Política18/11/2017

Mor José Manuel Maza, el fiscal que volia empresonar Puigdemont

El fiscal general de l'Estat ha mort aquest dissabte a Buenos Aires

Ernesto Ekaizer
i Ernesto Ekaizer

MadridJosé Manuel Maza (Madrid, 23 d'octubre del 1951 - Buenos Aires, 18 de novembre del 2017), fiscal general de l'Estat, ha mort aquest dissabte en un hospital de Buenos Aires com a resultat d'una infecció renal greu.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Maza va ser ingressat a l'UCI aquest divendres, 17 de novembre, a la nit. Era a la capital argentina per participar en la 25a assemblea general ordinària de l'Associació Llatinoamericana de Ministeris Públics, integrada per procuradors i fiscals generals de 21 països de llengües espanyola i portuguesa.

Cargando
No hay anuncios

Tan bon punt va arribar dimarts a Buenos Aires, on s'havia desplaçat en companyia de la seva dona i de la fiscal de cooperació internacional Rosana Morán, el fiscal general de l'Estat va començar a tenir molta febre. Els metges que el van examinar a l'hotel van recomanar ingressar-lo a l'UCI aquest divendres a la tarda.

La seva dona, en un missatge d'àudio gravat aquest dissabte a la tarda, ja havia assenyalat als seus col·legues de la sala segona del Tribunal Suprem –la sala penal– que es preparessin per al pitjor. Fonts consultades a Buenos Aires i a Madrid han apuntat que Maza estava en coma des d'aquest divendres a la nit i que el ronyó ja li no funcionava.

Cargando
No hay anuncios

L'any passat, Maza havia hagut de demanar la baixa per malaltia a la sala segona després d'un despreniment de retina. A excepció d'aquest incident, però, no se li coneixien altres episodis greus. Al contrari, Maza no era un home que experimentés tensió o estrès. "Sempre conservava la tranquil·litat i l'equilibri, amb gran capacitat per mantenir la tensió a ratlla. Fins i tot quan va passar per situacions difícils no el veies mai nerviós", explicava una font que el va tractar durant molts anys.

Maza va exercir l'advocacia abans d'ingressar en la carrera judicial el 1975. Va treballar per a Renfe un temps en la presentació de demandes contra passatgers que burlaven la llei en viatjar sense bitllet. En la carrera judicial, va començar com a jutge de districte, fet que li va permetre superar una oposició amb menys exigències que les d'altres categories.

Cargando
No hay anuncios

Era segovià "militant", ciutat on seguia vivint amb la seva dona, la Marta, després de ser nomenat fiscal general de l'Estat i abandonar el seu lloc de magistrat de la sala segona del Suprem. Vint minuts en AVE li permetien seguir gaudint de Segovia.

Maza va obtenir la llicenciatura de dret per la Universitat Complutense de Madrid el 1973. Li va quedar un somni pendent: el doctorat. Amb 33 anys de jutge i 15 a la sala segona del Tribunal Suprem –la cúspide del dret penal–, Maza va presentar aquest mes de juliol la tesi doctoral a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Madrid. Els cinc examinadors tenien davant seu no només el jutge, sinó un aspirant que feia només uns mesos que tenia el càrrec de fiscal general de l'Estat. A l'home del barret Panamà li van donar, primer, l'excel·lent i, de seguida i per unanimitat, la qualificació de 'cum laude'.

Cargando
No hay anuncios

Maza va arribar al Tribunal Suprem el 2002 per cobrir la vacant d'un magistrat, gran amic i influent, que havia estat nomenat vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a proposta del Partit Popular. Tots dos coincidien també en un altre ofici: el de segovians. Va ser així com, des del CGPJ, Adolfo Prego va donar suport al nomenament de Maza al Suprem.

L'amistat perdurable amb Prego li oferiria la sorpresa de la seva vida, mentre concebia la seva futura retirada. El colofó de la seva carrera: la fiscalia general de l'Estat. Prego, ara advocat de María Dolores de Cospedal, secretària general del PP, en els seus litigis contra l'extresorer del partit Luis Bárcenas, va veure amb ull clínic que Consuelo Madrigal podia ser apartada de la mirada benevolent del ministre Rafael Catalá el novembre del 2016. Tot estava disposat perquè ella tornés a ser la fiscal general de l'Estat en la nova legislatura de Mariano Rajoy. Catalá li havia promès, però en 24 hores, un dia de novembre del 2016, el ministre va canviar de criteri.

Cargando
No hay anuncios

Va ser Prego, segons fonts fidedignes, qui li va suggerir el moviment: no tornis a repetir, Rafa, l'error d'Alberto Ruíz Gallardón. No nomenis ningú de la carrera fiscal. Fes com el PSOE, que va nomenar Cándido Conde-Pumpido. Escull algú del Suprem.

