesta tardor és la millora de les relacions entre cossos policials. El referèndum va provocar una fractura com no havia passat mai. Des dels Mossos es considerava que les policies espanyoles s’havien excedit en l’ús de la violència, mentre que els responsables de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil entenien que la policia catalana va preferir no actuar per reprimir la consulta. Aquestes tensions sembla que han quedat enrere. De fet, els responsables dels tres cossos policials celebren trobades periòdiques a Barcelona per organitzar la resposta a les protestes. L’última va ser dilluns.
Després de tota la polèmica acumulada, des dels Mossos defensen que es limitaran a fer la seva feina amb criteris tècnics per mantenir l’ordre públic i sense cap ingerència.