Mor Jordi Carbonell, expresident d'ERC, als 92 anys
Històric militant antifranquista, va cofundar Nacionalistes d'Esquerra. Com a filòleg, va dirigir la Gran Enciclopèdia Catalana
BarcelonaEl filòleg, polític i històric militant antifranquista Jordi Carbonell (ERC) ha mort als 92 anys, segons ha informat TV3 i ha confirmat a l'ARA ERC, partit del qual va ser president.
Jordi Carbonell i de Ballester (Barcelona, 1924) es va implicar en la política ja en la postguerra, de forma clandestina, fet pel qual va ser detingut repetidament. També va ser dirigent de l'Assemblea de Catalunya, la Taula Rodona i l'Assemblea d'Intel·lectuals. El 1979 va cofundar Nacionalistes d'Esquerra, que el 1984 es va integrar en l'Entesa de l'Esquerra Catalana. Després va arribar a ser president d'honor d'ERC. Com a filòleg va ser professor a diverses universitats.
Lluny dels càrrecs institucionals, va participar en l'Assemblea de Catalunya, en la Crida i en el moviment de Nacionalistes d'Esquerra. L'any 1996, quatre anys després de fer-se militant, va passar a ocupar la presidència d'ERC a petició de Josep-Lluís Carod-Rovira, càrrec que va mantenir fins al 2004. En la seva faceta filològica destaca la seva participació en la Gran Enciclopèdia de Catalunya, de la qual va ser el director dels quatre primers volums. Entre els nombrosos reconeixements a la seva figura estan la Creu de Sant Jordi (1984), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2001) i la Medalla d'Honor de Barcelona (2002).
Un filòleg que aspirava a la independència
"Que la prudència no ens faci traïdors" és, probablement, la frase més coneguda que s'atribueix a Jordi Carbonell. La va pronunciar l'Onze de Setembre del 1976 des de Sant Boi de Llobregat i com a representant de l'Assemblea de Catalunya. Unes 80.000 persones van assistir a la primera Diada multitudinària tot just un any després de la mort del dictador.
La independència va ser l'aspiració que va guiar la carrera política d'aquest filòleg, que, amb només 7 anys, vivia la proclamació de la República per part de Francesc Macià des de casa seva al barri de Gràcia. Una guerra civil, una dictadura, la Transició i quaranta anys de democràcia després, Carbonell vivia amb il·lusió el procés sobiranista i no era estrany veure'l participar fins fa ben poc en alguns actes organitzats per ERC, el seu partit des del 1992.
Expulsat de la universitat per raons polítiques
Llicenciat en filologia romànica, va ser professor de la Universitat Autònoma de Barcelona fins que el van acabar expulsant per raons polítiques. De fet, en va ser professor fins un any després que l'haguessin expulsat, perquè durant un curs sencer va continuar treballant-hi facturant a nom de dues altres persones. La seva carrera universitària també va tenir parades a l'estranger. A Liverpool va fer de lector de català i castellà i, anys més tard, el 1976, quan ja havia estat expulsat tant de la UAB com de l'Enciclopèdia, va dirigir una càtedra de català a la Universitat de Càller (Sardenya).
Des que es va llicenciar, Carbonell va col·laborar amb l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i, de fet, va ser un dels fundadors de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Una de les grans tasques de Carbonell va ser dirigir els quatre primers volums de la Gran Enciclopèdia Catalana. Ho va fer entre el 1965 i el 1971, quan va ser empresonat per primera vegada. El 1974 tornaria a entrar a presó per la seva lluita antifranquista i la defensa de la llengua catalana. El 1972 va ser nomenat membre numerari de l'IEC i va ser secretari general adjunt i director de l'oficina d'Onomàstica entre 1984 i 1989.
Tot i que, per voluntat pròpia, mai va ocupar càrrecs institucionals, Carbonell va acceptar la proposta de Josep-Lluís Carod-Rovira i es va convertir en president d'ERC el 1996, càrrec que va ocupar fins al 2004, quan va ser substituït pel mateix Carod. Els últims anys de la seva vida va seguir fent política, tot i que les condicions físiques no li permetien fer-ho amb regularitat. En cadira de rodes, va ser present en la manifestació del 10 de juliol de 2012 per protestar contra la sentència de l'Estatut i, posteriorment, es va deixar veure en alguns consells nacionals d'Esquerra i també en les campanyes electorals per donar suport als candidats republicans. Carbonell va morir aquest diumenge als 92 anys.
Puigdemont ha lamentat la mort de Carbonell
En un tuit publicat al seu compte de Twitter oficial, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha recordat Carbonell com un home "de país, ferm, insubornable, digne, mestre". "Seguirem el seu somni", ha afegit.