Però qui? Perquè Manuel Marchena, l'actual president de la sala segona del Suprem, havia rebutjat l'oferta. Els altres candidats –Fernando Grande-Marlaska, expresident de la sala penal de l'Audiència Nacional i ara membre de la Comissió Permanent del CGPJ– no va aconseguir, malgrat els seus esforços, seduir Catalá.

Cargando
No hay anuncios

Jo tinc la persona, va assegurar Prego: José Manuel Maza. Catalá, doncs, va cancel·lar la seva promesa a Madrigal. I Maza va ser fiscal general de l'Estat. Aquesta característica de control i manteniment de la tranquil·litat la va exercir Maza amb el nomenament de Manuel Moix com a fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció.

En el Consell Fiscal, òrgan assessor del fiscal general de l'Estat, els fiscals de la Unió Progressista de Fiscals (UPF) el van advertir que Moix seria una mala aposta. Perquè el seu nom apareixia en boca de l'expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, investigat per corrupció en l'anomenada operació Lezo. González explicava al seu amic, l'exministre Eduardo Zaplana, el novembre del 2016, que esperava el nomenament de Moix per ocupar la vacant oberta amb la jubilació, després de 12 anys d'exercici de la funció, d'Antonio Salinas com a fiscal en cap d'Anticorrupció.

Cargando
No hay anuncios

La conversa havia estat interceptada per la Guàrdia Civil amb autorització del jutge a càrrec de la investigació aquells dies, Alejandro Abascal, jutge de suport al jutjat d'instrucció número 6 de l'Audiència Nacional que dirigia en aquells moment el jutge Eloy Velasco. Maza va explicar als seus col·legues de la UPF que aquesta gravació no suposava cap menysteniment per Moix i que seguiria endavant amb el nomenament. Ho va fer a consciència. Sense perdre la calma. El fiscal general de l'Estat ja coneixia la transcripció de les gravacions de què li parlaven. No li havien revelat res que no sabés.

I quan Moix –després d'entrar sense miraments per controlar i posar ordre a la Fiscalia Anticorrupció intentant apartar, sense èxit, un dels dos fiscals, Carlos Yañez, a càrrec de l'operació Lezo– va caure a l'abisme per la seva participació en una empresa registrada a Panamà, el fiscal general de l'Estat hi va posar la cirereta. Maza va explicar que havia intentat persuadir Moix que seguís al seu lloc, però que el fiscal en cap d'Anticorrupció dimitia malgrat aquests esforços.

Cargando
No hay anuncios

Catalunya, doncs, podia convertir-se en les aigües del riu Jordà de l'error de nomenar Moix i defensar-lo fins a l'últim minut. Maza va fer elaborar en la seva secretaria tècnica les querelles contra el Govern i contra la mesa del Parlament i amb una mà les va estendre al fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, José María Romero de Tejada, perquè fes el mínim: elevar-les. I amb l'altra mà va donar l'ordre a Romero de Tejada perquè cités més de 700 alcaldes sota l'amenaça de fer-los-hi anar per la força si es negaven a anar al TSJC.

Maza va començar a exposar en públic, per la preocupació fins i tot del ministre de Justícia que l'havia nomenat, que Puigdemont podria ingressar a la presó pel delicte de malversació. I, finalment, quan el 155 i la declaració d'independència s'obrien pas, va sol·licitar a la seva secretaria tècnica l'elaboració d'una querella pel delicte de rebel·lió contra els 14 membres del Govern tot esperant el moment per presentar-la. Va ser la querella més publicitada de la història de la Fiscalia General de l'Estat.

Aquestes querelles, després de l'aplicació de l'article 155, es van convertir en dues: una contra els aforats de la mesa del Parlament, amb Carme Forcadell al capdavant, i una altra contra Puigdemont i els 13 membres del Govern.

Maza no va poder amb Puigdemont. El president de la Generalitat va fugir amb quatre consellers més a Brussel·les per esquivar la presó que considerava imminent. La profecia es va complir quan a petició de Maza i els seus homes de la Fiscalia de l'Audiència Nacional –Jesús Alonso i Miguel Ángel Carballo– van sol·licitar a la jutge Carmen Lamela presó incondicional per a vuit consellers. Abans, els fiscals havien aconseguit enviar a la presó el president de l'ANC, Jordi Sànchez, i d'Òmnium, Jordi Cuixart.

Tot i que ara plouran discursos i elegies, la conducta de Maza en relació amb Catalunya havia provocat una certa desconnexió entre el fiscal general de l'Estat i el ministre Catalá, que va rebutjar, 'sotto voce', el seu excés d'independència i criteri personalista en la gestió de les querelles i les sol·licituds de presó.

Catalá haurà de nomenar ara un nou fiscal general de l'Estat en un moment clau. El magistrat Pablo Llarena s'afanya, a finals de novembre, a fer-se càrrec de la causa sobre rebel·lió i sedició que instrueix la jutge Lamela a l'Audiència Nacional, una decisió que portarà a revisar si manté, en funció de les declaracions que facin els vuit consellers i els Jordis, o no la presó incondicional en el ventall de la campanya electoral del 21-D.