Montoro ignora el clam per millorar el finançament

BarcelonaPocs elements fan preveure que hi hagi qualsevol tipus d’entesa entre els presidents Artur Mas i Mariano Rajoy a falta d’una setmana perquè es reuneixin a la Moncloa. Fa temps que el Cercle d’Economia, la influent organització d’empresaris i acadèmics, s’esforça per propiciar un acord que resolgui l’actual enfrontament entre els governs de Catalunya i Espanya, però, almenys de moment, no se n’ha sortit.

Ahir va ser el torn del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que va visitar Barcelona convidat pel Cercle. Abans de la seva intervenció, i davant d’un auditori ple d’empresaris de tots els sectors, el president de la institució, Antón Costas, havia reclamat a Montoro “valentia política” perquè abordés una reforma del sistema de finançament autonòmic que faci “més fàcil resoldre el problema català”. Amb la seva petició, Costas donava veu a un dels arguments clau dels defensors de l’anomenada tercera via: cal una millora clara del finançament autonòmic. De fet, el president del Cercle va suplicar que la reunió entre Mas i Rajoy no només giri entorn a la consulta del 9 de novembre sinó que s’hi incloguin altres qüestions com, precisament, els diners que reben les comunitats autònomes.

Contundència de Montoro

La resposta del responsable de la caixa de l’Estat va ser suau en les formes però contundent en el fons. Montoro primer va avisar que “no hi ha data” per aprovar el nou model de finançament malgrat que l’anterior sistema va caducar el 2013 i en teoria aquest mateix any s’havia de renegociar. I, en qualsevol cas, el ministre va advertir que, sigui quin sigui el futur repartiment dels ingressos, en cap cas hi haurà més ingressos per a les comunitats. “Des del govern [central] insistim que no podem posar més diners”.

Montoro va deixar clar que la seva prioritat ara mateix és la reforma fiscal i que el sistema de finançament “no es pot canviar fins que no es confirmi que hi ha recuperació econòmica”.

L’únic gest que va oferir ahir Montoro va ser anunciar que l’Estat refinançarà el deute que les comunitats tenen amb el fons de liquiditat autonòmic (FLA), que és el mecanisme que finança les autonomies sense accés als mercats, com Catalunya. A la pràctica, això significa que l’Estat reduirà els interessos i/o ajornarà els pagaments que han de fer les comunitats al FLA, cosa que “alleujarà la càrrega financera de les comunitats autònomes”. En els últims mesos, el Tresor ha vist com la pressió sobre el deute espanyol baixava en alguns casos fins a mínims històrics i, amb l’anunci d’ahir, Montoro va deixar entreveure aquesta millora també als interessos que paguen les comunitats.

La notícia, que va agafar per sorpresa els representants del departament d’Economia presents a la sala, probablement suposarà un baló d’oxigen per a les malmeses finances catalanes. De fet, l’Estat és actualment el principal creditor de la Generalitat, ja que aproximadament la meitat del deute públic català és en mans del FLA. Aquesta reestructuració tindrà, per tant, una incidència en la capacitat financera de la Generalitat i, de fet, va ser celebrada pel diputat de CiU Antoni Fernández Teixidó, present a la sala. Una altra cosa és que aquesta mesura es pugui considerar una solució estructural per a l’encaix polític de Catalunya a Espanya.

“Sorpresa” al Cercle

Després de la conferència, Antón Costas va explicar a l’ARA que les respostes del ministre a les seves peticions li havien deixat un regust “ambigu”. Tot i mostrar-se “sorprès” per la claredat amb què Montoro havia rebutjat les seves peticions per buscar un millor finançament, el president del Cercle va afirmar que “almenys s’ha d’anar dient amb l’esperança que el missatge acabi calant”.

Durant la seva conferència, Montoro va argumentar també que hi ha “grans dificultats polítiques” per abordar el finançament autonòmic, però Costas va replicar posteriorment que, durant la cimera Mas-Rajoy de la setmana vinent, “alguna cosa hauran de pactar perquè si no serà l’escenificació d’un fracàs”.

Un altre dels principals punts de la conferència del ministre d’Hisenda va girar entorn de la reforma fiscal, que Montoro va defensar perquè, entre altres motius, suposa “una rebaixa de la càrrega” que tenen els treballadors.

De tota manera, Montoro tampoc va fer cas d’una de les principals reclamacions que el Cercle, a través del seu president, li havia reclamat. Antón Costas havia clamat contra la “ineficiència” de la Hisenda espanyola, que recapta molt per sota de la mitjana dels països europeus. Fins i tot menys que Grècia, com demostren any rere any les dades de l’Eurostat, l’oficina comunitària d’estadístiques. Costas va demanar a Montoro que la reforma fiscal resolgui aquest problema: “Si tinguéssim el mateix nivell de recaptació que els altres països no hauríem de fer retallades”.

El ministre, però, directament va negar que es pugui millorar la recaptació fins a equiparar-la al nivell de la mitjana europea. Tot i que el 2012 -l’últim any amb dades disponibles a l’Eurostat- la recaptació va ser equivalent a només el 32,5% del PIB (lluny del 40,4% de la mitjana europea), Montoro va assegurar que a Espanya els ingressos tributaris “mai han superat el 39% del PIB” i que, per tant, arribar a la mitjana europea és inassolible.

Montoro va afegir, a més, que la reforma fiscal no suposarà una reducció d’ingressos malgrat que s’abaixin impostos com l’IRPF o societats, el primer i el tercer tribut en importància recaptatòria, respectivament. “No perdrem recaptació, farem retocs que fins i tot podrien fer augmentar-la gràcies al creixement econòmic”, va defensar.