La mort no és el final?
La desfilada del 12-O és, com a fenomen televisiu, d’una monotonia aclaparadora
PeriodistaJa és tradició que, a TVE, la jornada televisiva del 12 d’Octubre es coroni amb la bandera espanyola al marge superior dret de la pantalla. La desfilada de la legió en definició 4K és un espectacle que pot cremar les retines. A TVE van disposar vint càmeres per oferir l’acte en directe. La retransmissió corria a càrrec del periodista Xabier Fortes, amb un domini admirable del context i l’argot militar. Va començar saludant l’audiència en els quatre idiomes cooficials d’Espanya. Tenint en compte les seves paraules, el presentador patia una prudència fins i tot temorosa. Verbalitzava la por d’equivocar-se o de ser víctima dels nervis de l’esdeveniment. Quan Fortes donava pas als especialistes de l’àmbit militar Yolanda Ferrer i José Luis Gutiérrez (vestit amb l’uniforme folrat de condecoracions), va agrair-los la seva presència “porque nos van a sacar, seguro, de más de un apuro”. El militar admetia la tensió del moment tot i els anys d’experiència a la televisió: “Por mucho tiempo que uno lleve aquí, los nervios no fallan”.
La festa comença amb l’himne nacional. El pla del rostre del rei Felip simultani a la imatge dels canons disparant les salvas de ordenanza és, segurament, l’escena més rància, bèl·lica i antiga d’un estat. Com a detall innovador, els comentaristes destacaven que el monarca duia a la mà la bengala del capità dels exèrcits. Molt útil en una jornada com aquesta. TVE va complir rigorosament amb el deure informatiu. Va destacar els xiulets i crits contra Pedro Sánchez: “Ha sido recibido por pitos y abucheos. También por gritos de «¡Viva España!»”, deien quan va arribar el president espanyol. Més tard, apuntaven: “Estamos oyendo voces o abucheos que no es habitual que se produzcan en este momento del desfile”. El Telediario també va obrir destacant aquesta informació i fins i tot va posar en relleu els errors de protocol de Sánchez amb el rei. L’aterratge dels paracaigudistes amb la gran bandera espanyola va ser un dels moments de tensió informativa. Que la rojigualda s’entortolligués en ple vol va preocupar els comentaristes: “¡Es que es un apuro todo!”, exclamaven per lloar la destresa dels militars.
Fortes va insistir sobre l’emoció del cant La muerte no es el final com a homenatge als caiguts. Després d’escoltar l’himne, va reconèixer: “ olemne y emocionante. Yo creo que es difícil hablar mientras suena porque es muy emocionante”. Un pla general d’una de les càmeres ens mostrava una pancarta al terrat d’un edifici: “Cataluña siempre España”. El presentador la va llegir malament dient que “Cataluña es España ”. El militar es va afanyar a corregir-lo: “Siempre España”. A Deportes Cuatro no va faltar la tradicional notícia sobre la Legió comentant el futbol. Aquesta vegada els demanaven l’opinió sobre el seleccionador Luis Enrique, que no era gaire ben vist per la tropa descamisada. Malgrat els esforços de Fortes per destacar l’emoció de l’acte, com a fenomen televisiu és d’una monotonia aclaparadora. Potser creuen que la mort no és el final, però aguantar la desfilada fins al final és la mort.
