Els bons resultats d’ERC a Catalunya i les Illes o de Compromís al País Valencià no han estat un fenomen aïllat. Els eurodiputats d’ERC-NECat i Compromís compartiran bancada de l’Aliança Lliure Europea (ALE) amb partits d’arreu d’Europa que han obtingut resultats brillants i que en aquesta legislatura disposaran de més força per reivindicar el dret a decidir. L’ALE ha passat de set a dotze escons. Cal afegir-hi els eurodiputats de CDC i PNB al grup liberal, d’Unió al dels populars, a més d’altres partits sobiranistes i del suport d’Els Verds, la família política d’ICV. Josu Juaristi, d’EH-Bildu, s’asseurà també a la bancada de l’ALE mitja legislatura i compartirà mandat amb Ana Miranda (BNG).
A Escòcia, en vigílies del referèndum d’independència del 18 de setembre, la sorpresa l’ha donada el Partit Nacional Escocès, que reté el percentatge de vot (29%) del 2009 però puja de 321.007 a 389.503 vots i manté els seus dos eurodiputats. Més al sud, els gal·lesos del Plaid Cymru celebraven haver mantingut l’escó de Jill Evans, malgrat els mals auguris de les enquestes. Més espectacular encara va ser la victòria de la N-VA -sobiranistes conservadors de Flandes-, que passa d’un a quatre eurodiputats i que va guanyar les eleccions a nivell federal belga. L’altra cara de la moneda va ser el Vlaams Belang, extrema dreta sobiranista fora de l’ALE, que va baixar més de sis punts respecte al 2009 i només tindrà un euroescó.
A Itàlia, l’extrema dreta sobiranista de la Lliga Nord -fora de l’ALE- ha perdut força en aquestes eleccions, amb un 4% menys de vot i només cinc eurodiputats, quatre menys que el 2009. L’hegemònic SVP al Tirol del Sud manté l’eurodiputat i demostra haver fidelitzat el seu electorat -48% de suports-, tot i que ara fa un any va perdre la majoria absoluta a la província que ostentava des de feia seixanta-cinc anys. Pel que fa al sobiranisme valldostà, ha intentat obtenir un eurodiputat formant part de la llista del PD italià, però no se’n ha sortit.
El cas francès és paradigmàtic de la dificultat de les identitats minoritàries per obtenir representació. La llista de Regions i Pobles Solidaris (RPS) ha punxat a totes les circumscripcions, amb un 0,3% de mitjana. A Còrsega, el líder carismàtic del sobiranisme insular, François Alfonsi, eurodiputat des del 2009, no ha superat la barrera electoral, tot i el 21,5% a l’illa. El Partit Occità s’ha quedat en un 2% i ni el sobiranisme bretó (9%) ni l’alsacià tindran veu a l’Eurocambra.
Altres minories sí que han mantingut representació. La comunitat turca a Bulgària conserva els tres escons gràcies als resultats del Moviment pels Drets i Llibertats (DPS). En canvi, les minories turca i macedònia a Grècia han quedat lluny dels seus objectius. Els russòfons a Letònia tindran dos eurodiputats de les llistes Pels Drets Humans en una Letònia Unida (PCTVL) i l’SDPS. El Partit Popular Suec a Finlàndia, en defensa de la minoria sueca, també manté l’eurodiputat. Les comunitats magiars de Romania i Eslovàquia també han assolit representació amb dos escons cadascuna.
Així doncs, Catalunya i Flandes lideren l’augment de la representació de les nacions sense estat a Europa. L’aposta pel dret a decidir i per la secessió sembla avui que guanya enters davant del regionalisme. També arreu del continent prenen força els moviments sobiranistes.