Sánchez promet més diners a totes les autonomies per convèncer-les del nou finançament català

MadridPedro Sánchez obre un nou curs polític amb l'objectiu de legitimar el pacte amb Esquerra per a la investidura de Salvador Illa. Aquest és el principal repte per al setè any del president espanyol a la Moncloa i, per això, està decidit a encetar el meló de la reforma del finançament autonòmic. En una conferència a l'Institut Cervantes de Madrid aquest dimecres, ha enviat un missatge tant a presidents territorials del PP com del seu mateix partit crítics amb el finançament singular de Catalunya: els ha promès més diners que quan governava el PP amb un nou model "que redueixi diferències territorials, reconegui singularitats i garanteixi la suficiència dels serveis públics". Això sí, sempre que hi hagi "corresponsabilitat" per part seva en l'àmbit fiscal. Què significa això? Sánchez posa com a condició que els líders autonòmics del PP no rebaixin impostos mentre demanen més recursos a l'Estat, tal com estan fent Isabel Díaz Ayuso a Madrid o Juanma Moreno a Andalusia.

Com s'ho farà perquè les comunitats rebin ara més diners? D'entrada, cal tenir en compte que les arques de l'Estat s'han engreixat amb la recaptació d'impostos els últims anys. El mecanisme perquè totes hi surtin guanyant no l'ha concretat. Una opció podria ser que el govern espanyol cedeixi la recaptació de parts d'alguns tributs, com podria ser l'IVA o l'IRPF, i passin a ingressar-la les comunitats autònomes, però de moment a la Moncloa no entren en detalls perquè, precisament, això és el que caldria negociar a l'hora de reformar el sistema de finançament.

En segon lloc, Sánchez també ha promès duplicar els recursos del fons de compensació interterritorial –ara és de 432 milions d'euros, informa el ministeri d'Hisenda–. En què consisteix? Es tracta d'uns diners que només reben les comunitats que menys riquesa generen –no afecta Catalunya, Madrid, les Balears, La Rioja, Aragó, Euskadi i Navarra– i té una assignació als pressupostos generals de l'Estat. Si bé el president espanyol no ha especificat d'on sortirien els recursos per duplicar-ne la quantia, sí que en la seva conferència ha parlat de continuar gravant els beneficis dels més rics. Tanmateix, Sánchez ha ocultat una condició important. Fonts governamentals expliquen a l'ARA que si no hi ha uns nous comptes, "no tindria sentit" duplicar el fons de compensació interterritorial. Sánchez ja ha anunciat que al consell de ministres de la setmana vinent es tornarà a fer el pas previ a l'aprovació dels pressupostos: fixar un nou sostre de despesa per portar-lo al Congrés. Al juliol la cambra baixa el va tombar amb els vots en contra de PP, Vox i Junts.

Xoc amb el PP

Les propostes de Sánchez impliquen anar al xoc ideològic amb el PP. Durant la seva intervenció, en diverses ocasions ha posat d'exemple pràctiques de governs com el d'Isabel Díaz Ayuso a Madrid que caldria revertir si de veritat es vol caminar cap a un model de finançament "solidari". Ha explicat que entre el 2018 i el 2023 la Comunitat de Madrid ha rebut 100.000 milions d'euros del govern espanyol, un 21% més que durant el govern de Mariano Rajoy. "Alhora, les seves retallades en impostos per beneficiar els de dalt han reduït els ingressos en 31.000 milions d’euros. De cada 10 euros que ha donat el govern de l'Estat, el govern autonòmic n'ha utilitzat tres per fer regals fiscals als més rics", ha criticat Sánchez. Encara més directe ha sigut quan ha dit: "Volem més autobusos públics i menys Lamborghinis".

Sánchez s'ha esplaiat a l'hora de presumir dels diners que l'Estat haurà transferit a les comunitats autònomes en el període que va del 2018 al 2025: 938.000 milions d'euros, un 32% més que el que va transferir el PP en el mateix període de temps. Però les receptes que ha plantejat ja han rebut l'oposició del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. "Pretén que [les comunitats] acceptin viure de les restes del seu repartiment amb l'independentisme", ha piulat a X. Aquest divendres els barons del PP es reuneixen amb Feijóo per simbolitzar la seva oposició conjunta al finançament singular de Catalunya, mentre eviten entrar a fons d'una possible reforma del model. Com que els interessos de cadascú són dispars per les necessitats específiques que té cada comunitat, Sánchez els posarà a prova convocant tots els presidents autonòmics a una reunió bilateral.

Montero demana suport a Junts

En paral·lel, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha comparegut per parlar del finançament singular al Senat, on ha fet equilibris per no fer enfadar els independentistes i alhora no alarmar encara més la resta de comunitats i els reticents al pacte, que hi ha també entre les files socialistes. "No tinguin cap dubte que l'acord es complirà al 100% de la seva literalitat", ha garantit Montero a la portaveu d'ERC, Sara Bailac, que prèviament l'havia avisat de les conseqüències d'un incompliment. També Junts, que ha aprofitat per llançar algun dard als republicans, ha advertit la ministra que el suport dels seus set diputats al Congrés penja d'un fil i ha criticat que la manca de claredat sobre la proposta els fa sospitar que és una "trampa" o un "efecte òptic". "O concert o concert", ha reclamat el portaveu juntaire, Eduard Pujol.

Montero ha evitat utilitzar aquest terme i s'ha limitat a repetir paraula per paraula el redactat de l'acord PSC-ERC, que ha defensat com un "avenç indubtable". Per això, la ministra ha demanat a Junts que no posi bastons a les rodes pel fet que porti la signatura d'ERC. D'altra banda, en un missatge dirigit als crítics, Montero ha subratllat que el que fa l'acord és "desplegar ni més ni menys el que ja està previst a l'Estatut de Catalunya validat pel Tribunal Constitucional". A més, Montero ha negat que sigui "insolidari" i ha assegurat que obre un nou temps en què es podrà aprofundir en la "federalització" de l'Estat i el reconeixement de les "singularitats" de tots els territoris.