BarcelonaLa mà dreta de l'expresident Carles Puigdemont i director de la seva oficina, Josep Lluís Alay, va ser espiat amb Pegasus. Ho acredita un informe dels Mossos presentat al jutjat d'instrucció número 4 per la causa oberta a partir d'una querella d'Alay després que el seu nom aparegués com un dels noms que Citizen Lab citava com a espiat amb el programari israelià. Així, el cos policial demostra que el telèfon que va ser confiscat quan el van detenir el 28 d'octubre del 2020 en el cas Volhov instruït pel jutge Joaquín Aguirre –que ha quedat arxivat–, estava infectat per Pegasus des de l'11 d'octubre del 2019, pocs dies abans de la sentència contra els líders del Procés.
Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
Els mateixos Mossos recorden en l'informe, al qual ha accedit l'ARA, que Pegasus, propietat de NSO Group, és "utilitzat exclusivament per agències governamentals per lluitar contra el crim organitzat i el terrorisme". Des de la confiscació, els telèfons estaven en poder de la Guàrdia Civil i, després de l'anàlisi dels Mossos, s'ha constatat que el mòbil iPhone 8 que feia servir Alay va patir espionatge. En concret, es constata que l'espionatge es va produir en dos trams: entre les dates de l'11 d'octubre del 2019 i el 25 de juny del 2020, i a partir del 29 de juny un altre cop infectat. En el moment en què va començar la infecció el ministre de l'Interior ja era el socialista Fernando Grande-Marlaska.
"Existeixen registres que demostren que el terminal va executar diversos processos maliciosos, reconeguts del programari Pegasus, segons els indicadors de compromís públic, així com s'ha detectat l'esborrament de registres de processos que han tingut activitat en xarxa", conclou l'informe. De fet, Alay va rebre una desena de missatges maliciosos que "contenen enllaços d'adreces de dominis inclosos com a indicadors de compromís per al programari maliciós Pegasus", i en un hi va clicar, fet que va donar lloc a la primera infecció. La notificació que va pitjar era una falsa notícia en anglès de la suplantada organització humanitària Human Rights Watch, que deia que hi havia civils en risc en una operació a Síria. El va infectar a un quart de dues del migdia, però l'havia llegit uns minuts abans.
Però no va ser pas l'únic missatge maliciós: també en va rebre de Geneva Peace Week, National Dialogue & Peace, Tresoreria General de la Seguretat Social o una falsa notícia d'Europa Press titulada "Nou partit de Puigdemont i ruptura amb PDECat", a més de cinc altres falsos missatges que feien veure que venien de Twitter. D'altra banda, els Mossos apunten que es va extreure "un mínim de 3,2 GB" de material privat d'Alay en el dispositiu.
L'altre dispositiu d'Alay analitzat, un Xiaomi, també va rebre un missatge el 5 de juny del 2020 per ser espiat "amb un domini inclòs per al programari maliciós Pegasus", però no va tenir èxit perquè no el va llegir i el mòbil no va ser infectat.
Després de fer-se públic l'informe, Puigdemont també ha reaccionat a través de X: "No va ser Elon Musk, ni Trump, ni Twitter. Qui ha manipulat durant anys i qui n'ha tret suc han estat polítics convencionals, policies convencionals, jutges convencionals i mitjans de comunicació convencionals. Tots espanyols i molt espanyols", ha assegurat.
Un altre revés al jutge Aguirre
Alay també ha sabut aquest divendres que els revessos al jutge Aguirre encara no s'han acabat. Després de l'arxivament de la causa de la trama russa, amb acusació de "negligència" inclosa, li han tornat a tocar el crostó. En una resolució de la secció 21 de l'Audiència Provincial de Barcelona, a la qual ha tingut accés l'ARA, estima un recurs d'apel·lació d'Alay al qual es va sumar la Fiscalia. El motiu? Perquè el jutge la va dictar havent-se ja iniciat el procés per recusar-lo que va impulsar la mà dreta de Puigdemont. "Li manca en aquella data competència per dictar aquella o una altra resolució, i li estava vetat d'intervenir en la causa, ni tan sols per esmenar errors advertits", diu la resolució. Només hauria pogut intervenir amb "la pràctica de diligències urgents", que "no és el cas", acaba l'Audiència Provincial. El jutge, assenyalat per les seves polèmiques investigacions per la mateixa justícia, amb la trama russa i el cas Negreira com les més destacades, ha rebut una altra desautorització, cinc dies abans que es jubili de manera efectiva.
Més novetats sobre Pegasus
D'altra banda, el jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona, que investiga les infeccions a l'advocat d'ERC Andreu Van den Eynde amb el programari israelià, ha rebut al·legacions del lletrat. Hi ha aportat l'informe de la Comissió de Venècia que fa una anàlisi comparativa per extreure un marc mínim per a l'ús de programari espia respectant els drets humans. Segons els requisits que exigeix per a l'espionatge, demostra que l'Estat, segons la defensa, no compleix les salvaguardes i "confirma l’incompliment generalitzat que NSO Group en fa" amb una "manca de suport en una legislació primària suficient".
Alhora, també ha aportat a la causa la condemna de l'empresa que ven Pegasus, NSO Group, en el cas nord-americà de WhatsApp contra l'empresa israeliana, que "confirma la responsabilitat última del fabricant i proveïdor de l’spyware durant el procés d’infecció dels dispositius afectats; un fet que sempre havia negat.