Mor el filòsof i polític Josep Maria Terricabras
Catedràtic de la Universitat de Girona i eurodiputat del 2014 al 2019, tenia 77 anys
BarcelonaEl filòsof Josep Maria Terricabras ha mort aquest dimarts a l'edat de 77 anys. El catedràtic, que va escriure diversos llibres i va dedicar la seva vida a la docència a la Universitat de Girona, també va ser eurodiputat d'Esquerra al Parlament Europeu durant cinc anys (2014-2019) i, de fet, el partit ha enviat un comunicat en què ha expressat el seu condol a la família. "Volem expressar el nostre profund agraïment i reconeixement pel Josep Maria, compromès amb el servei públic i els valors republicans", han escrit.
Terricabras, director de la Càtedra Ferrater Mora i membre de l'IEC, va ser un divulgador de qüestions filosòfiques molt popular i va publicar llibres que van tenir molt d'èxit, com I a tu, què t'importa? Els valors, la tria personal i l'interès col·lectiu (La Campana, 2022) o Idees de combat: dietari inconvenient (Accent, 2007). De caràcter afable i dialogant, Terricabras sempre va defensar que el pensament filosòfic era una agent de canvi social, fins al punt que va decidir involucrar-se en la política activa. L'any 2011 va patir un accident de trànsit que el va deixar greu, però se'n va recuperar.
Tant el president de la Generalitat, Pere Aragonès, com el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, han reaccionat a la seva mort. "Amb en Josep Maria Terricabras vam parlar, somiar i treballar per un nou país i una nova Europa", ha expressat el dirigent republicà. Per a Aragonès, la pèrdua de Terricabras "deixa un buit que no es pot omplir", i el qualifica de "referent de la defensa de Catalunya, dels valors republicans i de l'humanisme". "Quin greu haver perdut un home tan valuós i tan compromès amb Catalunya com en Josep Maria Terricabras", ha afirmat també l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.
Terricabras era especialista en filosofia contemporània, concretament de l’obra de Ludwig Wittgenstein, que va traduir al català; també va traduir Nietzsche i Freud. A més, va portar a Catalunya el projecte Filosofia 3/18 (Philosophy for Children). La majoria de les seves publicacions estan dedicades a temes de filosofia del llenguatge, la lògica, la teoria del coneixement i l'ètica. També va dirigir l'actualització del Diccionari de filosofia, del filòsof barceloní Josep Ferrater Mora.
"Amb el llenguatge tenim molts problemes. El primer és que no som conscients de la seva importància. No és que els humans siguem capaços de parlar, és que pel fet de parlar som humans. Si en fóssim conscients li donaríem el valor que té", assegurava en una entrevista a l’ARA arran de la publicació d’un dels seus últims llibres, Allò que som (Edicions 1984). Era autor d'una extensa obra divulgativa amb la qual va voler acostar la filosofia a públic no especialitzat. Entre altres obres, destaquen Raons i tòpics. Catalanisme i anticatalanisme (2001), Atreveix-te a pensar (2002), Qüestió de criteri (2005) i Pensar, dialogar i fer en una Catalunya millor (2013).
Saltar a la política sense deixar de filosofar
El 2014 va posar fi a 30 anys de docència i va abandonar la direcció de la Càtedra Ferrater Mora per encapçalar les llistes d'Esquerra Republicana a les eleccions europees. Tot i l'enyorança a les aules, es va mostrar apassionat en la nova etapa de plena activitat política: el 2015 explicava a l'ARA que era el primer eurodiputat a arribar al Parlament, i que sovint havia d’esperar que el funcionari li obrís la porta. "Les parts que m’interessen més dels debats són les qüestions més conceptuals, les idees, el que hi ha al darrere de les propostes que es fan –explicava–. És aquí on miro de fer les meves petites aportacions".
Terricabras sempre va defensar que la filosofia és també el cultiu de la defensa personal i col·lectiva. Ho va fer en la seva última classe com a professor emèrit de la Universitat de Girona: "El cultiu de la filosofia és el cultiu de la defensa personal que, en escampar-se i ampliar-se, va construint la defensa col·lectiva, va enfortint la condició de ciutadans i el sentit d’humanitat", va assegurar. En aquella classe també va demanar als seus alumnes que fossin "rigorosos en el pensar" i que "posessin les seves capacitats al servei del més feble".