Mor el polític i escriptor Antoni Dalmau, expresident de la Diputació de Barcelona
Va militar al PSC fins al 2013 i en els últims anys s'havia apropat a ERC
BarcelonaEl polític, historiador i escriptor Antoni Dalmau (13 de març de 1951) ha mort aquest dimecres després de patir un accident a casa seva als 70 anys. Amb una llarga trajectòria institucional, va començar la seva vida política a la seva ciutat, Igualada. Dalmau va ser regidor socialista a les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura, es va convertir també en diputat provincial i anys més tard en president de la Diputació de Barcelona, del 1982 al 1987. Aviat, però, va fer el salt a la política nacional i a partir de l'any 1988 va ocupar per primer cop el seu escó al Parlament de Catalunya pel PSC i va ser escollit vicepresident de la cambra. La seva trajectòria com a diputat es va allargar fins al 1999, quan es va desvincular de la política institucional.
Dalmau va ser un històric dirigent del PSC, però el Procés el va allunyar de la direcció del partit i va decidir posar punt final a la seva militància l'any 2013. En els últims anys s'havia apropat a Esquerra i l'amistat personal amb membres de la llista republicana a Igualada el va portar a tancar la candidatura en les darreres eleccions municipals del 2019.
La seva carrera política va començar de molt jove en càrrecs de rellevància institucional, però ja en feia més de 20 que havia optat per dedicar-se de ple a la literatura, a la història i també als mitjans de comunicació. Col·laborador habitual de molts mitjans com TV3, Catalunya Ràdio, RAC1 i també del diari Avui, va ser director i fundador de la Revista d'Igualada, president de la Fundació Teatre-Lliure i professor a la facultat de ciències de la comunicació de Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull. També deixa escrits una vintena de llibres, entre els quals novel·les. Un dels darrers el 2010, titulat El procés de Montjuïc (Editorial Base), sobre els tres atemptats que van produir-se a Barcelona la darrera dècada del segle XIX i les conseqüències de persecució i judicis sense garanties que van comportar per al moviment anarquista. També Set dies de fúria és una de les seves darreres publicacions, una crònica històrica sobre la revolta de la Setmana Tràgica a Barcelona (2009, Grup 62).
Més enllà de la seva especialització en l'obrerisme i els esclats socials del segle XIX i el XX, també ha sigut un estudiós del catarisme, una de les grans heretgies a les quals es va enfrontar l'Església catòlica a l'Edat Mitjana, amb una forta implementació al Llenguadoc. Ha publicat obres com Una escapada al país dels càtars (2002, Columna) i Càtars, el mateix any, en una edició de la Universitat Oberta de Catalunya.