Mor el referent del catalanisme i fundador de Convergència Josep Espar Ticó

BarcelonaL'històric activista catalanista i un dels fundadors de Convergència Democràtica, Josep Espar Ticó, ha mort aquest dissabte als 94 anys. Nascut a Barcelona el 1927, va ser un referent en la lluita antifranquista: el 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva defensa de la llengua i la cultura catalanes. El 2001 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona i el 2020 la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) li va concedir el premi Canigó.

Llicenciat en dret l'any 1950 per la Universitat de Barcelona, el 1954 es va unir al grup format per catalanistes cristians Crist Catalunya –del qual també va formar part el president Jordi Pujol–. El 1960 va participar en els Fets del Palau de la Música, que van acabar amb la detenció de Pujol. Durant un acte pel centenari del naixement del poeta català Joan Maragall, Espar Ticó va ser el primer d'un grup de joves que es van aixecar i van cantar El cant de la senyera davant les autoritats franquistes. També va participar en la campanya Galisonga que va aconseguir la destitució del director de La Vanguardia imposat pel règim franquista, Luis Martínez de Galinsoga. El 1974 va ser un dels fundadors de Convergència i el 1979 es va presentar al Senat per CiU, encara que no va ser escollit.

En l'àmbit cultural, Espar va ser fundador de la discogràfica Edigsa, que entre altres coses va servir per al llançament de diversos artistes de la Nova Cançó, i va ser gerent del Congrés de la Cultura Catalana entre el 1975 i el 1977, que tenia entre els seus objectius avançar en la normalització de la llengua catalana, i entre el 1984 i el 1986 va ser secretari general del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Entre les seves contribucions a la defensa de la cultura catalana també hi ha la seva participació en la creació del diari Avui, la revista Cavall Fort i la distribuïdora de llibres L'Arc de Berà.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, han expressat el condol per la seva mort. "Ens deixa un home compromès amb la llengua, la cultura i la nació catalanes, que va fer de l'estima per Catalunya la seva raó de viure", ha dit Aragonès en una piulada.

També l'expresident Jordi Pujol ha lamentat en declaracions a Elnacional.cat la seva mort. L'ha definit com "una persona enèrgica que va entendre que la recuperació de Catalunya no es podia fer amb plantejaments teòrics i estrictament polítics, sinó "espirituals i d'energia interior". Per la seva banda, des d'Òmnium Cultural s'han mostrat "colpits" per la seva mort. El secretari general de JxCat, Jordi Turull, ha reivindicat la seva figura com a membre d'"aquella generació que davant persecucions i prohibicions de tota mena se la van jugar i van fer possible salvar molt més que els mots", i l'ha definit com "un patriota de cap a peus". La presidenta del partit i del Parlament, Laura Borràs, també ha recordat la seva "lucidesa sobre la Guerra Civil": "La visió històrica que en teníem estava deformada completament; més que civil, va ser una guerra contra Catalunya"; així com la "sinceritat de reconèixer que no havia pogut perdonar els assassins del seu pare". Al seu torn, els exconsellers Josep Rull i Quim Forn també han reivindicat la seva figura.