Mor per covid-19 Rodríguez Galindo, exgeneral de la Guàrdia Civil condemnat pels GAL

L'exgeneral de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo, amb un ampli historial en la lluita contra ETA i condemnat per la seva implicació en crims dels GAL (Grups Antiterroristes d'Alliberament), ha mort per covid-19 aquest dissabte a l'edat de 81 anys, segons han informat a Efe fonts del seu entorn. Galindo va haver de ser ingressat a l'UCI després haver-se contagiat de coronavirus fa unes setmanes. Tot i l'estat crític dels últims dies, l'exgeneral arrossegava problemes de salut des de l'any 2005, quan va ser operat del cor. Llavors era a la presó d'Ocaña (Toledo), complint una condemna de 75 anys de presó pel segrest i assassinat dels presumptes etarres José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala. Uns fets que estan immersos dins de la causa dels GAL, l'organització que va matar una trentena de persones vinculades a ETA durant la dècada dels 80, i per la qual diversos alts càrrecs del PSOE van ser condemnats pel Tribunal Suprem.

Abans d'aquestes acusacions, però, Galindo va tenir una prestigiosa carrera com a Guàrdia Civil. L'any 1980 es va fer càrrec de la 513a Comandància de la Guàrdia Civil, amb seu a Intxaurrondo (Sant Sebastià). Durant els quinze anys que va dirigir-la, van ser desarticulats uns 90 comandaments d'ETA i detinguts més de 800 terroristes, cosa que li va valer una prestigiosa reputació com a expert en la lluita antiterrorista i el va portar a ser nomenat general de la Guàrdia Civil l'any 1995.

Tot i això, la seva carrera es va estroncar quan els jutjats van reobrir el cas Lasa i Zabala, que feia referència al segrest i assassinat dels presumptes etarres José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala, per guàrdies civils d'Intxaurrondo quan Galindo era el seu màxim responsable. De fet, al ser el principal comandament, la investigació es va centrar en la seva figura. Després de ser portat a judici, el 26 d'abril de l'any 2000 l'Audiència Nacional el va condemnar a 71 anys de presó pel segrest i assassinat dels presumptes etarres i el 9 de maig va ingressar a la presó. La condemna, però, no va acabar aquí, i un any després el Tribunal Suprem va augmentar-li quatre anys la pena de presó, i l'abril del 2002 li van retirar oficialment la condició de membre de la Guàrdia Civil. Així, va passar de ser un dels generals més condecorats a quedar-se sense cap títol.

A la recerca del tercer grau

Un cop a presó, Galindo va intentar diverses vegades que li concedissin el tercer grau. Finalment, i al cap d'unes quantes peticions denegades, el setembre del 2004 la Direcció General d'Institucions Penitenciàries va permetre a Galindo complir la seva condemna fora de la presó donada la greu malaltia cardiovascular que llavors ja patia. La Direcció General, estament superior, va resoldre, però, mantenir el segon grau a l'exgeneral. Tot i això, aquell mateix any va abandonar la presó d'Ocaña (Toledo) i el van ingressar en una clínica de Saragossa, afectat per una crisi cardíaca. Pocs mesos després va ser operat del cor, i el 5 de gener del 2005 el jutge central de vigilància penitenciària de l'Audiència Nacional José Luis Castro li va concedir, finalment, el tercer grau penitenciari.

Els GAL: el passat fosc de l'Estat

El "terrorisme d'estat", una de les formes amb les que s'ha anomenat els GAL, tot i ser temps passats, continua sent un terreny empantanegat, on les sombres sobre la figura de l'expresident Felipe González segueixen ocupant portades. El mes de juny de l'any passat, documents de la CIA van apuntar que González podria estar darrere de la trama. La seva participació, que davant el jutge va dir que s'havia assabentat de l'existència dels GAL "per la premsa", sempre ha estat en tela de judici, però mai ha estat formalment acusat de res. "González ha acordat la creació d'un grup de mercenaris per combatre terroristes fora de la llei", relata un informe que va fer públic La Razón, desclassificat el juny del 2011 però elaborat el 1984. Ara bé, el document no aporta proves concretes, sinó que recull impressions bona part de les quals atribuïdes a la premsa, als polítics bascos o a enquestes. La publicació d'aquests documents de la CIA va provocar que Esquerra, JxCat, EH Bildu, el PNB i el BNG presentessin al Congrés una sol·licitud per crear una comissió d'investigació sobre González. Finalment, PP i PSOE van impedir que tirés endavant.

La investigació dels GAL, de fet, va tenir un dels punts de partida a Intxaurrondo, la comissaria que dirigia Galindo. Els esdeveniments es remunten a l'any 1985, quan uns caçadors van descobrir unes restes humanes a Busot (Alacant). Finalment, després d'una costosa tasca de reconeixement -estaven enterrats en cal viva-, es va identificar que corresponien a José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala, dos joves de 18 anys que pertanyien a la banda ETA, i que van desaparèixer l'any 1983.

Tot i que els van trobar a l'altra punta de la península, Lasa i Zabala van ser segrestats a Bayona i traslladats a les dependències de la Guàrdia Civil del comandament que coordinava Galindo. Després de passar per diverses ubicacions, sent torturats en la majoria d'elles, els membres del comandament es van desfer dels seus cossos. Lasa i Zabala van ser una de les primeres víctimes dels GAL, que van provocar que es comencés a posar la lupa sobre aquestes operacions fosques. Al final, tot va sortir a la llum: la implicació del ministeri de l'Interior i les sumes milionàries que es van pagar a través dels fons reservats de l'Estat. Així, van ser condemnats qui havia estat ministre de l'Interior del PSOE José Barrionuevo, i la seva mà dreta, Rafael Vera -i vuit persones més- a deu anys de presó. El govern d'Aznar, que havia carregat frontalment contra el PSOE pels GAL quan era a l'oposició, els va indultar reduint-los dues terceres parts de la condemna i, gràcies al tercer grau, només van estar tres mesos a la presó.