Mor Julen Madariaga, un dels fundadors d'ETA

Julen Madariaga Agirre, un dels fundadors d'ETA, ha mort aquest dimarts als 88 anys després d'una llarga malaltia. El 1959 va fundar ETA amb Benito del Valle, Rafa Albisu i Txillardegi i més tard va passar a ser un membre destacat d'Herri Batasuna. Tot i defensar la línia dura en els anys més sagnants de l'organització, amb el pas del temps va defensar la necessitat que el conflicte es resolgués en termes polítics allunyant-se de la violència. De fet, en diverses ocasions va manifestar que ETA hauria de demanar perdó pel dany causat a les seves víctimes i es va apartar d'Herri Batasuna per fundar Aralar i ser membre també de l'organització pacifista Elkarri.

Fill d'una família que va haver d'emigrar a Xile per la Guerra Civil (el seu pare era militant del PNB), Madariaga va tornar a Bilbao amb deu anys. Llicenciat en dret i amb doctorat a Cambridge, va formar part d'un grup de joves que no estava d'acord amb el posicionament del PNB amb la dictadura perquè el considerava massa tebi. Per aquest motiu, va crear el grup Ekin, que va esdevenir un símbol de la resistència antifranquista.

Després d'una intensa activitat política en la clandestinitat que el va portar a haver d'establir-se a França, va fundar ETA el 1959. Madariaga va estar encausat en el cèlebre Procés de Burgos, a les acaballes del franquisme, i va ser declarat en rebel·lia. Després va ser un dels impulsors d'Herri Batasuna el 1978, tot i que va decidir deixar el partit el 1995, després que ETA assassinés el polític popular Gregorio Ordóñez a plena llum del dia a Sant Sebastià. Herri Batasuna no va condemnar l'atemptat i Madariaga va optar per abandonar la formació. Partidari de deixar la lluita armada, anys després de deixar la política va entrar a formar part d'Aralar.

Empresonat el 2006

El mes de juny del 2006 va ser empresonat per la policia francesa amb 11 activistes per la xarxa de finançament d'ETA. Va estar retingut a París, encara que uns mesos més tard va poder tornar al seu domicili de Senpere. Vuit anys més tard, Madariaga va escriure la seva autobiografia. Va assegurar que havia sentit la necessitat de reunir "abans de morir" les seves memòries de militant històric a l'organització, que va abandonar per les seves discrepàncies amb els postulats de la cúpula de la banda, que seguia defensant la lluita armada. En aquest llibre, Madariaga assumia que no arribaria a viure la independència del País Basc, per la qual havia treballat tota la vida, encara que es mostrava confiat i creia que sí que arribaria per a les generacions futures.