43 anys i 829 morts: el balanç mortal de la lluita armada d’ETA
Entre 1968 i 2011 van morir 159 membres de l'organització i altres grups vinculats a Euskal Herria
BarcelonaEn 43 anys de lluita armada (1968-2011), ETA va deixar un total de 829 morts, 67 dels quals als Països Catalans (54 a Catalunya). El primer assassinat de l’organització va tenir lloc el 7 de juny del 1968, i la víctima va ser el guàrdia civil José Antonio Pardines, a qui van disparar en un control de carretera a Guipúscoa. L’última víctima, el 16 de març del 2010, també va morir en un tiroteig, però en aquest cas era el policia francès Jean-Serge Nérin i era en un concessionari de cotxes a prop de París, on els etarres intentaven robar.
Els membres dels cossos policials eren els principals objectius d’ETA, si bé les víctimes del seu atemptat més sagnant eren tot civils. Es tracta del cotxe bomba que el 19 de juny del 1987 va esclatar als magatzems Hipercor de Barcelona, que va provocar la mort de 21 persones i en va deixar 45 de ferides. Els autors havien trucat fins a tres vegades per avisar de l’atemptat abans de l’explosió, però el local no va ser desallotjat.
De gran intensitat també va ser, l’11 de desembre del mateix any, l’atac amb cotxe bomba a la comandància de la Guàrdia Civil de Saragossa, que va deixar onze persones mortes. El mateix mètode va ser utilitzat en l’atemptat amb què el 14 de juliol del 1986 va matar dotze agents del mateix cos a la plaça de la República Dominicana de Madrid, el que el 8 de desembre del 1990 va deixar sis policies morts a Sabadell, o el de la caserna de la Guàrdia Civil a Vic (29 de maig del 1991), amb deu víctimes mortals. Més recentment, el 30 de desembre del 2006, també un cotxe bomba a la T-4 de l'aeroport de Barajas va deixar dos morts.
De les personalitats polítiques mortes per ETA en destaquen tres per la transcendència que van tenir els seus assassinats. La primera, el president espanyol franquista Luis Carrero Blanco, el cotxe del qual va sortir volant quan va esclatar una bomba a Madrid el 20 de desembre del 1973. La segona, el regidor del PP d’Ermua (Biscaia) Miguel Ángel Blanco, assassinat el 12 de juliol del 1997 després de 48 hores de segrest. La tercera és l’exministre socialista de Sanitat Ernest Lluch, assassinat al garatge de casa seva, a Barcelona, el 21 de novembre del 2000.
Si posem la lupa sobre els Països Catalans, el primer mort d’ETA a Catalunya va ser un policia nacional que va ser disparat el 6 de juny del 1975 durant un atracament en una sucursal del Banco Santander a Barcelona, i l’últim assassinat va tenir lloc el 17 de març del 2001, quan un cotxe bomba va matar un mosso d’esquadra a Roses. Al País Valencià el primer assassinat de l’organització va ser el de Clément Perret, presumpte membre dels GAL, que el 17 d’agost del 1985 era a Benicàssim, i l’últim el de la filla d’un guàrdia civil a Santa Pola (Alacant) el 4 d’agost del 2002. A les Illes Balears, el primer i únic assassinat va ser, casualment, l’últim al conjunt de l'Estat espanyol: dos guàrdies civils van morir a Calvià (Mallorca) el 30 de juliol del 2009, quan va esclatar una bomba lapa col·locada al seu cotxe.
Les 159 baixes pròpies
Tant ETA com altres grups a Euskal Herria implicats en la lluita armada també van patir nombroses baixes pròpies entre 1968 i 20011. Les causes: enfrontaments amb forces de seguretat estatals, assassinats per part de grups parapolicials espanyols com els GAL (Grupos Antiterroristas de Liberación), tortures o l'explosió de bombes pròpies quan preparaven atemptats, entre d'altres. Segons dades facilitades a l'ARA per Iñaki Egaña, historiador i president de la Fundació Euskal Memoria, les víctimes mortals en aquest sentit s'eleven fins les 159.
D'aquestes víctimes, segons la mateixa font, 111 serien de l'ETA militar; 15 de l'ETA político-mimilitar; 13 dels Comandos Autònoms Anticapitalistes; 7 d'Iraultza; 6 d'Iparretarrak (actiu al País Basc francès); 2 d'Eusko Gaztedi (les joventuts del PNB); 2 dels GRAPO al País Basc i 3 sense adscripció a cap grup en particular. El primer membre d'ETA mort va ser, precisament, Txabi Etxebarrieta, un dels dos autors del primer assassinat de l'organització, el del guàrdia civil José Antonio Pardines. Després de disparar-li en un control de carretera i fugir, els dos atacants van ser aturats per l'institut armat, que va matar Etxebarrieta a trets.