De Montoro a Montero: l’eterna promesa trencada del finançament
Sánchez ha descartat reformar-lo aquesta legislatura des del primer moment
MadridMariano Rajoy i Pedro Sánchez, en plena treva després de l’aplicació del 155 a Catalunya i el revés que els va suposar el resultat del 21-D, van pactar al gener posar-se d’acord perquè el 2019 hi hagués un nou sistema de finançament autonòmic. Però falten només quatre mesos per a l’any que ve i el més calent és a l’aigüera. Després d’anys censurant que Rajoy governés amb un sistema caducat des del 2013, el PSOE va arribar a la Moncloa deixant clara una cosa: que durant aquesta legislatura no es pactaria un nou model. Sánchez ja ho va advertir durant el debat de la moció de censura, i va reafirmar-s’hi més tard des del Senat.
Tant el PP com el govern socialista s’aferren al mateix discurs per no presentar una reforma que enfronta comunitats, independentment del color polític: no tenen prou diputats perquè hi hagi consens al Congrés. Rajoy s’escudava al gener dient que era “inexcusable i imprescindible” un acord amb les diferents forces perquè amb 127 escons no en tenia prou. Ara el nou president espanyol també s’escuda en els seus minsos 84 diputats. Però Hisenda ja acumula quatre anys i mig de promeses incomplertes. Cristóbal Montoro ha deixat una herència enverinada a la seva successora, la ministra María Jesús Montero.
2013: a punt de caducar
Montoro perpetua un model que
el PP va rebutjar el 2009
L’estiu del 2009 el Consell de Política Fiscal i Financera va aprovar l’actual model de finançament autonòmic amb l’abstenció dels territoris governats pel PP. La Catalunya del tripartit va ser una de les més efusives a celebrar-ho, però l’alegria només va durar un any. Tan sols el 2009 la Generalitat va rebre recursos per sobre de la mitjana. Des de llavors sempre ha estat a la cua en totes les liquidacions. La reforma establia que en cinc anys calia aprovar un altre model, però, malgrat que no hi estava a favor, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, no va voler obrir el meló el 2013 en ple debat sobre la crisi del deute.
2014: anàlisi del sistema
Hisenda encarrega propostes als governs autonòmics
Faltava només un any per a les eleccions autonòmiques i municipals i Montoro va començar a fer veure que feia els deures. El febrer del 2014 Hisenda va demanar una anàlisi del sistema a tots els governs autonòmics. La proposta definitiva dels experts, però, no es va concretar fins tres anys després. Segons els càlculs de la Generalitat, llavors Catalunya ja era la segona comunitat on menys creixia el finançament autonòmic.
2015: l’alternativa del FLA
Rajoy s’aferra a un model que carrega les comunitats de deute
A les portes de les eleccions generals, Montoro va decidir tornar a ajornar la proposta de reforma del sistema de finançament. És més, després de perdre bona part del poder autonòmic, el PP va fer valer el fons de liquiditat autonòmic (FLA) no només per collar les comunitats, sinó per evitar acordar un nou model de finançament.
2017: Rajoy es compromet
Promet en la conferència de presidents un nou model el 2018
Les excuses de Montoro ja no valien i, en plena operació diàleg del govern espanyol amb Catalunya i l’organització de la conferència de presidents com a pretext al Senat, Mariano Rajoy es va comprometre a presentar finalment una reforma del sistema de finançament perquè entrés en vigor el 2018. Però la proposta que va presentar el comitè d’experts mig any després no tenia cap canvi substancial. El nou model perpetuava el repartiment actual: no s’aplicaria el principi d’ordinalitat i es repartiria l’IVA segons la població, excloent-ne el turisme.
2018: cap canvi a la vista
Batet admet que “difícilment” hi haurà una reforma en dos anys
Rajoy i Sánchez van encetar l’any comprometent-se a pactar un acord i que comencés a caminar el 2019, però durant el debat de la moció de censura Sánchez ja va descartar que això fos possible. La ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, responia als barons enfadats que “difícilment” hi haurà nou model aquesta legislatura. Sánchez ha lligat de mans i peus la seva ministra d’Hisenda, que, com a consellera andalusa, no va deixar mai de reclamar un nou repartiment.
