José Montilla: “L’indult no és la solució, però pot ajudar a resoldre una part dels problemes”
L'expresident de la Generalitat respon a Ayuso sobre els indults: "El rei farà el que toca"
BarcelonaL’expresident de la Generalitat José Montilla (Iznájar, 1955) atén l’ARA un dia després de la manifestació de la triple dreta a la plaça Colón de Madrid i amb la imminent decisió sobre els indults als presos al centre de l’actualitat política.
Diumenge va ser un bon dia per al PSOE?
-Crec que sí. La resposta de la dreta i de l’extrema dreta davant dels indults va punxar, per assistència i per actitud, i una federació socialista tan important com la d’Andalusia va fer primàries i s’ha preparat també per si hi ha eleccions anticipades.
A què li va sonar la manifestació?
-A una dreta que no accepta els canvis, que creu que l’Estat és seu. I és evident que aquesta dreta no representa Espanya, no representa ni Madrid.
A Madrid va guanyar per golejada.
-Segurament perquè les altres formacions polítiques no van fer els deures com caldria.
Casado i Arrimades no van voler fer-se la foto amb Abascal.
-No tenien més remei que assistir-hi, però no volien que se’ls veiés massa.
Què en pensa de les declaracions d’Ayuso sobre el rei? ¿Li tremolarà el pols per firmar els indults?
-Trist favor li fan a la monarquia aquests monàrquics. El rei té assumit el seu paper, que és el que diu la Constitució, i estic convençut que farà el que toca. Si jo fos Casado, no estaria content: jugar amb aquestes coses és poc seriós per a algú que vol governar Espanya.
Sap quan arribaran els indults?
-Es dona per fet que seran abans de vacances, al llarg de les pròximes setmanes. L’important és que arribin sòlidament argumentats des del punt de vista jurídic, especialment pensant en els possible recursos.
¿Perquè el Suprem sortirà en defensa de la sentència?
-És una altra sala, no és la segona, i cal no oblidar que un indult no és una altra sentència ni revisa la sentència.
És una mesura de gracia?
-És un acte que està reglat i, tot i que aquests són molt mediàtics, hi ha hagut molts indults al llarg de la història. Mariano Rajoy va donar prop de 6.000 indults.
Fa un any, qui hi estava en desacord era el mateix Pedro Sánchez.
-Si repassem les hemeroteques també trobem declaracions sorprenents d’alguns que jo espero que es beneficiïn de l’indult. És veritat que l’indult no és una solució, però pot ajudar a resoldre una part dels problemes que tenim.
¿L’amnistia no és possible? A nivell de voluntat política, vull dir.
-La voluntat política després s’ha de poder materialitzar perquè, si no, estàs enredant la gent. I l’amnistia no la podràs complir perquè la Constitució diu el que diu i la correlació de forces que hi ha portarà al rebuig, també d’una part de la societat, del Suprem i del Constitucional. És xocar contra una paret.
Però vostè va veure que, fent les coses bé amb l’Estatut, també vam xocar contra una paret.
-Si les fem malament ens trobem amb gent que acaba a la presó, i això és pitjor que xocar contra una paret.
Parlem de la solució: s’ha parlat d’una disposició addicional, una millora del finançament, d’un nou Estatut... Per fer això tampoc hi ha les majories necessàries.
-Però són més possibles perquè no xoquen amb l’ordenament jurídic. I també hem de tractar de tenir majories molt àmplies. En això estic d’acord amb Oriol Junqueras.
Vostè quina solució suggeriria?
-Jo ja no estic en política activa, però miraria d’explorar aquestes tres coses que ha comentat.
També un nou Estatut?
-No sé si, vist el que va passar, és el millor, però s’ha de considerar. També un blindatge dels temes que tenen relació amb la llengua, la cultura, l’educació o el finançament.
I si no t’ho vota el PP?
-Hem de treballar perquè una part de la dreta espanyola ho assimili.
Em parlava de la carta de Junqueras. Va ser important perquè els baronsi veus com Felipe González van abaixar el pistó.
-És positiu, però hi ha un factor més medul·lar, i és que ho posa una mica més difícil als més durs de la sala tercera del Tribunal Suprem. Jo el que vull és que [els presos] estiguin fora de la presó, no que surtin i que els tornin a ficar a dins.
O sigui que el “Ho tornarem a fer” no l’impressiona gaire.
-Què és el que tornaràs a fer? És una frase una mica tramposa en el fons.
¿Es creu aquesta ERC possibilista?
-ERC és un partit independentista, però això no vol dir que no pugui ser un partit de govern pragmàtic.
¿Salvador Illa va fer bé de nomenar un govern alternatiu?
-Entenc que vol posar en evidència el caràcter de la seva oposició, que en determinats temes pot ser dura però també tenir esperit constructiu.
Què li sembla el to fins ara del nou president Pere Aragonès?
-Hi ha hagut pocs actes del Govern per poder-lo començar a conèixer. Però puc dir que ERC és un adversari i no un enemic. Desitjo també que encerti perquè el país ho necessita.
¿Seria un govern més de fets i no de paraules, com deia vostè?
-Tant de bo, però les paraules són necessàries per explicar els fets. L’eslògan era una mica reduccionista.
Com ho està fent Miquel Iceta? Ell va ser el primer en parlar d’indults.
-Té un gran olfacte polític, i és bo per a Espanya i per a Catalunya que persones com ell tinguin un paper destacat a la política espanyola.
Acabem. Vostè treballa en el sector de l’energia, a Enagás. ¿És just que paguem tan cara l’electricitat?
-No. Crec que ja s’ha avançat que es vol fer una reforma per treure del pool -on es fixen els preus- dues tecnologies: la hidràulica i la nuclear. Tant de bo ho encertin.