Mor Àngels Martínez Castells, l'activista que va treure les banderes espanyoles del Parlament

BarcelonaL'economista i exdiputada Àngels Martínez Castells (Mollet del Vallès, 1948), ha mort aquest diumenge a l'edat de 76 anys. Ho ha explicat la periodista Rosa María Artal, amiga seva, a les xarxes socials, i ho han confirmat a l'ARA fonts que han compartit militància amb ella. Doctora en ciències econòmiques i professora de política econòmica de la Universitat de Barcelona, va tenir una llarga trajectòria política i en l'activisme. Va militar al PSUC des dels 20 anys, encara sota la dictadura franquista, i va participar en la fundació l'Assemblea de Catalunya, així com del Partit dels Comunistes de Catalunya i de la secció d'educació del sindicat Comissions Obreres de Catalunya.

Va ser membre fundadora d'Esquerra Unida i Alternativa l'any 1998, i va formar part del seu consell nacional des del 2005 fins al 2012. Va ser la número dos de la candidatura del partit a les eleccions al Parlament Europeu que va encapçalar l'exconseller Raül Romeva el 2004, però no va obtenir l'escó d'eurodiputada. Al Parlament hi va arribar l'any 2015, quan va ser la número quatre de la candidatura de Catalunya Sí que es Pot, de l'òrbita de Podem, juntament amb Albano-Dante Fachín.

Durant els dies àlgids del Procés, concretament el dia que el Parlament va tirar endavant les lleis de desconnexió, va retirar les banderes espanyoles que el Partit Popular havia deixat als seus escons abans d'abandonar l'hemicicle, en disconformitat amb el que s'estava aprovant. Ella mateixa explicava en una entrevista a l'ARA els motius pels quals ho havia fet: "Va ser una reacció a l’Albiol i a la seva actitud de 'Me’n vaig de la votació, però si voleu votar referèndum ho heu de fer sota aquesta bandera'. I vaig pensar que no em donava la gana. Va ser una reacció crec que sana, d’insubmissió contra la imposició. Jo no tinc per què aguantar la fatxenderia d’aquest senyor de dir-me que se’n va i ens deixa la seva bandera."

Posteriorment, va decidir abandonar Podem. Ho va fer, juntament amb altres membres del partit, com Fachín, en protesta "pel tracte" rebut des de la direcció estatal de Pablo Iglesias, a qui va acusar d'intervenir i impedir fer política als membres del partit a Catalunya. El 2018 va ser nomenada per l'expresident Quim Torra com a membre del Consell Assessor per a l'impuls d'un Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, que va liderar Lluís Llach.

El seu activisme es va centrar també en l'àmbit sanitari. Va impulsar l'organització Dempeus per la Sanitat Pública i va promoure una iniciativa legislativa popular (ILP) per a l'atenció de la fibromiàlgia i la síndrome de la fatiga crònica a Catalunya, que va arribar al Parlament el 2008. Se l'acomiadarà el dimarts i el dimecres a Castelldefels.

Mostres de condol

Diferents personalitats polítiques i mediàtiques han mostrat el seu condol pel traspàs de Martínez Castells. D'entre les primeres, la periodista i escriptora Rosa María Artal, que mantenia una profunda amistat amb l'exdiputada, que va participar el 2011 a l'obra Reacciona, que va dirigir Artal, una mena de manifest vinculat al moviment del 15-M.

L'expresident Carles Puigdemont ha expressat la seva tristesa per la mort de Martínez Castells, per a la qual tenia "admiració i respecte", i l'expresident Quim Torra n'ha destacat "l'humanisme combatiu" i la "tendresa". El secretari general de Junts, Jordi Turull, també ha mostrat el condol a la família d'"una persona, una política, una activista, honesta i amb unes conviccions molt profundes i que defensava amb totes les conseqüències". També ha lamentat que "marxa una gran activista i una gran persona" Fachín, i Joan Mena, portaveu dels comuns, i Raquel Sans, d'Esquerra.