Els Mossos van identificar 1.850 persones i van obrir 659 casos penals arran de les protestes postsentència de l'1-O

El departament d'Interior va obrir més de 800 procediments administratius aplicant la 'llei mordassa'

La protesta supera el Govern
N.o.
26/03/2020
2 min

BarcelonaEls Mossos d'Esquadra van fer fins a 1.850 identificacions i van investigar fins a 659 casos en l'àmbit penal arran de les protestes per la sentència del referèndum de l'1 d'Octubre. Aquestes són les dades que dona la conselleria d'Interior en una resposta per escrit a Ciutadans, publicada recentment al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya. Es tracta d'accions concentrades en un període de poc més d'un mes de l'últim trimestre del 2019.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

També afegeix que en l'àmbit administratiu es van obrir fins a 828 procediments per vulneració de la llei de seguretat ciutadana, més col·loquialment coneguda com a llei mordassa.

Així ho explica la resposta parlamentària:

"Del 14 d’octubre al 21 de novembre del 2019 la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra va identificar un total de 1.850 persones, va instruir 659 procediments penals motivats per accions derivades de la publicació de la sentència de la causa especial 20907/2017 i va fer un total de 828 procediments administratius per infracció de la llei 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana.

El text, però, publicat al BOPC el 13 març, no detalla com han finalitzat aquests procediments, ni tampoc per quins delictes o infraccions administratius s'han obert les investigacions. La pregunta de Ciutadans, de fet, només se centrava en conèixer la quantitat d'accions portades a terme pels Mossos a partir del 14 d'octubre, quan es van començar a produir les concentracions i manifestacions.

En relació a això, el grup parlamentari de Lorena Roldán i Carlos Carrizosa també pregunta quantes protestes van ser comunicades a l'administració abans de produir-se, un dels passos administratius que es requereixen quan es convoca una manifestació. En aquest sentit, n'hi va haver fins a 892 a tot el territori de Catalunya que no van ser comunicades a cap autoritat.

Aquesta és la resposta del departament:

El nombre de manifestacions i/o concentracions no comunicades durant el període de setembre a desembre del 2019 va ser de 892 a tot el territori de Catalunya.

Els Mossos no han obert cap investigació a Tsunami Democràtic

D'altra banda, Ciutadans també pregunta si els Mossos, com va anunciar el ministre de l'Interior Fernando Grande-Marlaska a escala estatal, havien obert una investigació a Tsunami Democràtic, la plataforma que va impulsar l'ocupació de l'aeroport el mateix 14 d'octubre, després que es fes pública la sentència que va condemnar a fins a 13 anys de presó els impulsors del referèndum de l'1-O. A diferència de Grande-Maraska, que va dir que descobriria els impulsors malgrat que no n'ha notificat res més, el departament d'Interior no ha obert cap instrucció sobre el Tsunami.

La direcció general d’Administració de Seguretat no ha incoat cap expedient contra el denominat Tsunami Democràtic al no existir cap dada d’identitat de persona física o jurídica que respongui a l’esmentat col·lectiu.

També afegeix que la direcció general no ha rebut cap denúncia contra aquesta organització anònima.

Acció de protesta del Tsunami Democràtic en una sucursal bancària.

Les mobilitzacions per la sentència del Procés es van intensificar durant una setmana, cosa que va causar detencions però també centenars de ferits arran dels enfrontaments entre la gent i la policia. També diversos jutges van decretar presó preventiva per a desenes de manifestants.

Una de les qüestions encara pendents és el resultat de la investigació interna que van obrir els Mossos d'Esquadra per l'actuació de diversos agents durant les protestes. Entre les accions posades en qüestió hi havia un atropellament, una furgoneta circulant amb manifestants al capó i un missatge per megàfon.

L'acció de la policia catalana, de fet, va provocar tensió entre el conseller d'Interior, Miquel Buch, i el president de la Generalitat, Quim Torra, que fins i tot va valorar cessar el màxim responsable de la policia catalana.

stats