Montull, disposat a confessar el finançament il·legal de CDC a canvi de rebaixar la condemna a la filla

BarcelonaVuit anys després, el desenllaç del cas Palau, que comença a jutjar-se aquest dimecres, pot patir un gir inesperat per la voluntat de Jordi Montull de buscar una sortida per a la seva filla Gemma. L’exnúmero dos del Palau de la Música i mà dreta de Fèlix Millet estaria disposat a confessar el presumpte finançament il·legal de Convergència per rebaixar la seva condemna i la de la filla –que s’enfronta a 26 anys i mig de presó– i salvar-la d’ingressar entre reixes, segons han confirmat a l’ARA fonts properes al cas. Fins ara Millet i Montull havien confessat –tot i que parcialment– haver posat la mà a la caixa del Palau però mai havien implicat Convergència.

Les mateixes fonts expliquen que l’acord no està tancat i que dependrà del que estigui disposat a declarar Montull dimecres vinent, quan comencin els torns d’interrogatori als acusats. El que admeti la seva filla Gemma –que fins ara ha negat tota implicació– quan li toqui declarar, també serà clau. El fet que Jordi i Gemma Montull s’enfrontin a una pena de 27 anys i mig de presó i 26 anys i mig respectivament també implica que hauran de posar tota la carn a la graella perquè la fiscalia i la resta d’acusacions estiguin disposats a rebaixar-los la condemna.

El principal punt passa pel què expliquin sobre el finançament del partit d’Artur Mas i si el “Daniel” que apareix a l’agenda de Millet és l’extresorer del partit Daniel Osàcar, per qui la fiscalia demana 7 anys i mig de presó. Caldrà que la confessió vagi acompanyada de garanties patrimonials per assegurar que els acusats poden fer front als diners presumptament desviats. Fins ara Millet i Montull han consignat 5,5 milions d’euros als jutjats, però la fiscalia xifra l’espoli en 29,7 –dels quals, 6,6 haurien anat a CDC–.

Primer les acusacions escoltaran el què tenen a dir els Montull i en el tràmit de conclusions definitives, al final del judici –previst pel juny–, si la seva confessió ha estat suficient, podrien estudiar la rebaixa. Això vol dir que avui el judici començarà tal i com estava previst amb el tràmit de qüestions prèvies i es desenvoluparan les 55 sessions establertes fins al juny.

Una altra cosa és si l’estratègia dels Montull influirà en la de Millet, que també declararà dimecres vinent. El 2010 l’exresponsable del Palau va canviar d’advocats –fins llavors compartia defensa amb Montull al despatx Molins i Silva–. Sí que al·legarà el seu estat de salut per assistir només a les sessions clau del judici. Sigui com sigui, fonts properes a les acusacions també admeten que caldrà rebaixar inevitablement la petició de penes als acusats, tenint en compte els vuit anys que el cas ha trigat a jutjar-se.

Rull veu "poc sòlida" l'estratègia de Montull

El primer a parlar després de transcendir l'amenaça de Montull ha estat el conseller de Territori i excoordinador general de CDC, Josep Rull, que ha considerat "poc sòlida" l'estratègia de qui va ser mà dreta de Millet al Palau. En declaracions a la Cadena SER, Rull ha afirmat que no té por que Montull "encengui el ventilador", i ha confiat que el judici acreditarà la innocència de Convergència.

Al migdia, durant la roda de premsa després del consell executiu, la portaveu del Govern, Neus Munté, ha demanat a la justícia que actuï amb la "màxima agilitat i rapidesa en aquests i altres casos". La consellera ha lamentat que la investigació d'aquest cas "s'arrossega de fa molts anys" i ha confiat que aviat es passi de parlar "d'indicis, sospites i titulars malintencionats" a parlar de "judicis amb garanties, fets comprovats i sentències".

Un calendari judicial farcit

El judici del Palau és el plat estrella d’un any judicial farcit de trames de presumpta corrupció als tribunals. Ahir va quedar vist per sentència el judici pel presumpte finançament irregular d’Unió a través de la Fundació Catalunya Territori. El 13 de març, quan els acusats del cas Palau encara desfilin per l’estrada a declarar, començarà a l’Audiència Nacional el judici per una altra trama coetània a la de l’espoli del Palau, el presumpte cas de corrupció urbanística Pretòria, a Santa Coloma de Gramenet, que esquitxa dos exalts càrrecs de CDC, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta i l’exalcalde socialista de la ciutat, Bartomeu Muñoz.

Al maig serà el torn del cas ADIGSA, el presumpte cobrament de comissions a canvi de l’adjudicació d’obres de reforma en pisos protegits de la Generalitat. Aquesta és, seguament la trama que ha quedat més desinflada des d’aquell 2005 que l’expresident de la Generalitat va acusar Artur Mas al Parlament: “Vostès tenen un problema i aquest problema es diu 3%”. La fiscalia no va aconseguir mantenir cap dels exresponsables públics dins del cas i només es jutjarà els empresaris. A l’octubre qui s’asseurà al banc dels acusats és l’antiga cúpula de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), amb Josep Maria Matas al capdavant, a qui s’acusa d’embutxacar-se prop d’un milió d’euros de la caixa de l’entitat.