Montero i el foc creuat ERC-Junts

MadridEn aquesta legislatura, la circulació va lenta. Sembla com si estiguéssim en una autopista o autovia, parant cada cinc minuts, per tornar a engegar i frenar un altre cop uns metres més enllà. Tothom ho ha viscut, i viatjar així cansa més que fer uns centenars de quilòmetres sense obstacles. Ara ha tornat a tocar una retenció que pot ser llarga, en la qual estem pendents del que faran diversos conductors. Són els dels vehicles de Junts i ERC, per un costat, i el del tràiler del PSOE, per un altre. El que ha decidit quedar-se creuat al mig de la calçada és el xofer socialista, que segueix jugant amb els temps en funció de les circumstàncies. Ara el que tenim és un embús provocat pel desig d'esperar que els partits independentistes celebrin els seus congressos i defineixin com volen organitzar-se per a aquesta etapa posterior al Procés.

En poc més d'un any, Pedro Sánchez ha obtingut dos èxits molt importants, com són la seva investidura, després de les eleccions del juliol de 2023, i la de Salvador Illa, l'agost passat. Al Congrés, el PSOE va saber teixir les seves aliances i iniciar la marxa, tot i que amb aquesta característica, consistent en el fet que s'està més temps aturat que circulant. Les relacions amb els partits independentistes són força complicades. La investidura d'Illa ha estat, en el fons, més difícil, perquè el govern ha hagut de prometre avenços i adquirir compromisos que potser no podrà complir. La importància dels congressos de Junts i ERC deriva d'aquest fet. El PSOE confia que un cop decidit el repartiment de poder intern d'aquestes dues forces polítiques, i aprovades les seves estratègies, es pugui veure una mica més clar quin és el curs que tindrà el que resta de legislatura, que és molt, gairebé tres anys. Els contactes es mantenen, però els resultats són incerts. És per això, en definitiva, que el govern no ha volgut ensenyar les seves cartes en matèria de finançament autonòmic.

L'acord per al finançament ERC-PSOE

Malgrat que la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha tingut ja moltes ocasions per explicar amb detall els acords amb ERC sobre el canvi cap a un model singular per a Catalunya, s'ha guardat molta informació, senzillament perquè el govern creu que no ha arribat el moment de posar-la sobre la taula. El que està fent és donar pistes, però no sempre pacífiques ni clarificadores. L'últim ha estat dir que l'acord només preveu que la Generalitat recaptarà el 100% de l'IRPF el 2026, per afegir que el pacte també implica la "vocació" de fer el mateix amb "la gran part" de la resta dels impostos, però "al llarg del temps". Tot això recorda allò de l'ambigüitat calculada. Pactar vocacions és més o menys com pactar objectius, perquè no compromet a gaire.

¿Hauria estat possible tirar pel dret, aprovar mesures singulars per al cas de Catalunya, i facilitar per aquesta via el suport dels partits independentistes als pressupostos de 2025 i a les votacions prèvies a la seva presentació? El govern està convençut que no es donaven les condicions per avançar per aquest camí. Entre Junts i ERC hi ha un joc de control i foc creuat que no ajuda els socialistes, però que tampoc els trava. En el fons, Sánchez es pot dedicar a contemplar l'espectacle de divisió que ofereixen juntaires i republicans quan pugen a la tribuna d'oradors del Congrés, amb la tranquil·litat que li proporcionen els seus retrets i acusacions mútues. Sap que ara com ara no col·laboraran per fer-lo fora.

L'agenda internacional de Sánchez

Sánchez es dedica en aquests moments amb intensitat a l'activitat internacional, un front que també és conflictiu, però que li permet col·locar-se en un altre rang, en un estatus i a un nivell de lideratge més allunyat de les topades de la política domèstica. És cert que el PP ho recondueix tot al terreny de la seva estratègia d'oposició, però en aquest àmbit el titular d'Exteriors, José Manuel Albares, li fa d'escut al seu cap. Es va veure en el cas de les tensions amb Veneçuela i gairebé no ha fet falta en el del conflicte amb Mèxic per l'exclusió del rei Felip VI dels actes de presa de possessió de la presidenta Claudia Sheinbaum. Per a Sánchez és molt millor estar a la tribuna de les Nacions Unides per pronunciar un discurs dedicat a assenyalar els perills de les guerres en curs i la necessitat de preservar els sistemes democràtics que haver de passar tot un matí escoltant arguments repetits i tornar a sentir que Espanya i el dret a la igualtat es trenquen. Segur que va pensar que millor deixar aquesta feina en mans de María Jesús Montero, que gaudeix molt barallant-se amb el PP. Ara bé, només tornar dels Estats Units va continuar la seva ronda de contactes amb presidents autonòmics. En teoria, per obrir el diàleg i escoltar els seus plantejaments sobre el finançament dels territoris. En la pràctica, per seguir també guanyant temps, sense iniciar una negociació multilateral que ara no arribaria a cap acord útil.

ERC i sobretot Junts ens diuen que seguiran pressionant el govern i que el seu suport ha de ser fruit d'un diàleg amb resultats tangibles. Però no té gaire sentit que dediquin les seves intervencions al Congrés a arrencar-se la pell. Per al govern és una ganga. Durant la darrera compareixença de la vicepresidenta Montero, la picabaralla entre Gabriel Rufián (ERC) i Josep Maria Cruset (Junts) va convertir per una estona el Congrés en una segona cambra de Catalunya, i va mostrar l'abisme que separa els dos partits. Aquest factor incrementa l'interès en els seus respectius congressos, perquè posa de manifest la conveniència que revisin els seus plantejaments i estratègies si no volen seguir afeblint-se. Mentrestant el PP se centra en impedir discrepàncies entre els seus barons i en denunciar al Congrés que la característica indiscutible del pacte és la insolidaritat. Més els interessa a tots estar atents a les advertències de la mateixa Montero sobre la conveniència d'harmonitzar certes figures impositives. Per contrast, durant l'acte organitzat per la delegada de la Generalitat a Madrid, Núria Marín, per celebrar la Diada pocs dies després de l'Onze de Setembre, Illa va dir que els pròxims mesos farà una ronda de visites a les comunitats autònomes per escoltar i explicar-se. Serà interessant comprovar si alguns li diuen a la cara el que declaren davant dels micròfons.