El govern espanyol nega un concert econòmic per a Catalunya i ERC amenaça amb fer-lo caure

Madrid"Ni és un concert econòmic ni és una reforma del model de finançament". Amb aquesta contundència s'ha expressat aquest dimecres la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, amb relació a l'acord entre el PSC i ERC per al finançament singular a Catalunya. I els republicans, que van intentar presentar el pacte per investir Salvador Illa com un sistema similar al d'Euskadi, han volgut enviar un avís al govern espanyol. "Si no vol dir concert econòmic li pot dir d'una altra manera, però els acords que s'han signat s'han de complir. Si no, el PSOE haurà de buscar majories alternatives per als pressupostos generals de l'Estat, o bé convocar eleccions", ha amenaçat la portaveu d'ERC, Raquel Sans. Lluny de posar en dubte el compliment de l'acord, Montero l'ha defensat davant les crítiques internes del PSOE i també del PP. De la seva banda, la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha denunciat que "durant dues setmanes s'ha venut un concert econòmic inexistent" i ha lamentat que al Parlament s'hagi construït una majoria "a partir d'un engany". "ERC ha mentit i els socialistes han callat", s'ha queixat.

Era la primera vegada que el govern espanyol entrava en la terminologia del que es va pactar per a la investidura de Salvador Illa, tot i que la nova portaveu del govern de la Generalitat, Sílvia Paneque, ja va evitar parlar de "concert" en la seva primera roda de premsa en el càrrec. La paraula concert no apareix al document de 25 pàgines de l'acord entre ERC i el PSC i diversos experts consultats per l'ARA quan es va conèixer l'acord coincidien que està lluny del model basc. En declaracions des de Rota (Cadis), la vicepresidenta primera espanyola ha deixat clar que l'únic concert que existeix és el d'Euskadi i Navarra. Amb paraules similars a les d'ERC, Montero també ha apuntat que "cadascú nomena i designa els acords com creu convenient". "Però ni és un concert econòmic, ja que l'única experiència al nostre país és el basc i navarrès, ni és una reforma del model de finançament", ha insistit.

En el cas d'Euskadi i Navarra, aquestes comunitats recapten els impostos i després pacten bilateralment una aportació pels serveis que l'Estat presta en aquests territoris [l'anomenat cupo]. La diferència amb Catalunya seria que una Hisenda catalana també recaptaria els tributs, però l'Estat s'enduria un percentatge que encara no s'ha fixat. A més, Catalunya abonaria una quota de solidaritat amb la resta de comunitats –encara s'ha de negociar quina serà– seguint el principi d'ordinalitat (la que més aporta més rep, i així successivament), cosa que implicaria mantenir-se en el règim comú de finançament, al qual no pertanyen ni Euskadi ni Navarra. Per regular aquest nou encaix caldria reformar la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca) i és aquí on ERC defensarà sortir del règim comú. En canvi, l'Associació d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat ha reiterat aquest dimecres que el que s'ha pactat sí que implicaria que Catalunya sortís del règim comú i el seu portaveu, José María Peláez, ha expressat a Canal Sur Radio que el seu col·lectiu hi està "radicalment en contra" perquè és "inconstitucional".

Autogovern i solidaritat

"Si estudien com el finançament de les competències autonòmiques ha anat evolucionant, ha estat sempre travessat per més capacitat d’autogovern i també presidit per la solidaritat, entesa com l’aportació de tots els territoris per assegurar l’homologació dels serveis públics dels espanyols, visquin on visquin. Qui digui una altra cosa menteix. Qui acusi el govern espanyol d’atemptar contra aquests principis menteix", ha subratllat Montero, que ha assegurat que el finançament singular per a Catalunya "no suposa cap greuge" per a la resta d'autonomies: ha posat d'exemple que ja n'hi ha per a les Canàries i les Balears i ha apostat per una "major federalització de l'Estat". Tanmateix, Montero no ha resolt els interrogants que encara queden oberts de l'acord amb ERC.

El president espanyol, Pedro Sánchez, ja va referir-se abans d'anar-se'n de vacances a aquesta voluntat d'aprofundir en la qüestió federal, i hi ha incidit Montero. La vicepresidenta primera ha reconegut que l'acord entre ERC i el PSC dona resposta a la vocació de més autogovern que reclamen Catalunya "i altres parts d'Espanya", i ha deixat clar que tot el que impulsi el govern espanyol en aquest sentit "serà bo per al conjunt de l'estat espanyol". En aquest sentit, ha destacat que el pacte aporta una "nova mirada que pot tenir interès per al conjunt del territori". Montero ha instat el PP a plantejar una proposta per reformar el model –Alberto Núñez Feijóo reunirà els líders territorials el 6 de setembre–, però ha augurat que no s'aconseguiran posar d'acord els interessos de totes les comunitats.

El PP, sense alternativa

"Convido les comunitats autònomes que se sumin a l’acord per poder explorar altres rutes que permetin satisfer les demandes d’autogovern sense que això impliqui trencar la solidaritat", ha insistit la ministra, molt crítica amb el PP per no tenir una proposta "alternativa" i fer de la "confrontació amb Catalunya" el seu eix polític. La crítica de Montero a la formació conservadora és que no té un plantejament únic per reformar el model de finançament perquè els interessos de cada territori són diferents. "Les comunitats se situen en un punt de màxims i entenen que si cedeixen tindrien problemes electorals. És impossible trobar un punt d'acord si no se cedeix", ha constatat. Per això, s'ha mostrat convençuda que el PP serà incapaç de presentar una proposta concreta. "Que sigui una llei orgànica, no uns principis inspiradors. Que presenti la formulació matemàtica, però els anuncio que no ho farà", ha afirmat.