Obituari

Mor l'expresident del Parlament Joan Rigol als 81 anys

Conseller de Treball i de Cultura en els primers governs Pujol, va liderar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir previ al 9-N

Joan Rigol
07/05/2024
3 min

BarcelonaLa política catalana està de dol. L'expresident del Parlament Joan Rigol ha mort aquest dimarts als 81 anys i la notícia ha generat ràpidament una onada de missatges en record d'una persona que havia dedicat la seva vida a les institucions, des d'on va destacar per la capacitat de generar diàleg i bastir ponts entre diferents.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Amb una dilatada trajectòria de quatre dècades a Unió, partit que va presidir durant 13 anys i que el va convertir també en conseller dels primers governs de Jordi Pujol, el 2015 va deixar la formació democristiana pel trencament de la coalició amb Convergència i des de llavors era membre de Demòcrates de Catalunya. Ja el 2013, però, havia assumit la coordinació del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que va treballar per teixir consensos abans de la consulta del 9-N, i posteriorment va tancar les llistes de Junts pel Sí (2015) i Junts per Catalunya (2017).

Nascut a Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat) el 1943, doctor en Teologia i Filosofia i sacerdot en els seus orígens, Rigol va iniciar el seu pas per les institucions al Congrés, on va ser diputat entre el 1978 i el 1980, just abans de ser nomenat conseller de Treball (1980-1984). La següent legislatura es va posar fugaçment al capdavant de Cultura (1984-1985) i no seria fins al 1988 que va convertir-se en diputat al Parlament, escó que combinaria amb el de senador –a la cambra alta espanyola va arribar a ser vicepresident– entre el 1993 i el 1999. Aquell any va ser finalment escollit president del Parlament, càrrec que mantindria fins al 2003. 

Guardonat el 2019 amb la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria política, a l'inici de la seva carrera va combinar la militància amb la secretaria general de la patronal Pimec (1977-1980). Un cop va dir adéu a les institucions va ocupar primer la presidència delegada del patronat de la Sagrada Família (2005-2011) i, després, la de la comissió executiva del patronat de la Muntanya de Montserrat.

La notícia de la seva mort ha generat ràpidament mostres de condol des de diferents punts en la política catalana, començant per la de l'exlíder d'Unió Ramon Espadaler. "Ens ha deixat Joan Rigol i Roig, polític catalanista i democristià de llarga trajectòria política", ha escrit en un missatge a X. En declaracions a Catalunya Ràdio, la també expresidenta del Parlament Núria de Gispert (UDC) ha reivindicat la capacitat de Rigol de fer "seure a la mateixa taula" polítics de diferents ideologies, mentre que l'expresident Artur Mas n'ha lloat la tasca en defensa del dret a decidir i ha afirmat que falten polítics com ell a Catalunya. 

"Hem perdut un gran defensor de Catalunya, de les institucions i constructor de punts de trobada entre diferents", ha piulat el president del Govern i candidat d'ERC, Pere Aragonès, a la vegada que el líder i candidat de Junts, l'expresident Carles Puigdemont, s'ha confessat colpit per la mort de Rigol: "L'hem sentit sempre al nostre costat, i l'he vist lluitar infatigablement per una Catalunya lliure i justa". "Lamento la mort de Joan Rigol i Roig, expresident del Parlament i un home compromès amb Catalunya i les seves institucions", ha escrit també a X el candidat del PSC, Salvador Illa.

Defensar Catalunya "fins a la plena sobirania"

Membre de l'anomenat sector sobiranista d'Unió, va justificar la seva marxa del partit "per ajudar que Catalunya pugui tenir la llibertat a què em sembla que molta gent aspira". En els últims anys, de fet, s'havia bolcat en les iniciatives de solidaritat amb els represaliats del Procés. Al costat de De Gispert i del també expresident de la cambra catalana Ernest Benach, per exemple, es va encarregar d'auditar la caixa de solidaritat que el maig del 2017 van impulsar l'ANC i Òmnium per cobrir multes dels condemnats. En declaracions en aquell moment s'havia compromès a defensar Catalunya "fins al final, fins a la plena sobirania": "Al govern espanyol li hauria de fer vergonya voler interrompre la voluntat d'un poble que cada any sortim al carrer", va dir.

stats